Scriver Lombard

La grafia de Scriver Lombard, anc cognissida con la breviadura SL, l'è una grafia polinomega per la lengua lombarda nassida de l'idea del Lissander Brasca ind i prim agn del terz milleni.

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La SL la fonda i so radix ind i tradizion plu vegie de la lengua, e l'è spiegada in detai ind el liber omonem, publegad (cond una prefazion del professor Marc Tamburell) ind la so prima edizion ind el dexember del 2011.

Carateristege

La grafia de Scriver Lombard la g'ha la mira de crear una koinè ortografega per tuts i idioma lombards, in oltre parolle de vesser una manera de scriver ol lombard parzialment uniforma per tuts i lombardofon, senza qe vergun al g'habie de pensar ind un dialet divers del so. Parzialment uniforma perqè i resta dei diferenze picinine intra i diverse variant, qe però i è minimizade per dar miga dei problema ind la comprension soverprovinçala.

La SL la ciapa l'ispirazion ind la tradizion leteraria lombarda plu antiga, çoè medievala: Belcalcer, Bonvexin, Uguçon, ecetera.

Obietiv

L'autor al dix qe qesta proposta ortografega qé l'è vun dei pass necessare per la revitalizazion del lombard, qe la g'ha come obietiv qell de restabilir la trasmission interjenerazionala de la lengua.

Abecee

I prononzie qé reportade (ind la colona fonetega) i è domà qelle plussee spantegade ind la lombardofonia: la tabella la vœl (e la pœl) miga vesser esaustiva.

Letera (o sillaba) Fonetega Esempe
a /a/‚ /ɐ/ sant
b /b/ beqer, piomb
c + (a,o,œ,u,-) /k/ can, sac
c + (e,i) /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ cigolla, cender
ci + vocal /t͡ʃ/ ciar, ciexa
cc /t͡ʃ/ cercc
ç + (a,o,œ,u,-) /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ çoc, braç
d /d/ dent, jald
e /e/‚/ɛ/‚/ɐ/ erba, mel, beqer
f /f/ fin, stuf
g /g/ gat, Bergem
gi + vocal /d͡ʒ/ giexa, gianda
gg /d͡ʒ/ œgg
gn /ɲ/,/n/ gnanca, agn
h - haver, hir-ga, heet
i /i/‚/j/ cantina, incœ, ier
j /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ jald, stajon, lonj
l /l/‚/r/ scœla, sal
ll /l/ cavall, stella
m /m/ mur, om
n /n/ pan, nas
nn /n/ fann, tronn
o /o/‚/ɔ/‚/u/ lombard, ora
oo /o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/ (mi) soo, faroo
œ /ø/ scœla
p /p/ pont
q /k/ qignœl, qell, quadrell
r,rr /r/ sera, serrar
s /s/,/h/,/z/ sa, sora
ss /s/,/h/ ross, lassar
s'c /st͡ʃ/ s'ciet
t /t/ torta, mat
vocal + it /t͡ʃ/,/t/ lait, fait, luitar
u /y/ mur
v /v/ vin, ciav, cavall
x /ʒ/‚/z/ rexon, pax
z /t͡s/‚/s/,/h/‚/d͡z/‚/z/ piaza, zona, maz

Note de gramatega

Plural

  • I nom masqil qe i feness in -d e -t i jonta la s a la fin
      (el gat > i gats, pronconçad ['gat͡ʃ, 'gat] a segonda del dialet).
  • Per la plu part dei nom feminil se jonta e
      (la cadrega > i cadrege, prononçad [ka'dre:k, ka'dre:g, ka'drege, ka'dregi...]).

Articoi e preposizion

Articoi

  • Articoi indeterminativ: masqil un (prononce [uŋ, yŋ, y, oŋ, aŋ, eŋ, øŋ...]), feminil una.
  • Articoi determinativ singolar: masqil el/ol (prononce [el, εl, al, əl, l, ar...] / [ol, ul, ur...]), feminil la.
  • Articoi determinativ plurai: masqil i, feminil segond ol dialet (i/le/il/li).

Preposizion

Preposizion articolade
el/ol la i
de del, dol de la dei
a a'l a la ai
ind ind el/ol ind la ind i
cond cond el/ol cond la cond i
su sul su la sui
per per el/ol per la per i
intra intra el/ol intra la intra i

Pronom personai

Sojet Procliteg Encliteg
Sojet Ojet diret Ojet indiret Ojet diret Ojet indiret
Mi/Mé a me me -m -m
Ti/Té ta te te -t -t
Luu al le ge -l -g
Lee la la ge -la -g
Noltr

Nunc

a/a'm ne ne -n -n
Voltr a ve ve -v -v
Lor i ie ge -i -g
Lore i/le ie ge -i -g

Ol pronom reflessiv per tute i persone l'è se (encliteg -s).

Verb

  • Ind i verb a l'infinitiv l'è semper scriita la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga
      (mangiar, veder, finir, saver/savir)
  • Se a l'infinitiv g'è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin -
      (parlar-g, veder-v, finir-l)
  • La prima persona singolar de l'indicativ present e futur dei verb inregolar l'è faita con -oo
      (mi foo, faroo)
  • Ol participi passad dei verb inregolar l'è fait con -it
      (stait, fait, dait)
  • Denanz ai vox del verb haver/havir l'è jontada una h
      (haver, hoo, hir-ga, g'hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver sont per tute i prononce.
Verb regolar
infinitiv participi passad
m. sing. f. sing. m. plu. f. plu.
-ar -ad -ada -ads -ade
-er -id/-ud -ida/-uda -ids/-uds -ide/-ude
-ir -id/-ud -ida/-uda -ids/-uds -ide/-ude

Ligam de fœra

Pajine correlade

Note

Riferiments

Tags:

Scriver Lombard CarateristegeScriver Lombard ObietivScriver Lombard AbeceeScriver Lombard Note de gramategaScriver Lombard Ligam de fœraScriver Lombard Pajine correladeScriver Lombard NoteScriver Lombard RiferimentsScriver LombardLengua lombardaLissander BrascaMarc TamburellOrtografiaStoria de la lengua lombarda

🔥 Trending searches on Wiki Lumbaart:

BacteriaLicenza de documentazion libera GNULombarcc antigh16 10EletricitàLengua inglesaKim Jong-unSaturno (pianeta)Lista di color HTMLBlogAston Martin F1 TeamVarsaviaTriticumCrocus albiflorusBrianzaDialèt ludesanAlberto ZangrilloAustraliaDario GreggioMetressSveziaLengua lombardaComun de la BrianzaLengua francesaBèpi & The PrismasBrittney SkyeGoogle ChromeEdison CityDialet lagheeJamie RaskinMonument al Gabrio Piola13 0918291985Sineddoche30 06SalariLiberalismÜngheriaNurvegiaPortable Document FormatArchaeaWalter Di GemmaLüjEl NiñoSalvatore Cinquegrana1991CechiaBèrghemArabia Saudita4 de dicemberItalia Sovrana e PopolarThailandiaAbeceeGustav MahlerElettrotreno FS ETR.600bassistaPandemia de COVID-19PVCOl Popol de la FameiaPornografiaGiamaicaRodovia BR-352Pagina principalaSegónda guèra mondiàlMatteo SalviniStat Unid d'AmericaPagina principala/SLMolellaSpaghet a l'assassina🡆 More