Kharkiv

Kharkiv ( /ˈxɑrkiw/ (?·i) ucraín: Ха́рків;  /ˈxarʲkəf/ (?·i) rusu: Ха́рьков, treslliteráu: Kharkiv) ye la segunda ciudá más grande d'Ucraína.

Ye capital del óblast de Kharkiv, según del rayón de Járkivsky (distritu de Járkivsky) y de la so redoma.

KharkivKharkiv
Kharkiv
Kharkiv Kharkiv
bandera de Kharkiv escudu de Kharkiv
Alministración
PaísBandera de Ucraína Ucraína
Oblast Óblast de Kharkiv
Raion Raión de Járkov (es) Traducir
Tipu d'entidá centru d'óblast
Cabezaleru/a del gobiernu Ihor Terekhov
Nome oficial Харків (uk)
Nome llocal Харків (uk)
Харьков (ru)
Códigu postal 61000–61499
Xeografía
Coordenaes 49°59′33″N 36°13′52″E / 49.9925°N 36.2311°E / 49.9925; 36.2311
Kharkiv
Superficie 350 km²
Altitú 152 m
Demografía
Población 1 421 125 hab. (1r xineru 2022)
Porcentaxe 100% de Raión de Járkov (es) Traducir
54.68% de Óblast de Kharkiv
3.45% de Ucraína
Densidá 4060,36 hab/km²
Más información
Fundación 1654
Prefixu telefónicu 572
Estaya horaria UTC+02:00 (horariu estándar)
UTC+03:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
city.kharkiv.ua
Cambiar los datos en Wikidata

Kharkiv ye unu de los principales centros industriales, culturales y educativos d'Ucraína. La so industria especialízase principalmente na producción d'armes y maquinaria. Hai cientos de compañíes industriales na ciudá. Ente elles tán xigantes mundiales como la Oficina de Diseñu Morózov y la Fábrica Mályshev (líderes na producción de tanques dende la década de los años 1930), Hartron (industria aeroespacial y electrónica nuclear) y Turboátom (productor de turbinas pa plantes llétriques nucleares).

Esiste un metro (tren metropolitanu soterrañu o suburbano), con 38.1 km de pista y 30 estaciones.

Un llugar bien conocíu en Kharkiv ye la Plaza de la Llibertá (Plóshchad Svobody), anguaño la tercera plaza mayor más grande n'Europa y la séptima plaza más grande del mundu.

Historia

Evidencies arqueolóxiques descubiertes nel área de l'actual Kharkiv indiquen la esistencia de población nel llugar dende 2000 e. C. Los restos culturales atopaos daten de la Edá del Bronce, según tamién aquellos de los postreros pobladores escites y sármatas. Tamién esiste evidencia de que la cultura Chernyajov espolletó na zona dende'l sieglu II hasta'l sieglu VI.

Fundada a mediaos del sieglu XVII, la ciudá tien universidá dende 1805. Mientres los primeros años de la Xunión Soviética, Kharkiv foi la capital de la República Socialista Soviética d'Ucraína (ente 1917 y 1934).

A empiezos de los años 1930, la fame ucraniana (Holodomor) llevó a muncha xente del campu a les ciudaessobremanera escontra Kharkiv, pa poder subsistir.

Segunda Guerra Mundial

Nos meses d'abril y mayu de 1940, antes de la invasión alemana de 1941, unos 3800 prisioneros polacos del campu de concentración de Starobilsk fueron asesinaos por orde de Stalin nel edificiu NKVD de Kharkiv y, más tarde, soterraos nel monte de Pyatikhatky.

Mientres la Segunda Guerra Mundial, alemanes y rusos apostáronse la ciudá en cuatro batalles:

  • La ciudá foi tomada por tropes de l'Alemaña Nazi n'ochobre de 1941 (Primer batalla de Kharkiv). La batalla duró cuatro díes. El Exércitu Coloráu namái aguantó mientres se desmantelaba la maquinaria de les industries d'armamentu (carros de combate principalmente), pa ser sacupada escontra l'este, a territoriu soviéticu. Ellí siguió la producción mientres tola guerra. Esti tipu d'industria volvería instalase na ciudá acabada la guerra, llegando hasta los nuesos díes (con gran prestíu mundial pola gran calidá de los sos blindaos).

