Scots: Llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona

No s'ha de confondre amb Gaèlic escocès o Anglès escocès.

És una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona que no s'ha de confondre amb el gaèlic escocès o amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia.

Scots

Scots o Lallans
Tipus	llengua, llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996) Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus
Parlants nadius	90.000  (1999 )
Parlat a	Escòcia, Irlanda del Nord i Irlanda
Oficial a	Cap. —Classificada com una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia. —Classificada com una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001. —Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body.
Autòcton de	Escòcia: Terres baixes, Illes del Nord, Caithness, Arran i Campbeltown. Ulster: Comtats de Down, Antrim, Derry, Donegal.
Estat	Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda.
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Cap institució
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	sco
ISO 639-3	sco
Glottolog	scot1243
Ethnologue	sco
UNESCO	410
IETF	sco
Endangered languages	10894

El seu parentiu més pròxim, el té en l'anglès i el frisó, amb les quals forma el subgrup de les llengües anglofrísies. Hi ha diverses opinions pel que fa a la consideració de l'escocès com a llengua diferent o varietat de l'anglès, ja que actualment existeix en un continu diglòssic en el qual la llengua escrita és l'anglès escocès.

El govern escocès reconeix la llengua com a llengua indígena d'Escòcia, juntament amb el gaèlic escocès, a la vegada que és reconeguda com a llengua minoritària d'Europa i classificada com a llengua vulnerable per la UNESCO. Segons el cens de 2011, 1,5 milions d'escocesos saben parlar-la.

Els natius es refereixen a la llengua adés com a braid Scots ("escocès general") o simplement fan servir el nom del dialecte que parlen per a referir-s'hi, com ara Doric o Buchan Claik. El nom Scotch, manllevat de l'anglès, a cops es fa servir a Ulster. Lallans, nom derivat de la paraula lawlands (terres baixes), també es fa servir, tot i que en la majoria de contextos per a fer referència a una varietat literària. A Irlanda, la llengua es coneix pel nom d'Ulster-Scots o bé Ullans, que és un portmanteau d'Ulster i Lallans.

No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

N'hi ha diversos dialectes diferenciables:

• Escocès del nord, parlat al nord de Dundee.
• Escocès del nord-est, parlat a Nairn, Moray, Banff, Buchan i Aberdeen.
• Escocès central de l'est.
• Escocès central de l'oest.
• Escocès central del sud.
• Escocès del sud, parlat a la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
• Escocès insular, parlat a les Illes Òrcades i Shetland.
• Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com a unió entre Ulster i Lallans.