1984: Any

Països Catalans

• 16 de gener, Barcelona: TV3, el primer canal de Televisió de Catalunya, comença a emetre de manera regular.
• 1 de febrer, Mequinensa (el Baix Cinca): Un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
• 12 de juliol - Barcelonaː Neix la primera nena proveta d'Espanya, per fecundació in vitro amb l'equip de la biòloga Anna Veiga.
• 27 d'agost, Barcelonaː S'inaugura el Velòdrom d'Horta, en ocasió del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista.
• 10 de desembre, Ascó, Ribera d'Ebre: hi entra en funcionament la central nuclear Ascó I.

Resta del món

• 2 de febrer:
  • Jaime Lusinchi pren possessió com a president de Veneçuela.
  • Costa Rica nega asil polític a 3.000 seguidors armats d'Edén Pastora.
• 3 de febrer
  • Caracas: se signa la Declaració de Caracas entre sis països democràtics hispanoamericans i Espanya, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític per a Hispanoamèrica.
  • Los Angeles: S'anuncia el naixement del primer humà fruit de fertilitzar un embrió congelat.
• 4 de febrer; Long Beach (Califòrnia): Per primer cop, una dona estèril dona a llum després de la implantació d'un òvul fertilitzat en una altra dona.
• 5 de febrer: el Duc de Cadis, Alfonso de Borbó Dampierre, sofreix un greu accident automobilístic, en el qual pereix el seu fill major, Francisco.
• 9 de febrer: La popular cançó Astúries, patria querida, és declarada himne oficial del Principat d'Astúries.
• 5 de març: La primera ministra Indira Gandhi ordena un atac al Temple d'Or, on es refugien separatistes sikhs.
• 6 de març: Inici de la Vaga de miners britànics (1984-1985)
• 14 de març, Belfast (Irlanda del Nord)ː Paramilitars de l'Ulster Freedom Fighters fereixen greument en un atemptat a Gerry Adams, president del Sinn Féin.
• 1 de juliol: l'enginyer José Napoleón Duarte, electe democràticament com a president constitucional de la República del Salvador, pren possessió del seu càrrec.
• 11 de setembre, La Gomera, illes Canàries: Vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
• 1 d'octubre, Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.
• 25 d'octubre, Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica d'Itaipú la més potent del món.
• 30 d'octubre, Espanya: Més de 100.000 treballadors del sector naval segueixen la vaga general contra els plans de reconversió i reestructuració de les drassanes.
• 31 d'octubre
  • Índia: La primera ministra Indira Gandhi és assassinada per dos dels seus guardaespatlles, de religió sikh. La reacció popular al magnicidi és violenta a Nova Delhi, i resulta en la mort de 2.700 sikhs.
  • Es realitzen les primeres maniobres conjuntes dels Exèrcits de l'Aire d'Espanya i de Marroc sota el nom "Atlas 84".
• 2 de novembre: l'Alhambra és declarada Patrimoni de la Humanitat.
• 20 de novembre, Japó: comença la publicació de Bola de Drac serialitzada a la revista setmanal Shūkan Shōnen Jump.
• 19 de desembre: signatura d'un acord entre la Xina i el Regne Unit pel qual el govern de Londres es compromet a lliurar Hong Kong al govern de Pequín l'any 1997.
• S'inicia l'emissió de la sèrie Ferdy

Còmics

Enguany començaren les sèries Dragon Ball, Secret Wars, Teenage Mutant Ninja Turtles, The Transformers i Zot!.

Naiximents

•  
  11F París Bastien Vivès
•  
  7M   Ben Templesmith
•  
  17O   Randall Munroe

Música

Jan-Mari Carlotti publicà el seu primer disc en solitari, Linhana.

Premis Nobel

Les persones nascudes el 1984 faran 40 anys enguany.

