Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
{{{nom}}} ({{{nom nativ}}}) | |
---|---|
Oltre denominazion : | |
Parlada in : | |
Rejon : | |
Parlants : | |
Ranking : | ??? |
Classifegazion jenetega : | {{{fameia}}} |
status ofiçal | |
Lengua ofiçala de : | {{{nazion}}} |
Regolad de : | {{{regolad}}} |
codex de la lengua | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | lij |
varda anca: lengua |
El Ligür (nom nativ: Léngoa lìgure o Líguru) l'è una lengua rumanza de la sota-fameja gall-italica che l'è parlada in Ligüria, in d'un quaj paes piemuntes, int una quaj part de la costa de la Francia, in del Principaa de Monach (e là el munegasch l'è vüna di lenguv ufizial) a Capraia ( in Tuscana) in Corsega a Bunifazi e in dü paes de la Sardegna: U Pàize (Carlfort in lumbard) e Câdesédda (Calaseta in lumbard; a Calaseta però i abitant a hinn urmai mes'ciaa cunt i Sard).
Infin, di dialet cumpagn del Ligür hinn parlaa anca in tel volt Apenin piasentin, spezialment a Bobi. El dialett de quest cumün emilian chì l'è parlaa pür a Brall de Pregöla, in pruvincia de Pavia.
In del dialet büstoch del Lumbard gh'è una mota de inflüenz ligür, per via da la presenza de pupulaziun ligür in de la zona in epuca prerumana.
El sò dialet püssè impurtant a l'è el Genues, ciamaa Zeneize o Zeneise, el dialet de Genua.
Intra i lenguv gal-italich, el Ligür a l'è quel che'l fà vidè i carater de transiziun vers i lenguv de l'Italia del center e del süd.
El Ligür a l'è una lengua in pericul perchè la parlen suratüt i vecc, e de spess i giuin cugnussen minga.
La lengua ligüra se duvaria cunsiderala 'me una lengua regiunala o minuritaria per la "Carta Eürupea dij lenguf Regiunaj o minuritari", che in del Art.1 la dis che cume i lenguf regiunaj o minuritari se cunsideren i lenguv ... ch'a hinn minga i dialet de la lengua ufiziala del stat. La "Carta Eürupea dij lenguf Regiunaj o minuritari" l'è stada apruvada el 25 giügn 1992 e l'è in vigur del 1 mars 1998. L'Italia l'ha firmada la Carta el 27 Giügn 2000 ma l'ha minga anmò ratifigada.
A gh'hinn anca:
Poae nostro che sei nei çê,
o vostro nomme seja santificao,
Vegna o vostro regno,
si faza a vostra voentae
comme in çê, cosi in taera.
O pane nostro quotidiano deeme ancheu,
e perdonè a noiâtri i nostri debiti,
comme noiâtri perdonemo i nostri debitoi,
e no ci lasciè cadè ne tentazion
ma liberateci da mä.
Amen.
Pàire nòstro che sii unt o celo,
che o tò nomme sice santificap,
che o tò regno arrive,
sice fà a tò vorontà,
coma un celo unscì a terra.
Danne ancheui com tuti i giorni o nòstro pan.
Perdonane i nòstri pecai
coma perdonammo a cheli che n'an fao de mä.
Non ne lascia pià da tentasion,
ma libérane do mä, amen.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Lengua ligür (rumanza), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.