Fifa: Organismu internacional regulador del fútbol

La Fédération Internationale de Football Association (n'asturianu: Federación Internacional de Fútbol Asociación), universalmente conocida poles sos sigles FIFA, ye la institución que gobierna les federaciones de fútbol en tol planeta.

Fundóse'l 21 de mayu de 1904 y tien la so sede en Zúrich, Suiza. Forma parte del IFAB, organismu encargáu de modificar les regles del xuegu. Amás, la FIFA entama la Copa Mundial de Fútbol, los otros campeonatos del mundu nes sos distintes categoríes y cañes, los Torneos Olímpicos al par del COI y otres competiciones.

FIFA
Fédération internationale de football association (fr)
metaorganización, federación de fútbol, federación deportiva internacional y organización ensin ánimu de llucru
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial
Llocalización
Sede Zúrich
Direición Suiza
Historia
Fundación21 mayu 1904
Eslogan For the Game. For the World. (en)
Organigrama
Presidente Gianni Infantino (26 febreru 2016)
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Forma parte de
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La FIFA arrexunta 211 asociaciones o federaciones de fútbol de distintos países, cuntando con 18 países afiliaos más que la Organización de les Naciones Xuníes, trés menos que l'Asociación Internacional de Federaciones d'Atletismu y cuatro menos que la Federación Internacional de Baloncestu.

Historia

Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial 
Sede de la FIFA en Zúrich.

L'aumentu de la popularidá y la competencia internacional nel fútbol a principios del sieglu XX fixeron necesariu crear un únicu organismu regulador del deporte a nivel mundial. La Federación Inglesa de Fútbol sostuvo discutinios alrodiu de la formación d'una federación internacional, pero esta iniciativa nun tuvo acoyida. Entós, les autoridaes nacionales de fútbol d'otros siete países europeosBélxica, Dinamarca, España (Real Madrid Club de Fútbol), Francia, Holanda, Suecia y Suiza— axuntar p'acomuñar y, d'esta manera, la FIFA foi fundada en París el 21 de mayu de 1904. El nome francés y el so acrónimu caltuviéronse hasta la fecha, inclusive fora de los países francófonos. El so primer presidente foi'l francés Robert Guérin. Magar que nun participaron primeramente na so conformanza, Inglaterra xunir al añu siguiente, Escocia y Gales en 1910, y Irlanda del Norte en 1911.

La FIFA presidió'l so primer tornéu internacional en 1906, pero nun foi esitosu. Esta situación, sumada a los factores económicos, favoreció'l reemplazu de Guérin pol inglés Daniel Burley Woolfall, quien nel momentu yera un miembru de l'asociación. El siguiente tornéu internacional foi la competición olímpica de fútbol de Londres 1908, que tuvo una bon resultancia cola participación de xugadores profesionales. Foi entamada pola Federación Inglesa de Fútbol, contraria a los principios de la FIFA.

La Federación estendióse fora d'Europa col ingresu de Sudáfrica (1909), Arxentina (1912), Canadá y Chile (1913), y los Estaos Xuníos (1914).

Sicasí, la FIFA sufrió un tropiezu mientres la Primer Guerra Mundial, una y bones munchos xugadores fueron espulsaos pola guerra y viose seriamente afeutada la posibilidá de viaxar pa cumplir los compromisos internacionales. Dempués de la guerra finó Woolfall y l'organización pasó a ser dirixida en forma provisional pol neerlandés Carl Hirschmann. Superóse la crisis, pero a mariña del retiru de les naciones britániques, yá que nun taben dispuestes a participar en torneos internacionales colos sos recién contrincantes de la guerra mundial.

En 1921 el francés Jules Rimet llegó a la presidencia y a partir de los Xuegos Olímpicos de París 1924 entamó los campeonatos de fútbol, cuntando con 60 000 espectadores nel partíu final ente Uruguái y Suiza.

Estos ésitos apremiaron a la FIFA por que, nel Congresu d'Ámsterdam del 28 de mayu de 1928, considerara l'establecimientu del so propiu Campeonatu Mundial. Nel congresu siguiente de Barcelona terminar d'entamar el campeonatu, que se llevaría a cabu n'Uruguái pa celebrar el centenariu de la so independencia. Por desgracia, Europa taba nuna crisis económica y los clubes habríen de quedase ensin les sos estrelles mientres dos meses, asina que munchos países arrenunciaron a participar nél. Ensin ellos, la primer Copa Mundial inaugurar en Montevidéu el 18 de xunetu de 1930 con tan solu cuatro seleiciones europees.

Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial 
La bandera de la FIFA, que s'utiliza dende xunu de 2009.

Dempués de la decepción por non ser sede del primer tornéu, Italia foi escoyida pa entamar la Copa Mundial de Fútbol de 1934. Pa este tornéu trenta y cuatro asociaciones solicitaron participar, polo qu'esta vegada realizáronse eliminatories pa determinar los dieciséis seleiciones participantes. Como protesta al boicó del tornéu anterior, Uruguái negar a participar y convirtióse nel únicu equipu campeón que nun defendió'l so títulu. La final, ganada polos italianos, foi la primera tresmitida por radio en vivu. Italia retuvo'l so títulu nel postreru mundial antes de la Segunda Guerra Mundial en Francia 1938.

