Anarquisme

L'anarquisme pòt èsser dividit en doas grandas brancas: l'anarquisme classic (tanben nomenat anarquisme social o socialista) e l'anarquisme individualista o anarcoindividualisme. Malgrat aquò, lo tipe d'anarquisme mai espandit es l'anarquisme classic. Los anarquistas considèran que la societat poiriá èsser plan mai organizada sens un govèrn provenent de l'Estat o tot tipe d'autoritat e ierarquia e prepausan diferentas manièiras d'o far.

 

 

 

 

Al long del temps an sorgit de variantas nombrosas, de còps ligadas al comunisme, a l'ecologia, a l'individualisme e, quitament, al capitalisme, encara que l'anarquisme en la siá definicion classica s'entend coma una ideologia socialista e fòrtament anticapitalista. S'identifican sovent amb de simbòls qu'incluson la "A" d'anarquisme en un cercle e amb de colors coma lo negre o lo roge e lo negre.

Los pensaires classics mai considerables son Pierre-Joseph Proudhon, Mikhail Bakunin e Piotr Kropotkin, lo primièr n' essent lo fondador del mutualisme, lo segond lo de l'anarquisme collectivista e lo tresen de l'anarquisme comunista. A la fin del sègle XIX, sorgís una varianta individualista basada en la filosofia de Max Stirner. Aqueste novèl corrent marca la diferéncia entre l'anarquisme classic e l'anarcoindividualisme.

L'acràcia nèga que i aja besonh d'un poder e d'una autoritat politica, e crei que los cal combatre per los suprimir. De la meteissa manièra, l'anarquisme classic es una ideologia politica de caire social o tanben socialista que considèra l'Estat coma una estructura pel mejan de la que una minoritat privilegiada oprimís la granda majoritat de la populacion, e que per desliurar las majoritats lo cal destrusir. Amb la destruccion de l'Estat la classa sociala privilegiada poiriá pas pus defendre la proprietat privada dels mejans de produccion, e doncas aquestes demorarián automaticament al servici del pòble. A l'encòp, d'autras formas de coercicion coma la religion institucionalizada despareisserián. Una novèla societat sens autoritat, de classas ni coercicion de cap tipes sorgiriá, ont l'individú seriá liure e egal als sieus parièrs, en vivent en una societat unida en solidaritat e frairesa.

L'anarquisme classic apara que la societat es la que definís e forma los individús, contràriament a l'anarquisme individualista, que se centra sus l'idèa que l'individú, en s'unir amb d'autres individús, forma la societat. Vist que l'objectiu es la libertat de l'individú, lo cambiament social fa mestièr, car sonque dins una societat liura los individús pòdon èsser liures. Se l'anarquisme classic se fisa a la bontat de las personas, en fasent de l'injustícia sociala la causa màger de la siá marridesa, se quin que siá individú viòla l'interès del collectiu, aqueste seriá encargat de lo reprimir o lo reeducar, totjorn sens crear una estructura de repression establa, que s'identificariá amb l'Estat.

La similitud de l'anarquisme classic amb lo comunisme pòrta a de nombrosas confusions. D'en primièr, pas totes los anarquistas socials son comunistas (Bakunin, per exemple, èra collectivista e pas comunista). Segond, pas totes los comunistas son anarquistas, o en d'autres mots, i a de comunistas que son pas anarquistas mas marxistas (a l'ora d'ara lo tèrme de "comunista" s'aplica coma sinonim de marxista, fach que confond encara mai las causas). Pasmens, la relacion entre marxistas e anarquistas (comunistas o pas) pòrta tanben a de nombrosas confusions. La principala diferéncia entre aquestes darrièrs es que mentre que per los anarquistas la destruccion de l'Estat fariá desparéisser automaticament la societat de classas, per los marxistas la majoritat (identificada amb lo proletariat) deuriá conquistar l'estructura de l'Estat e l'utilizar per la destruccion de la classa dominanta. Amb lo temps, aqueste Estat proletari s'anariá dissolvent, que la siá utilitat (la dominacion de classa) despareisseriá. Per los anarquistas, aquò es impossible, e l'existéncia de l'Estat perpetuariá la dominacion d'una minoritat sus la majoritat.

L'anarquisme classic inclutz tres variantas:

• Lo mutualisme

Pierre-Joseph Proudhon, considerat lo paire de l'anarquisme en general, es l'autor de la teoria economica mutualista. Lo mutualisme propugna que l'economia siá organizada entorn lo mercat liure entre de productors, la produccion en essent contarotlada pels pròpris productors. Totun, lo sòu d'un trabalhador li cal èsser equivalent al producte del sieu trabalh, e lo prètz d'un producte li cal èsser equivalent al sieu còst de produccion.

