Segre: Riu més llarg dels Països Catalans

Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».

La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Segre

El riu Segre al seu pas per Lleida
Tipus	Curs d'aigua i riu
Inici
Continent	Europa
Cota inicial	2.843 m
Entitat territorial administrativa	Alta Cerdanya (França), Pirineus Orientals (França) i districte de Prada (Catalunya del Nord)
Localització	Llo
Final
Cota final	70 m
Entitat territorial administrativa	província de Saragossa (Aragó)
Localització	Mequinensa
Desembocadura	Ebre
42° 23′ 55″ N, 2° 07′ 16″ E / 42.39857°N,2.12099°E / 42.39857; 2.12099 B 41° 21′ 49″ N, 0° 18′ 10″ E / 41.363656°N,0.302644°E / 41.363656; 0.302644
Afluent	Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Cinca, riu Querol, Riu d'Angostrina, Reür, Riu Vanera, riu de Set, riu Corb, canal d'Urgell, Sió, el Rialb, riu de la Vansa, torrent de la Morera, riu de Farfanya, riu d'Angost, Valira
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Dades i xifres
Mida	265 () km
Travessa	Cerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca
Superfície de conca hidrogràfica	22.400 km²
Mesures i indicadors
Cabal	100,2 m³/s (Seròs)

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta l'erosió.

La primera menció que tenim del Segre és de Cèsar, als seus comentaris sobre la Guerra Civil. També apareix versificat a la Farsàlia, que en diu:

El significat del topònim ens és desconegut, però és clarament preromà. No es torna a documentar fins al segle ix, que apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore.

Naixença i primer tram entre muntanyes

El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolça (2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capçalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolça i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiràs i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu: quan encara és a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alçada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.

Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.

Pas per la plana cerdana

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

 

 

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre: