L'avar es una lenga caucasenca del nòrd-èst parlada en Russia, en Azerbaitjan e en Turquia.
Авар мацI — магIарул мацI | |
Locutors | 306 000 |
---|---|
Classificacion lingüistica | Avar |
Estatut oficial | |
Oficial de | Daguestan |
Estatut de conservacion | |
EXExtinct (Atudat) CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) NENot Endangered (Non en dangièr) Classada coma lenga vulnerabla (VU) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | av |
ISO 639-2 | ava |
ISO 639-3 | ava |
Ethnologue | ava |
Glottolog | avar1256 |
UNESCO | 1069 |
IETF | av |
L'avar es parlat dins la Republica de Daguestan, dins lo Caucàs rus. D'autres avars vivon en Azerbaitjan. La lenga es tamben parlada en Turquia, ont vivon benlèu 10 000 avars, descendents d'exiliats arribats al XIX sègle, après la conquista russa del Caucàs.
L'avar es classificat dins la familha de las lengas caucasencas del nòrd-èst, ont forma lo grop avaroandi amb l'akhvakh, l'andi, lo bagwalal, lo botlikh, lo chamalal, lo godoberi, lo karata e lo tindi.
Los dialèctes avars son partejats en dos grops. Los dialèctes del nòrd son lo salatau, lo khonzakh e l'avar de l'èst. Los dialèctes del sud son lo gid, lo batlukh, l'antsokh, lo zakatal, lo karakh, l'andalal, lo kakhib e lo kossor. La lenga literària es basada sus los dialèctes del nòrd.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Avar, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.