• Lo collectivisme anarquista

Lo collectivisme anarquista es normalament associat a Mikhaïl Bakunin e la seccion anarquista de la Primièra Internacionala (1864-1876). Los anarquistas collectivistas s'opausan a la proprietat privada dels mejans de produccion e propugnen la siá collectivizacion. Los mejans de produccion serián administrats per d'assembladas de trabalhadors a travèrs d'un sistèma nomentat democracia dirècta, e totas las assembladas serián federadas en una granda federacion qu'incluriá totas las brancas de la produccion. Los trabalhadors recebràn una compensacion equivalenta al temps dedicat al procès de produccion.

• Lo comunisme anarquista

Piotr Kropotkin es lo pensador mai associat a aquesta posicion, seguit d'Alexander Berkman, Emma Goldman e Errico Malatesta. Coma los anarquistas collectivistas, los anarquistas comunistas creson en la proprietat comuna dels mejans de produccion. Çò que diferéncia aquestas doas posturas es que, se los anarquistas collectivistas creson que lo trabalhador li calriá recebre un sòu equivalent al temps dedicat al procès de produccion, los anarquistas comunistas creson que la compensacion depen pas del temps dedicat a la produccion, mas del besonh del trabalhador en question. Es a dire, es pas qu'un trabalhador aja drech al producte del sieu trabalh senon qu'a drech a satisfar los sieus besonhs. D'aquesta manièira, cadun donariá lo melhor de se meteis en lo procès de produccion e lo producte total de la produccion seriá disponibla per totes sense cap de restriccion. Aqueste sistèma economic implicariá l'abolicion de la moneda e l'implantacion d'un sistèma d'escambi liure, ont la valor de las causas dependriá del besonh.

Dins l'anarquisme classic, lo refús comun cap a l'Estat e tota forma d'autoritat o ierarquia (coma pòt èsser la division entre dirigents e dirigits en un sindicat) implica lo seguiment d'estrategias similaras (exceptat quand aiçò implica un jutjament de valor sus la proprietat privada). Es aquí que se trapa la diferéncia fondamentala entre l'anarquisme classic e lo marxisme; se los dos corrents vòlon arribar a una societat liura e egalitària, lo marxisme prepausa l'emplec de l'Estat per la classa obrièra coma transicion, mentre que l'anarquisme refusa aquesta estrategia amb l'argument qu'aquesta transicion es pas de besonh e en exprimint sustot lo perilh d'una dictadura en las mans d'un novèl elèit.

Accion dirècta es lo nom que recep l'estrategia anarquista, basada en lo refús de tot sistèma provenent de l'Estat coma la democracia representativa, tota negociacion amb la patronala, tot sistèma burocratic, e en d'alternativas coma l' autogestion, l'educacion libertària, lo desaubediment civil e, en qualques cases, la violéncia.

• Antiautoritarisme

L'antiautoritarisme es l'oposicion a l'autoritarisme, es a dire, a aquò que se definís coma concentracion de poder en un dirigent o en un elèit, o la doctrina que defend l'absolutisme en lo govèrn, coma en las autocràcias, en lo despotisme, las dictaduras e en lo totalitarisme. Qualques anarquistas nomenan los marxistas "socialistas autoritaris", car lo marxisme propugna la creacion d'un Estat proletari que menariá a tèrme la revolucion.

• Autogestion

L'autogestion es la gestion dirècta d'una organizacion pels sieus pròpris membres. Dins lo cas d'una entrepresa, los sieus trabalhadors son de proprietaris per de parts egalas e a l'encòp d'empresaris, en partejant de riscs e a l'encòp de beneficis. Las decisions son presas normalament demercé un sistèma de democracia dirècta o en un quadre de consens a travèrs d'assembladas.

• Federalisme

Per tal d'empedir la concentracion de poder e assegurar l'autonomia dels divèrses sectors de la societat (d'assembladas de trabalhadors, per exemple) sense comprometre la cooperacion e la solidaritat entre aquestes sectors, los anarquistas utilizan de practicas federalistas. Los divèrses sectors de la societat coopèran coma egals per volontat pròpria, en podent s'absténer en quinsevolh moment de cooperar.

• Pedagogia libertària

L'educacion es un pilar fondamental de la luta antiautoritària. Lo movement anarquista usa l'educacion per tractar de bastir l'individú liurepensaire, conscient, e critic que siá capable de bastir la futura societat anarquista. Mejançant fòrça recorses com d'atenèus libertaris, de publicacions periodicas, edicion e difusion de tèxtes, creacion d'alternativas educativas a las establidas, etc.

• Desaubediment civil

Per tal d'afeblir l'autoritat de l'Estat, los anarquistas prepausan d'ignorar sistematicament las leis que los diferents govèrns impausan, en se guidant sonque per l'estricta etica personala o collectiva. A tèrme long, aiçò li calriá supausar l'inviabilitat de l'aparelh repressiu de l'Estat, e la siá dissolucion.