Països Catalans

• 24 de gener, Torredembarra: Berta Castells, atleta catalana olímpica, de llançament de martell.
• 29 de febrer, Mataró: Núria Martínez i Prat, jugadora de bàsquet catalana.
• 5 de març, Calaf, Anoia: Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins.
• 15 de març, Vic, Osonaː Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.
• 29 de març, Barcelona: Cristina Roca Grau, portera d'hoquei sobre patins catalana.
• 31 de març, Arenys de Munt, Maresmeː Ester Artigas i Miquel, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.
• 8 d'abril, Candelara, Itàlia: Lucia Pietrelli, escriptora, poetessa i traductora italiana en català.
• 8 de maig, Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».
• 18 de juny, Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.
• 16 d'agost, Vallsː Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (m. 2018).
• 12 de setembre, Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.
• 22 de novembre, Tarragona: Joan Olivé i Márquez, pilot català de motociclisme.

•  
    Cesk Freixas
•  
    Javi
•  
    Soro III

Resta del món

• 23 de gener, Bedum, Països Baixos: Arjen Robben, futbolista neerlandès.
• 25 de gener, São Vicente, Brasil: Robinho, futbolista brasiler.
• 5 de febrer, Ciudadela, Argentina: Carlos Tévez, futbolista argentí.
• 17 de febrer,
  • Metz: Julia Cagé, economista francesa especialitzada en economia del desenvolupament, economia política i història econòmica.
  • Ourense, Galícia: Támara Echegoyen Domínguez, regatista gallega, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.
• 22 de febrer, Odense, Dinamarca: Johanne Schmidt-Nielsen, política danesa.
• 28 de febrer, Děčín, República Txeca: Karolína Kurková, model txeca.
• 5 de març, Duque de Caxias: Bruna Beber, poeta i escriptora brasilera.
• 20 de març, Fuenlabrada, Espanya: Fernando Torres, futbolista espanyol.
• 11 de maig, Fuentealbilla, Espanya: Andrés Iniesta, futbolista espanyol.
• 14 de maig, White Plains, Nova York: Mark Zuckerberg, creador de Facebook.
• 19 de juny, Almati, Kazakhstan: Katarina Kat, actriu porno.
• 23 de juny, Bangor (Gal·les): Duffy –el nom artístic d'Aimée Ann Duffy–, cantant i compositora gal·lesa.
• 27 de juny, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
• 1 d'agost, Kolbermoor, Baviera, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.
• 28 d'agost, Sete Lagoas, Minas Gerais, Brasil: Paula Fernandes, cantant brasilera.
• 4 de setembre, Pamplona, Navarra: Ainhoa Tirapu, portera de futbol navarresa que ha jugat amb l'Atlètic de Bilbao.
• 15 de setembre, Londres, Anglaterra: El Príncep Enric de Gal·les, conegut com a Harry, fill petit del Príncep Carles de Gal·les i la difunta Diana de Gal·les
• 16 de setembre, Kutaisi, Geòrgia: Katie Melua, cantant georgiana.
• 27 de setembre, Belleville (Canadà): Avril Lavigne, cantant canadenca.
• 10 d'octubre, Oceanside, Estats Units: Elana Meyers Taylor, corredora de bobsleigh estatunidenca.
• 18 d'octubre, Mumbai (Índia): Freida Pinto, actriu indiana.
• 25 d'octubre, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Katy Perry, cantant estatunidenca.
• 7 de novembre: Lana Jurčević, cantant croata.
• 22 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Scarlett Johansson, actriu estatunidenca.
• 2 de desembre, Kíiv: Marina Serhíivna Viazovska, matemàtica ucraïnesa, premiada amb la Medalla Fields.
• 22 de desembre, Halmstad, Suècia: Basshunter, cantant, productor musical i punxadiscos suec
• 30 de desembre, Akron (Ohio), Estats Units: LeBron James, basquetbolista americà.

• Síria: Jwan Yosef, pintor suec kurd establert a Londres.

