Kharkiv ( /ˈxɑrkiw/ (?·i) ucraín: Ха́рків; /ˈxarʲkəf/ (?·i) rusu: Ха́рьков, treslliteráu: Kharkiv) ye la segunda ciudá más grande d'Ucraína.
Ye capital del óblast de Kharkiv, según del rayón de Járkivsky (distritu de Járkivsky) y de la so redoma.
Kharkiv | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Ucraína | ||||
Oblast | Óblast de Kharkiv | ||||
Raion | Raión de Járkov (es) | ||||
Tipu d'entidá | centru d'óblast | ||||
Cabezaleru/a del gobiernu | Ihor Terekhov | ||||
Nome oficial | Харків (uk) | ||||
Nome llocal | Харків (uk) Харьков (ru) | ||||
Códigu postal | 61000–61499 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 49°59′33″N 36°13′52″E / 49.9925°N 36.2311°E | ||||
Superficie | 350 km² | ||||
Altitú | 152 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 421 125 hab. (1r xineru 2022) | ||||
Porcentaxe | 100% de Raión de Járkov (es) 54.68% de Óblast de Kharkiv 3.45% de Ucraína | ||||
Densidá | 4060,36 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | 1654 | ||||
Prefixu telefónicu | 572 | ||||
Estaya horaria | UTC+02:00 (horariu estándar) UTC+03:00 (horariu de branu) | ||||
Llocalidaes hermaniaes | |||||
city.kharkiv.ua | |||||
Kharkiv ye unu de los principales centros industriales, culturales y educativos d'Ucraína. La so industria especialízase principalmente na producción d'armes y maquinaria. Hai cientos de compañíes industriales na ciudá. Ente elles tán xigantes mundiales como la Oficina de Diseñu Morózov y la Fábrica Mályshev (líderes na producción de tanques dende la década de los años 1930), Hartron (industria aeroespacial y electrónica nuclear) y Turboátom (productor de turbinas pa plantes llétriques nucleares).
Esiste un metro (tren metropolitanu soterrañu o suburbano), con 38.1 km de pista y 30 estaciones.
Un llugar bien conocíu en Kharkiv ye la Plaza de la Llibertá (Plóshchad Svobody), anguaño la tercera plaza mayor más grande n'Europa y la séptima plaza más grande del mundu.
Evidencies arqueolóxiques descubiertes nel área de l'actual Kharkiv indiquen la esistencia de población nel llugar dende 2000 e. C. Los restos culturales atopaos daten de la Edá del Bronce, según tamién aquellos de los postreros pobladores escites y sármatas. Tamién esiste evidencia de que la cultura Chernyajov espolletó na zona dende'l sieglu II hasta'l sieglu VI.
Fundada a mediaos del sieglu XVII, la ciudá tien universidá dende 1805. Mientres los primeros años de la Xunión Soviética, Kharkiv foi la capital de la República Socialista Soviética d'Ucraína (ente 1917 y 1934).
A empiezos de los años 1930, la fame ucraniana (Holodomor) llevó a muncha xente del campu a les ciudaessobremanera escontra Kharkiv, pa poder subsistir.
Nos meses d'abril y mayu de 1940, antes de la invasión alemana de 1941, unos 3800 prisioneros polacos del campu de concentración de Starobilsk fueron asesinaos por orde de Stalin nel edificiu NKVD de Kharkiv y, más tarde, soterraos nel monte de Pyatikhatky.
Mientres la Segunda Guerra Mundial, alemanes y rusos apostáronse la ciudá en cuatro batalles:
Ente avientu de 1941 y xineru de 1942, unes 30 000 persones (la mayoría d'elles xudíes) fueron asesinaes polos nazis y soterraes nuna de les mayores fueses comunes de les qu'hai rexistru, conocida como Drobitsky Yar.
Como balance final de la guerra, el 70 % de la ciudá resultó destruyida, y morrieron miles de los sos habitantes. Kharkiv yera antes de la Segunda Guerra Mundial y hasta la ocupación alemana, la ciudá más poblada d'Ucraína.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Kharkiv, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.