Lo desaubediment civil implica d'accions pas-violentas e coordinadas amb lo nombre maximal de personas possiblas, amb l'objectiu de que l'Estat se veja desbordat a l'ora de reprimir las massas.

Aquesta forma de lucha tanben es prepausada per d'autres movements, de caractèr pacifista, per tal d'aténher de determinats dreches individuals o de collectius.

• Violéncia

Segon los anarquistas l'Estat o quinsevolh institucion que ostenta de poder engendra violéncia, degut a qu'aqueles que ostenten lo poder son los que coartan la libertat dels autres individus. Se ben qualques anarquistas son partidaris de l'emplec de la violéncia coma mejan per aténher las siás fins, a l'epòca actuala la majoritat son restacats a de movements pacifistas.

L'anarquisme atenhèt publicitat massiva pel primièr còp pendent la segonda revolucion industriala, quand qualques anarquistas assassinèron los líders russes lo 1881; en França (1894); en Itàlia (1900), e als Estats Units (1901). Son d'exemples de qualques grops anarquistas violents: lo nihilisme, l'insurreccionisme italian, e las cellulas anarquistas qu'ataquèron los reis en Euròpa a fins del sègle XIX e principis del sègle XX.

Qualques tendéncias anarquistas notablament pas violentas son lo cristianisme libertari, e l'anarcopacifisme. La conviccion que l'emplec de la violéncia supausa de repetir de patrons de poder e autoritat los pòrta a refusar tot tipe de violéncia, e prepausan d'autres tipes de luta.

• Pierre-Joseph Proudhon
• Mikhaïl Bakunin
• Piotr Kropotkin
• Max Stirner
• Buenaventura Durruti
• Errico Malatesta
• Rudolf Rocker
• Alexander Berkman
• Nestor Makhno
• Emiliano Zapata
• Pietro Gori
• Daniel Guérin
• Léo Ferré

obratges generals subre l'anarquisme

en anglés

• David Miller & Janet Coleman: The Blackwell encyclopaedia of political thought... Wiley-Blackwell 1991
• Ian Adams: Political ideology today... Manchester University Press ND 1995
• Edward Craig: Routledge Encyclopedia of Philosophy... Taylor & Francis 1998
• William Outhwaite: The Blackwell dictionary of modern social thought... Wiley-Blackwell 2003
• George Woodcock: Anarchism: a history of libertarian ideas and movements 2004
• John Hoffmann & Paul Graham: Introduction to Political Theory Pearson Education 2006
• Andrew Vincent: Modern Political Ideologies Wiley-Blackwell 2009

en castelhan

• Max Nettlau: La anarquia a través de los tiempos Maucci Barcelona 1935
• James Joll: Los anarquistas Grijalbo iedm 1968
• Carlos M. Rama & Ángel J. Capelletti: El Anarquismo en América Latina Fundación Biblioteca Ayacucho 1990
• Ted Honderich & Carmen García Trevijano: Enciclopedia Oxford de Filosofía Oxford University Press Oxford 2001
• Àngel J. Cappelletti: Prehistoria del Anarquismo Libros de la Araucaria Buenos Aires 2007
• Grupo de Afinidades Quico Rivas: La Barcelona De La Dinamita.El Plomo y el Petróleo.1884-1909.(Apuntes para un Recuento Final de Cadáveres) Viaplana, Marc y Kuter, Raj. 2009