Entre les morts destacades de l'any hi ha les del filòsof Michael Foucault, els cantants Xesco Boix i Marvin Gaye o els escriptors Julio Cortázar i Truman Capote.

Països Catalans

• 2 de gener - Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (n. 1902).
• 5 de gener, L'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa (n. 1913).
• 7 de març, Buenos Aires: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (n. 1903).
• 12 de març - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (n. 1913).
• 15 de març - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
• 21 de març - Barcelona: Maria Carratalà i Van den Wouver, pianista i compositora, pedagoga i crítica musical catalana (n. 1899).
• 4 de maig - Valènciaː María Lacunza Ezcurra, primera advocada navarresa (n. 1900).
• 23 de maig - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).
• 3 de juny - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx.
• 19 de juny - Nova York: Lee Krasner, influent artista de l'expressionisme abstracte (n.1908).
• 26 de juny - Barcelonaː Rosa Szücs i del Olmo, fotògrafa catalana (n. 1911).
• 20 de juliol - Alzira, Ribera Alta: Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.
• 21 de juliol - Malgrat de Mar, Maresme: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
• 12 de setembre - Tiana, Maresme: Lola Anglada, dibuixant catalana.
• 30 de novembre - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català.
• Lima: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia.
• Barcelona: Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg

Resta del món

• 7 de gener - Bandol, França: Alfred Kastler, Premi Nobel de Física francès (n. 1902).
• 14 de gener - San Diego, Califòrnia, Estats Units: Ray Kroc, empresari americà, fundador de McDonald's (n. 1902).
• 20 de gener - Acapulco, Mèxic: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (n. 1904).
• 7 de febrer - Baviera?: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (n. 1895).
• 12 de febrer - París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).
• 15 de febrer -
  • Bremen: Grete Hermann, matemàtica i filòsofa alemanya que treballà en la teoria quàntica (n. 1901).
  • Chennai, Tamil Nadu: Janaki Ammal, botànica, i citòloga índia (n. 1897).
• 12 de març - Madridː Juana Mordó, marxant d'art (n. 1899).
• 26 de març - Cleveland (Ohio), Estats Units: Ahmed Sékou Touré, president de Guinea (n. 1922).
• 1 d'abril - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americà de soul (n. 1939).
• 8 d'abril - Moscou, RSFS de Rússia: Piotr Leonídovitx Kapitsa, físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978 (n. 1894).
• 28 d'abril - Tauranga (Nova Zelanda): Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (n. 1908).
• 30 d'abril, Pamplona, Navarra: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (n. 1910).
• 16 de maig, Davos, Grisons, Suïssa: Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc (n. 1913).
• 25 de maig, Erfurtː Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus.
• 11 de juny: Enrico Berlinguer, polític italià (n. 1922).
• 26 de juny: Michel Foucault, filòsof francès (n. 1926).
• 30 de juny - comtat de Dukes (Massachusetts): Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (n. 1905).
• 27 de juliol - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).
• 25 d'agost - Los Angeles, Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
• 20 d'octubre, Cambridge, Massachusetts (EUA): Carl Ferdinand Cori, bioquímic estatunidenc d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n, 1896).
• 21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine, França: François Truffaut, director de cinema francès (n. 1932).
• 9 de setembre: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès. (n. 1947).
• 14 d'octubre, Cambridge (Anglaterra): Martin Ryle, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974 (n. 1918).
• 31 d'octubre - Allahabad (Índia): Indira Gandhi, política índia (n. 1917).
• 20 de novembre - Bilbao: Santiago Brouard Pérez, metge i polític basc, assassinat pel GAL (n. 1919).
• Muhammad Izzat Darwaza, nacionalista palestí (n. 1888).

• Hanau, Hessen: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.

1984 en la ficció

Quant a ficció especulativa, la novel·la de George Orwell 1984, publicada el 1949, és un dels exemples clàssics de distopia futurista.