A Z (zeta) ye a vintisietena y zaguera letra de l'alfabeto aragonés y vintidosena consonant.
Z Z | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
A | B | C | D | E | |||
F | G | H | I | J | |||
K | L | M | N | Ñ | |||
O | P | Q | R | S | |||
T | U | V | W | X | |||
Y | Z | ||||||
Digrafos | |||||||
ch | gu | ix | ll | ny | |||
qu | rr | ||||||
Atros simbolos | |||||||
Ç | l·l | nn | tz |
Perteneixe tamién a l'alfabeto latino.
En aragonés stándard representa a fricativa dental xorda /θ/ de l'AFI debant de "a", "o" y "u", de consonant liquida y en posición final de silaba: alquezrana ([alke'θɾana]), barza (['baɾθa]), panizo ([pa'niθo]), tozuelo ([to'θwelo]), gazpiau ([gaθ'pjaw]), burz ([buɾθ]), troz ([troθ]).
En aragonés altorribagorzano (benasqués) representa o fonema d'a fricativa alveolar xorda /s/ en istos mesmos casos: barza (['baɾsa]), panizo ([pa'niso]), tozuelo ([to'swelo]), troz ([tros]).
En situación final de palabra, o fonema interdental fricativo xordo /θ/ tamién se representa con o grafema
En istos casos, en benasqués s'escribe -ts: mocets ([mo'sets]), chicots ([tʃi'kots]), ciudats ([sju'ðats]), tots ([tots]), fets ([fets]), trobarets ([troβa'rets]).
Como en atros idiomas vecins, i hai palabras en as que as secuencias
A grafía de Uesca fa servir o grafema
This article uses material from the Wikipedia Aragonés article Z, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). O texto ye disponible baixo a Creative Commons Attribution/Share-Alike License; puede que sigan d'aplicación atros termins. Se veiga as Condicions d'uso ta más detalles. Wikipedia ye una marca rechistrada d'a Wiki Du học, una organización sin animo de lucro. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Aragonés (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.