Gamarús Eurasiàtic: Espècie d'ocell

occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco
Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Enregistrament
Dades
Pes	426 g (pes adult, mascle) 524 g (pes adult, femella)
Envergadura	99 cm
Nombre de cries	3,2
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22725469
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Strigiformes
Família	Strigidae
Gènere	Strix
Espècie	Strix aluco Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Strix stridula
Distribució
Endèmic de	parc nacional de Namdapha

• 20 cm de allargada

• Strix aluco aluco (Linnaeus, 1758).
• Strix aluco biddulphi (Scully, 1881).
• Strix aluco haermsi (Zarudni, 1911)
• Strix aluco ma (A. H. Clark, 1907). Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.
• Strix aluco mauritanica (Witherby, 1905). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, 2020) una espècie de ple dret.
• Strix aluco nivicolum (Blyth, 1845). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) una espècie de ple dret.
• Strix aluco sanctinicolai (Zarudni, 1905).
• Strix aluco siberiae (Dementiev, 1933).
• Strix aluco sylvatica (Shaw, 1809).
• Strix aluco willkonskii (Menzbier, 1896).
• Strix aluco yamadae (Yamashina, 1936). Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.