El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Petroselinum crispum | |
---|---|
Dades | |
Font de | julivert, llavor de julivert, oli de llavor de julivert, arrel de julivert i oli de julivert |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Apiales |
Família | Apiaceae |
Tribu | Apieae |
Gènere | Petroselinum |
Espècie | Petroselinum crispum Fuss, 1866 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Apium crispum |
Addicionalment pot rebre els noms de cerfull, julivert de camp, julivert en rama i julivert ver. També s'han recollit les variants lingüístiques giunivert, givert, jolivert, juevert, juievert, julibert, julvert, junivert (a l'Alguer), juvert i juvevert.
De les varietats cultivars de julivert, la de fulles arrissades és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment, se'n consumeixen les fulles, però també se'n pot menjar l'arrel.
Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben adobats: horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l'illa de Sardenya, que també es troba a la Mediterrània oriental, nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. Actualment, es cultiva arreu del món, però sobretot en molts llocs d'Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i, molt sovint, entre les roques de les parets fetes de pedra seca.
Petroselium crispum és una planta herbàcia (entre 20 cm - 1,5 m). L'arrel fa uns 10 cm de llargària per 2 cm d'ample, és napiforme, carnosa i té una tonalitat groguenca-ataronjada. De l'arrel surten les tiges, de tipus herbaci i ascendents. Les fulles, amb pecíols llargs, són tripinnades i dentades (o trilobulades amb folíols dentats). Les flors són pentàmeres i actinomorfes, de color groguenc-verdós i es troben agrupades en umbel·les compostes i planes. El calze està format per cinc sèpals. L'androceu consta de cinc estams alternats amb els cinc pètals que componen la flor. El gineceu és format per un pistil d'ovari ínfer de dos carpels (bicarpel·lar). Els fruits són diaquenis (2 mm llarg per 1-2 mm d'ample) oval-arrodonits, que formen dos mericarpis separats. Normalment floreix al juny i fructifica al llarg de l'estiu.
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1866 a l'obra Flora Transsilvaniae Excursoria. Cibinii del botànic transilvà Johann Mihály Fuss (1814-1883).
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:
A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims de Petroselinum crispum i de les seves subespècies.
La droga de la planta està constituïda pels fruits, però també se n'usen les fulles i les arrels.
La composició de l'oli essencial del julivert, segons la part de la planta, és la següent:
Els metabòlits més abundants en el julivert són els flavonoides (apiïna, apiol, luteonina…)
El julivert s'usa com a:
El julivert s'usa per a afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obrir la gana, ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva qualitat diürètica, s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. La presència d'apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s'usi per a alleujar els dolors de la menstruació.
De forma externa s'usa com a col·liri per a alleujar irritacions de l'ull, com a relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.
L'ús que es fa del julivert a nivell popular és molt divers:
Popularment, s'havia fet servir com un remei contra el mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.
Com altres plantes considerades inofensives, el julivert és lleugerament tòxic consumit en grans quantitats. Quan l'apiol es troba en quantitats elevades, actua sobre el sistema nerviós de manera que pot provocar hematúria, hiperglucèmia i paràlisi muscular. A més, la miristicina és estupefaent i es comporta com un agent al·lucinogen. L'apigenina presenta un efecte sedant en el SNC (sistema nerviós central).
El julivert no pot consumir-se en grans quantitats en els casos següents:
Les fulles de julivert es recullen tallant tot el pecíol, intentant no fer malbé la tija principal. El creixement n'és molt ràpid; així, doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També se'n troben de seques, però aquestes perden part de l'aroma.
No és recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és hidrosoluble i es pot perdre. A l'hora de netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.
Les arrels recollides a la tardor es poden guardar en pots de vidre quan siguin seques.
Galè, que exercia a Pèrgam i a Roma, es feia portar julivert expressament des de Macedònia, ja que atribuïa a les fulles d'aquesta planta propietats resolutives i vulneràries, és a dir, útil per a curar ferides. Antigament, es confiava en les virtuts del julivert emprat en diverses malalties i subministrat de formes variades. Més que un condiment, els terapeutes i els naturalistes de l'antiguitat, des d'Hipòcrates fins a Galè, ja parlaven del Petroselinum com una substància que feia orinar i menstruar.
Dioscòrides, metge dels exèrcits de Neró, a més, també deia que era útil contra les ventositats de l'estómac i de l'intestí. Dioscòrides recomanava als soldats dur a sobre fulles de julivert per recobrar forces i procurar energia i aquests les prenien abans dels combats.
Els romans van dur el julivert de la zona mediterrània a Britànnia (Anglaterra) -van ser els britans els qui van descriure les virtuts d'aquesta planta-, i des d'aquí es va estendre a la resta del món. Els antics grecs solien usar el julivert per coronar els atletes victoriosos i també per adornar els sepulcres dels familiars difunts.
Molt valorat pels jueus, els comerciants cristians van començar a regalar-lo durant el segle xiii, per menysprear els jueus. Aquesta tradició s'ha estès fins a l'actualitat.
This article uses material from the Wikipedia Català article Julivert, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.