La Nev (anca Fioca, o antigament e a Orient Niv) l'è 'na forma de precipitazzion de aqua giazzada a cristall, che la consist in d'una multitudin de toch de giazz propri piscinit, tucc con de bas la forma esagonal ma ognidun de fate diverse.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Desgià che l'è faita de di part sgresg, l'è un material granular. La gh’ha 'na strutura verta e l'è donca moresina, a men che la vegna miga schisciada da 'na pression esterna.
La nev la se forma in volta atmosfera, quand el vapor de l’aqua a temperadura sota ai 0 °C el fa partì el brinament. Lì, l’aqua la passa dal stat gassos a quell solid, par poeu rivà a terra senza deslenguàss.
Quest el suced quand la temperadura a terra l’è sota i 2°C e in di nivell de mez se passon miga i 0°C, sedenò la nev la và de pioeuva.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Nev, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.