Fonologia
Vocai tonegh
In del passagg del latin classegh a quell volgar a gh'è on gross cambiament di vocai: se partiss de on sistema vocalegh fondaa in su la durada a vun fondaa in su la quantità vocalega, de avertura (vocai avert e sarraa). El latin classegh el gh'eva duu grupp de vocai: i vocai curt (Ĭ Ĕ Ă Ŏ Ŭ) e quei longh (Ī Ē Ā Ō Ū). Quei chì gh'aveven ona durada dobbia respett ai primm. Quell lavorà chì el bastava a diferenzia i significaa de dò paroll, per esempi:
vĕnit "el vegn" ma vēnit "l'è vegnuu"
pŏpŭlus "popol" ma pōpŭlus "pobbia"
In del latin parlaa la diferenza tra vocai curt e longh l'è sostituii de la diferenza tra vocai avert e sarraa. I vocai curt tenden a dervìss, quei longh inscambi se sarren su. Ona quai cobbia de vocai che l'aveva quistaa on timber quasi compagn el s'è fonduu, e l'ha faa nass on sistema vocalegh noeuv, che l'è a la bas de quell romanz.
Ditongh
On alter fenomen vocal important l'è 'l monotongament, cioè la reduzion di ditongh latin AE, OE, AU in d'ona vocal solla (quest chì l'è on lavorà tipegh lombard).
Vocai atonegh
I vocai atonegh gh'aveven minga ona fonzion distintiva, e donca hann tenduu a vess neutralizaa in d'on timber medi. I vocai postonegh /i/ e /u/ hann scominciaa a descomparì.
- matutīnu(m) -> matin
- torcŭlu(m) > *torclu > torgg
Consonant
El lessegh
Tela chì ona serie de paroll del latin volgar (despess minga de origin latina) che hann ciappaa el post de quei classegh e hann portaa ai paroll romanz:
- Albus -> blancus (del germanegh *blank)
- Alius -> alter
- cf. lombard alter, italian altro, frances autre, spagnoeu otro, sardegnoeu àteru
- Apis -> apicula
- cf. lombard aviggia, frances abeille, spagnoeu abeja (ma italian ape)
- Auris -> auriculum
- cf. lombard oreggia, italian orecchio, frances oreille
- Bellum -> guerra (del germanegh *werra)
- cf. lombard, italian, spagnoeu e portoghes guerra, frances guerre, forlan vuere
- Cogitare -> pensare
- cf. lombard pensà, italian pensare, frances penser
- Cruor -> sanguis
- cf. lombard sangh, italian sangue, spagnoeu sangre, sardegnoeu sàmbene
- Dies -> diurnum
- cf. italian giorno, frances jour, ocitan jorn, napoletan juorno (ma lombard dì, frances di)
- Domus -> casa
- cf. lombard cà, italian e spagnoeu casa
- Emere -> comparare
- cf. lombard comprà, italian comprare
- Equus -> caballus
- cf. lombard cavall, italian cavallo, spagnoeu caballo, frances cheval, sardegnoeu caddu
- Felis -> cattus
- cf. lombard gatt, italian gatto, frances chat, forlan gjat
- Ferre -> portare
- cf. lombard portà, italian portare, frances porter
- Flavus -> blundus (germanegh *blund)
- cf. lombard biond, italian biondo, frances blond
- Frater -> fratellus
- cf. lombard fradell, italian fratello (ma frances frère, napoletan frate)
- Frigor -> frigidum
- cf. lombard fregg, italian freddo, frances froid, spagnoeu frío, napoletan friddo
- Genu -> genuculum
- cf. lombard genoeugg, italian ginocchio, frances genou
- Hortus -> gardinus (germanegh *gardo)
- cf. frances jardin, lombard giardin, italian giardino
- Ignis -> focus
- Loqui -> parabolare; fabulare
- cf. lombard parlà, italian parlare, frances parler
- cf. spagnoeu hablar, portoghes falar
- Ludere -> iocare
- cf. lombard giugà, italian giocare, frances jouer
- Luteum -> galbum
- cf. frances jaune, piemontes giàun, lombard giald, italian giallo
- Magnus -> grandis
- cf. lombard e frances grand, italian e spagnoeu grande (ma sardegnoeu mannu)
- Metus -> pavor
- cf. lombard pagura o poria, italian paura, frances peur, piemontes pào (ma spagnoeu miedo, portoghes medo)
- Mulier -> domina; fœmina
- cf. lombard e italian donna, catalan dona
- cf. lombard e piemontes fomna, ocitan femna, frances femme, arpitan fèna, romen femeie, sicilian fìmmina
- ma spagnoeu mujer, portoghes mulher
- Omnis -> totus (e *tuctus)
- cf. lombard tutt, italian tutto, frances tout, spagnoeu e portoghes todo
- Pater -> babbus
- Pulcher -> bellus; formosus
- cf. lombard bell, italian bello, frances beau
- cf. spagnoeu hermoso, portoghes formoso, romen frumos
- Os -> bucca
- cf. lombard e italian bocca, frances bouche
- Rostrum -> beccus
- cf. lombard becch, italian becco, frances e catalan bec (e ingles beak), portoghes bico
- Scire -> sapere
- cf. lombard savè, italian sapere, frances savoir, spagnoeu saber, ma sardegnoeu ischire.
- Sidus -> stella
- cf. lombard e italian stella, frances étoile, spagnoeu estrella
- Silva -> buscus (germanegh *busk)
- cf. lombard bosch, italian bosco, frances bois, spagnoeu bosque
- Soror -> sorella
- cf. lombard, italian sorella (ma frances sœur, napoletan sora, lombard alpin seror)
- Unguis -> ungula
- cf. lombard ongia, italian unghia, frances ongle
Vos corelaa
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Latin volgar, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.