en catalan

• Aisa Ferran Pàmpols: La cultura anarquista a Catalunya Barcelona Edicions 1984

en francés

• Alain Sergent: Les anarchistes... Amiot-Dumont coll. Visages París 1951
• Daniel Guérin: Ni Dieu, Ni Maître - Histoire et Anthologie de l'anarchisme... éditions de Delphes idem 1965
• Arthur Lehning: De Buonarotti a Bakounine... id éditions Champ Libre 1977
• Claude Harmel: Histoire de l'anarchie, des origines à 1880... id id 1984
• Alexandre Skirda Autonomie individuelle et force collective.Les anarchistes et l'organisation de Proudhon à nos jours... Alexandre Skirda id 1987
• Michel Ragon: La mémoire des vaincus... Albin Michel id 1989
• Gaetano Manfredonia: Les anarchistes et la révolution française ... obratge collectiu 314 pp éditions du ML París id 1990
• Jean Maitron: Le mouvement anarchiste en France... Gallimard coll. "Tel" id 1992
• Jean Maitron: Le mouvement anarchiste en France, tome 2: de 1914 à nos jours... id id 1992
• Jean Maitron: Ravachol et les anarchistes... Gallimard Coll. "Folio-Histoire" id 1992
• Gaetano Manfredonia: La Chanson anarchiste en France des origines à 1914: dansons la Ravachole! ... 445 pp id Montreal L'Harmattan 1997
• Jean-Victor Verlinde: L'ordre mon cul! La liberté m'habite ... " L'Esprit frappeur " num 89 2000
• Daniel Colson,: Petit lexique anarchiste de Proudhon à Deleuze... Le Livre de Poche id 2001
• Gaetano Manfredonia: L'anarchisme en Europe... 127 pp PUF : Coll. " Que sais-je? " num. 3613 2001
• Claude Faber: L'anarchie, une histoire de révoltes... Coll. Les Essentiels Milans id 2002
• Pirre Miquel: Les anarchistes... Albin Michel 2003
• Sylvain Boulouque: Les anarchistes français face aux guerres coloniales( 1945 - 1962)... 120 pp id 2003
• Collectiu: Et pourtant ils existent! 1954-2004.Le Monde libertaire a 50 ans... Le Cherche Midi coll. "Documents" id 2004
• Normand Baillargeon: L'ordre moins le pouvoir: histoire et actualité de l'anarchisme... Agone - Coll. " Mémoires Sociales " id 2004
• Jean Preposiet: Histoire de l'anarchisme... Tallandier - Coll. " Approches " id 2005
• Martin Breaugh: L'expérience plébeienne.Une histoire discontinue de la liberté politique... édicions Payot-Rivages id 2007
• Gaetano Manfredonia: Anarchisme et changement social: insurrectionnalisme, syndicalisme, educationisme-réalisateur... 347 pp Atelier de Création libertaire Lion 2007
• Victor Basch: L'individualisme anarchiste... reed. Archives Kareline París 2008
• Vivien Bouhey: Les Anarchistes contre la République 1880-1914... 491 pp Presses Universitaires de Rennes Renas 2009
• René Schérer: Nourritures anarchistes.L'anarchisme explosé... Hermann París 2009

Tèxtes anarquistas

en francés

• Pierre-Joseph Proudhon: Qu'est-ce que la propriété? ou Recherche sur le principe du droit e du gouvernement... 1840 (reed.1926)
• Pierre-Joseph Proudhon: Système des relations économiques ou Philosophie de la misère 1846
• Elisée Reclus: L' anarchie... Les Temps nouveaux París 1896
• Errico Malatesta: Entre paysans... idem id 1897
• Georges Etievant: Déclarations / De G. Etievant id id 1898
• Elisée Reclus: A mon frère le paysan... id id 1899
• Joseph Déjacque: L'humanisphère... id id 1899
• Ferdinand Domela Nieuwenhuis: L'éducation libertaire: conférence... id id 1900
• Ferdinand Domela Nieuwenhuis: Le militarisme et l'attitude des anarchistes et socialistes révolutionnaires devant la guerre... id id 1901
• Léonard: Le tréteau électoral: farce politique et sociale contre tous les candidats... id id 1902
• Piotr Kropotkin: Communisme et aqnarchie... id id 1903
• Piotr Kropotkin: Le principe anarchiste... id id 1913
• Piotr Kropotkin: La loi et l'autgorité... id id 1913
• René Chaughi: Les trois complices... id id 1913
• Joseph Déjacque: A bas les chefs!... tèxtes establits e annotats per en Valentin Pelosse éditions Champ Libre 1971
• Mikhail Bakunin: Oeuvres complètes... 8 volums religats, presentats e annotats per n' Arthur Lehning 1973-1982
• James Guillaume: L'Internationale, documents e sovenirs presentats per en Marc Vuillemier... Primièr volum: 1864-1872... Segond volum: 1872-1878... éditions Gérard Lebovici París 1985
• Theodor Kaczynski escaissat ''Unabomber'': La Société industrielle et son avenir (1996) Éditions de l'Encyclopédie des Nuisances id 1998
• Albert Libertad: Le Culte de la charogne.Anarchisme, un état de révolution permanentre (1897-1908)... Éditions Agone id 2006
• Miguel Amorós Durruti dans le labyrintyhe... revirat del castelhan per en Jaime Semprun Éditions de l'Encyclopédie des Nuisances id 2007

• Anarcofeminisme
• Anarcoindependantisme
• Anarcoprimitivisme

• (en) Archives Archiu Internet de l'Anarquisme
• (it) Rivista Anarquica en linha...
• (it) Acrataz Portal per l'Anarquisme
• (es) Sit Mutualismo Liure mercat anticapitalista
• (en) Bibliotèca de l'anarquisme Kate Sharpley Library
• (it) en Mikhaïl Bakunin
• (ca) Anarquisme pel professor en Ramon Alcoberro

•  
• [1]

• • sus YouTube... mai de 90800 documents subre l' Anarquisme en picar coma clau Anarchism