Avegnimenti
- 308 – Marseło I el vien ełezesto Papa dal clero roman
- 1234 – I contadini de Steding (Zermània setentrionałe), in revolta, i vien masacrai da un ezèrsito crozà: oltre 5.000 i morti
- 1328 – Fiłipo VI el vien incoronà re de Fransa
- 1508 – Ludovico el Moro el more inte el Casteło de Loches in Fransa
- 1644 – Bataja del paso Shanhai: i Manciù i vinse ła bataja contro ła dinastia Shun e devegnarà i novi inperatori cinezi fondando ła dinastia Qing che ła restarà al poder fin al 1912
- 1703 – El zar Pietro I de Rùsia fonda ła sità de San Pieroburgo
- 1813 – Guera del 1812: in Cànada, łe forse statunitense łe concuista Fort George
- 1883 – Lisandro III el vien incoronà zar de Rùsia
- 1901 – Inte el New Jersey ła vien fondada ła Edison Storage Battery Company
- 1905 – Guera ruso-japoneze: decisiva sconfita de ła flota rusa inte ła bataja de Tsushima
- 1907 – A San Francisco, in California, s-ciopa na epidemia de peste bubònega
- 1919 – L'idrovołante NC-4, provegnente da łe ìzołe Azore, el riva a Lisbona, finndo ła prima traversada atlàntega co scało intermèdio. L'aèreo el ndarà vanti dopo par Plymouth in Inghiltera, ùltema fermada del viajo
- 1923 – Finise ła prima 24 Ore de Le Mans
- 1924 – Ła vien fondada ła Music Corporation of America (MCA)
- 1927 – Tomàš Masaryk el vien ełezesto par ła seconda volta presidente de ła Cecoslovàchia
- 1930 – El statunitense Richard Drew el inventa el nastro adezivo
- 1936 – La RMS Queen Mary ła scumìsia el so viajo inaugurałe
- 1940 – Seconda guera mondiałe: 97 dei 99 menbri de un'unità del Royal Norfolk Regiment i vien masacrai finmente che i serca de réndarse a Dunkerque. El comandante todesco, capitan Fritz Knochlein, el vegnarà inpicà par crìmeni de guera
- 1941
- 1942 – Seconda guera mondiałe: inte el ndar de l'Oparasion Anthropoid el zenerałe de łe SS Reinhard Heydrich el vien gravamente ferio da un ataco de patrioti cecoslovaghi. El morirà a Praga oto dì dopo par colpa de łe ferie ciapae
- 1960 – In Turchia el zenerałe Cemal Gürsel el guida un colpo de Stato miłitare che el cava el presidente Celâl Bayar e el resto del goerno democràtego
- 1963 – Jomo Kenyada el vien ełezesto presidente del Kenya.
- 1964 – Łe vien fondae łe FARC, el grupo de guerija pì potente de ła Cołónbia, e co ła so fondasion el taca el Conflito armà cołonbian
- 1965 – Guera del Vietnam: łe nave da guera dei Stati Unii łe bonbarda par ła prima volta fin del Fronte de Libarasion Nasionałe del Vietnam, situai inte l'interior del Vietnam del Sud
- 1972 – El presidente de l'Union Soviètega Leonid Il'ič Brežnev e el presidente dei Stati Unii Richard Nixon i firma l'acordo SALT I
- 1974 – Valéry Giscard d'Estaing el devien presidente de ła Repùblega franseze
- 1996 – Prima guera cecena: el presidente ruso Boris Nikolaevič El'cin el se cata par ła prima volta co i rebełi ceceni e ła negòsia un alto el fogo
- 1998 – Atentà de Oklahoma City: Michael Fortier el vien condanà a 12 ani de prezon e multà a 200.000 dołari par no ver avertio łe autorità del pian terorìstego
- 1999 – El Tribunałe internasionałe dei crìmeni de guera de l'Aia, ła incrimena Slobodan Milošević e altre cuatro persone par crìmeni de guera e crimeni contro l'umanità fati inte el Kosovo
- 2006 – Un terìbile teramoto a Java, co episentro inte ła sitadina de Yogyakarta, ła fa-sù 5.700 morti e el dasa 200.000 persone sensa un cuerto
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
This article uses material from the Wikipedia Vèneto article 27 de majo, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnùo el xe disponibile soto CC BY-SA 4.0, almanco che no ghe sia scrito difarente. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Vèneto (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.