Par sta pajina xè sta domandà ła scansełasion sełetiva de ła storia ---- Ste operasion, co 'l fine de eliminar version contegnenti insulti, bastieme o viołasion de ła pułitega so ła privacy, połe esare conpiue soło da n'aministrador Revixion da scansełare : 1097287
La rejon denominà oncù Zermania la xe sta abità da diversi pòpoli zermàneghi, conossiesti e documentai za da 'l 100 a.C. A partir da 'l X sègolo chesti teritori todeschi i ga dà contributo a la parte çentrale de 'l Sagro Roman Inpero che el xe esistìo fin a 'l 1806. Inte 'l corso de 'l XVI sègolo, el nord de la Zermania el devien el çentro de la Reforma protestante.
La Zermania la xe stà unifegada cofà stato independente co la Guera Franco-Prussiana inte 'l 1871.
La Zermania moderna la xe nassesta da la fusion de la Repùblega Demogràtega Todesca e la Repùblega Federale Todesca el 3 de otobre de 'l 1990.Le ga ciapà el nome conpleto de "Repùblega Federale de Zermania" e la Cavedale Federale la xe stà reportada a Berlin.
Zeografia polìdega
La xe na repùblega parlamentare federale demogràtega.
Co pi de 80,2 milioni de àneme segondo el çensimento de 'l 2011, la Zermania l'é el Paese pi popoloso de l'Union Europea e 'l segondo Paese pi popoloso de l'Europa dopo la Russia e anca el 15° pi popoloso de la Tera. Tutavìa, el so tasso de fecondità de 1,41 fioi par dona (2011) el xe uno de i pi bassi de 'l mondo. Sin da i ani 1970, el tasso de mortalità inte la Zermania supera el taso de natalità. Tra el 1989 e el 2009, çirca 2.000 scole le ga vegnù serae inte la ex-Zermania Est par la scarsità de tosi.
GermaniaTreccani.it – Enciclopedie on line, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana.
Arrigo Lorenzi, Arthur Haberlandt, Claudia Merlo, Pino Fortini, Francesco Tommasini, Anna Maria Ratti, Peter Goessler, Pietro Romanelli, Ottorino Bertolini, Ernesto Sestan, Rodolfo Bottacchiari, Carlo Battisti, Hans Tietze, Hans Joachim Moser, Giuseppe Gabetti, Arrigo Solmi, * , B. V. L. Vin., GERMANIA, in Ençiclopedia Italiana, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1932.
Germania, in Disionàrio de istòria, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2010.
(IT, DE, FR) Zermàniahls-dhs-dss.ch, Disionàrio stòrego de ła Svìsara.
(EN) Kenneth Barkin, Gerald Strauss, Thomas Henry Elkins, Henry Ashby Turner, Theodore S. Hamerow, Patrick J. Geary, Lawrence G. Duggan, James J. Sheehan, William H. Berentsen, Karl A. Schleunes, Charles Calvert Bayley, K.J. Leyser, John Michael Wallace-Hadrill, George Hall Kirby e Peter John Heather, GermanyEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
This article uses material from the Wikipedia Vèneto article Zermània, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnùo el xe disponibile soto CC BY-SA 4.0, almanco che no ghe sia scrito difarente. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Vèneto (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.