Lengue Indoeuropee

I lengue indoeuropee i ciapen denter una fameia de plussee de cent lengue imparentade intra de lor.

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Qella fameia qì la ciapa denter squas tute i lengue d'Europa, el nord del continent indian (Asia del Sud), el plató iranian (Asia del Sud-ovest), e un bell poo de l'Asia centrala. La fameia indoeuropea la g'ha el numer plussee grand de parlants de tute i fameie lenguistege recognossude, e i lengue derivade de l'indoeuropee, a inn parlade plu e manc de tri miliards de persone.

Lengue Indoeuropee
I Pais in verd scur i enn quei indove se parla principalment lengue Indo-Europee

I Grup Principai

Dent' ind la fameia lenguistega indoeuropea se pœden individuar diferents grup :

Grup Neolatin o Romanz

Al ciapa denter l'area dei paes qe parlen una lengua qe la vegn del latin volgar ( lengove romanze ); a inn situade soratut ind l'Europa del sud, fœra qe la Romania e la Moldavia. I grande lengue neolatine a inn l' italian, ol spagnœl ( castelian ), ol frances, ol portoges e ol rumen. I lengue neolatine a i enn parlade ind qei paes qì, plu un quai toc de olter stats: ol Belgii meridional ( ciamad anca Vallonia ), un quai comun ind la penisola de l' Istria in Croazia, i canton Grixon e Texin in Svizra e un quai sit in Ungaria indove se parla ol rumen.
In banda a lor g'è dei lengue qe i g'hann no ol status de lengue ofiçai, ma a inn nomà lengue rejonai :

Grup Jermaneg

Qell grup qì al tegn dent' tuta l'Europa de nordovest e un toc de quella central. Ol gross de l'Europa jermanega l'è de relijon protestanta, anca se ind el sud de la rejon ( Baviera, Austria, Svizra ) se professa la relijon catolega.
L'area jermanega la quata la Jermania, la Denimarca, la Svezia, la Norvegia, la Finlandia (domé i comun qe i parlen ol svedes), l'Islanda, i isole Farœr, i Paes Bass, un toc del Belgii (la rejon dei Fiander), l'Austria, la Svizra todesca, i do isole britanege.
Ind i secoi indree un badaluc de todesc a inn andaits a viver ind la Russia e in del Qazaqistan: adess a formen ol grup dei todesc del Volga; ol todesc l'è parlad anca dei abitants del Sud Tirœl, ind l'Italia del nord.
Dei dialets de orijen jermanega a inn parlads ind una quai banda de la França ( Alsazia, rejon de la Mosella, Lorenna ), ind el Lussemburg (lezeburjeesh); una quai comunitaa jermanofona la g'è anca in Italia, ind i Dolomit e in sul pian de Asiag. Oltre lengue rejonai jermanege a enn doperade in Jermania ( l'alemann, ol volt todesc, ol frison ).
Una lengua curiosa, ind el mond jermaneg, a l'è l' yiddish : l'è una derivazion del volt todesc, doprada dei judee de l'Europa de l'est ; la se scriv cont l'alfabet judeic.

Grup Slav

Lengue Indoeuropee 
Bilenguism polones-cassubian.

I lengue de orijen slava a inn spantegade ind tuta l'Europa oriental e i se pœden spartir ind tri broqe :

  • lengue slave meridionai : ol serb, ol croat, ol sloven, ol macedon, ol bulger; serb, macedon e bulgar a doperen l'alfabet cirilleg, vista la cultura ortodossa, inveci ol croat e ol sloven, paes catoleg, a i doperen l'alfabet latin;
  • lengue slave ocidentai : ol polones, ol ceg, ol slovac, qe drœven l'alfabet latin ;
  • lengue slave orientai : ol russ ( ciamad anca russ grand ), ol bieluruss ( russ bianc ), l'ucrain ( ciamad russ picinin ); vista la cultura cristiana ortodossa de tuts e tri i paes, a inn scrivuds cont l'alfabet cirilleg.

In banda a qei lengue ofiçai qì, recognossude a nivell nazional, se pœden incontrar anca dei lengue rejonai, miga ofiçai, comé ol cassubian (parlad ind la rejon de la Pomerania in Polonia) e ol sorab, parlad ind un quai canton de la Jermania de l'est.

Grup Balteg

Al tegn dent' i do lengue ofiçai de la Lituania e de la Letonia.

Grup Celteg

Ge fann part un poo de lengue, parlade ind la zona dei isole britanege; qei lengue qì g'hann miga ol status de lengue ofiçai. I lengue celtege a inn i lengue Gaelege (parlade in Irlanda, Scozia, Galless, isole del Canal, Cornovaia) e ul breton (parlad in França, ind la rejon de la Bretagna).

Olter grup minor

Semper ind la fameia indoeuropea a g'inn dei broqe minore, representade de domà una lengua:

  • grec, parlad in Grecia, a Ciper e ind un quai sit in Italia meridional ;
  • albanes, parlad in Albania e, anca quell, ind un quai comun de l'Italia del sud;
  • armen, parlad ind el stat de l'Armenia e ind tuts i sits indove a inn emigrads i armeen ind la so storia ( diaspora armena ).

Tags:

Lengue Indoeuropee I Grup PrincipaiLengue IndoeuropeeAsiaEuropaIndiaIran

🔥 Trending searches on Wiki Lumbaart:

Bos taurus primigeniusLuca MangoniCogoma2020YouTubeGeorgia (USA)2022Shyla StylezGiapunMetromareHTMLNanni SvampaBanca06 04GiamaicaLamùElettrotreno FS ETR.700Java1996AarauSofia ViscardiBremaNegro (caramella)BangladeshBielurüssiaMilan.jpGarri Kimovič KasparovArabia SauditaSineddocheLengua lombardaEvgenij PrigožinInghiltèraRomaNigery83p2S'ciavismoGermaniaEukaryotaSaccolongoMarco RavelliLinia S8 (S-Bahn de Monegh)Kelly MadisonMondUltrasonTreno G.A.I.1803HaitiEpitafiAsiaItrioMoscovaSichuanCadregaHypertext Transfer ProtocolMasturbazionStat Unid d'AmericaButterDatabaseMonetarismFile Transfer ProtocolLista dei Presidents de la LombardiaUrtugrafia insübrica ünificadaMalaysiaPut del CàferMelania De Nichilo RizzoliUraganGarlic routingGatacòrgnaLengua slovacca🡆 More