Ente avientu de 1941 y xineru de 1942, unes 30 000 persones (la mayoría d'elles xudíes) fueron asesinaes polos nazis y soterraes nuna de les mayores fueses comunes de les qu'hai rexistru, conocida como Drobitsky Yar.

  • En mayu de 1942 l'Exércitu Coloráu intentó reconquistar la ciudá, na conocida como Segunda batalla de Kharkiv, pero la operación acabó nun gran fracasu.
  • La ciudá foi lliberada polos soviéticos en febreru de 1943, pero unes selmanes dempués los alemanes conquistaron la ciudá per segunda vegada, na llamada Tercer batalla de Kharkiv.
  • L'Exércitu Coloráu lliberar definitivamente'l 23 d'agostu de 1943, tres una ofensiva conocida como Operación Polkovodets Rumiántsev, na Cuarta batalla de Kharkiv.

Como balance final de la guerra, el 70 % de la ciudá resultó destruyida, y morrieron miles de los sos habitantes. Kharkiv yera antes de la Segunda Guerra Mundial y hasta la ocupación alemana, la ciudá más poblada d'Ucraína.

Ciudaes hermaniaes

Jarkovitas célebres

  • Justine Pasek, reina de guapura panamiega y Miss Universu 2002
  • Iliá Méchnikov, Premiu Nobel de Medicina.
  • Eduard Limónov.
  • Denís Berezovsky, comandante en Xefe de l'Armada d'Ucraína (1 al 2 de marzu 2014), Excomandante en Xefe de la Marina de Guerra de la República Autónoma de Crimea (2 al 24 de marzu de 2014) y Comandante axuntu de la Flota rusa del Mar Negru (dende'l 24 de marzu de 2014).
  • Bohdan Bondarenko, atleta saltador d'altor. La so marca personal ye la quinta meyor de la historia, 2,41m.
  • Nikolái Getman, pintor.

Ver tamién

  • Batalles de Kharkiv
  • República Popular de Kharkiv
  • Estación de Kharkiv
  • Aeropuertu Internacional de Kharkiv

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Kharkiv HistoriaKharkiv Ciudaes hermaniaesKharkiv Jarkovitas célebresKharkiv Ver tamiénKharkiv ReferenciesKharkiv Enllaces esternosKharkivAyuda:MultimediaFicheru:Ru-Kharkov.oggFicheru:Uk-Харків.oggRu-Kharkov.oggRusu (llingua)Tocante a esti soníuUcraín (llingua)Uk-Харків.oggÓblast de Kharkiv

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Mischa BartonARDEsgrimaLaosDaniela OspinaIsabel Díaz AyusoOtto Arosemena GómezLa Rinconada (Perú)SalMateria primeroCristóbal MendozaTeresa de CalcutaSuizaToma de decisionesArte naífCerveza Pilsen CallaoXXXXHipérbatonSoledad FandiñoSuso MoinhosNataniel SánchezFederico Jiménez LosantosJane AustenNorelys RodríguezLionel MessiMediaWikiAnuel AAChloe LangJorge IlegalLlista de persones nacíes n'AsturiesAlemañaTiristorIbrahim AliatarDMatthew McConaugheyMelina RamírezTectónica de plaquesArnold SchwarzeneggerUsoppNadia StylesDaimler-BenzHorariu de branuAbigaile JohnsonTribadismuTenis de mesaCarlos SoubletteSeptuagintaCantanteEleazar López ContrerasMedicina tradicional chinaWikcionariuKeke PalmerCrystal GoldAlfredo Jalife-RahmeGonzalo G. BarreñadaImánAaliyah LoveTrevor GagnonBilletes d'euruTaekwonduApologie de la secte AnandryneBlu MankumaCindy DollarJohn LaMottaCarlos II d'Inglaterra.cc1812TurquíaDaniela SpallaLlista de presidentes de la Comunidá de MadridFinlandiaMapa mentalUrcelJ🡆 More