En 1946 tornaron a la Federación les cuatro rexones britániques. Nel Hampden Park de Glasgow el 10 de mayu de 1947, ante 135 000 espectadores, xugóse un partíu del sieglu ente'l Reinu Xuníu y Restu d'Europa XI, que ganó'l Reinu Xuníu por 6-1.[ensin referencies] Les ganancies del partíu xubieron a 35 000 llibres esterlines y fueron donaes a la FIFA p'ayudar a la so recuperación dempués de la guerra. El siguiente mundial de fútbol sería Brasil 1950. Mentanto, la FIFA siguiría creciendo: pa la celebración de les sos 50 años yá cuntaba con 84 países miembros.

En 1954, Jules Rimet foi sustituyíu pol belga Rodolphe William Seeldrayers, quien finó al añu siguiente al so nomamientu y foi asocedíu pol inglés Arthur Drewry. Al igual que'l so predecesor tuvo una curtia presidencia y foi reemplazáu dempués de la so muerte en 1961 pol inglés Sir Stanley Rous, un árbitru retiráu que nel momentu yera secretariu xeneral de la organización. Mientres la presidencia de Rous el deporte siguió estendiéndose col ingresu de la televisión. Rous promovió'l deporte aficionao y ayudó a faer de la Copa Mundial de Fútbol uno de los eventos deportivos internacionales más prestixosos, posiblemente dempués de los Xuegos Olímpicos.

Rous foi asocedíu en 1974 pol brasilanu João Havelange, quien tresformó a la FIFA nuna empresa dinámica llena de nueves idees y la estructuró como una institución comercial mientres esti tiempu. Amontó'l númberu d'equipos participantes nel Mundial de Fútbol a 24 n'España 1982 y a 32 en Francia 1998. Visualizó a la FIFA estendida por tol planeta, arreyando a pequeños territorios como Guam, Tahití y Montserrat. Esto taba alliniáu cola so política d'utilizar el fútbol p'ayudar al desenvolvimientu de los países.

El presidente siguiente, el suizu Joseph Blatter, caltuvo esta política entamando per primer vegada'l Mundial de Fútbol n'Asia (Mundial 2002) y África (Mundial 2010). Blatter visualizó la Federación como una gran organización internacional, que les sos aiciones teníen impautu global económicu y políticu. Siguió modernizando'l xuegu, celebrando'l centenariu de la FIFA en 2004. El 27 de mayu de 2007 tomóse la decisión de prohibir partíos internacionales a altores mayores a los 2500 metros sobre'l nivel del mar. Esto xeneró discrepancies en países como Bolivia, Colombia, Ecuador, Méxicu y Perú que se disponíen a xugar partíos oficiales con mires a la Copa Mundial de Fútbol de 2010 en llugares con mayor altitú. Decidió suspendese esta norma nos últimos díes de mayu de 2008, bien pocos díes antes de realizase la quinta fecha poles eliminatories pal mundial 2010 ente Bolivia y Chile y cuando nun había seguridá sobre ónde se xugaría finalmente'l partíu.

El 27 de mayu de 2015, dos díes antes d'una nueva eleición pola presidencia, en que Blatter competía col príncipe Ali bin Hussein de Xordania —finalmente, esti postreru retiróse—, dellos altos executivos de la FIFA fueron deteníos por casos de corrupción. Pero seis díes dempués de la so reeleición el 2 de xunu de 2015, el mesmu presidente en funciones Joseph Blatter decidió arrenunciar al cargu y convocar a una eleición pola presidencia de la FIFA nun congresu estraordinariu electivu'l 26 de febreru de 2016.

Himnu

Dende la Copa Mundial de Fútbol de 1994, según na Lliga de Campeones de la UEFA, la FIFA adoptó un himnu compuestu pol alemán Franz Lambert, que nun tien lletra, solo música instrumental. L'Himnu de la FIFA tócase primero que se xueguen partíos internacionales, inclusive partíos amistosos, Copa Mundial de Fútbol, Copa Mundial Femenina, Mundial Sub 20 y Sub 17, según nes finales de los torneos nacionales o otros eventos especiales como'l día del Fair play. En 2004, esto ye, pa los víspores de la conmemoración del centenariu de la FIFA, el músicu xaponés Gota Yashiki efectuó unos arreglos pa esti himnu.

Revista oficial

Amás de cuntar col so cibersitio y publicar los sos circulares, documentos y estatutos, la FIFA editó la so revista oficial a partir de setiembre de 2009.

Nome Tipu Fecha de publicación Númberos Notes
FIFA World mensuario setiembre de 2009-ochobre de 2013 32 4 númberos en 2009, 9 en 2010, 8 en 2011, 7 en 2012 y 4 en 2013.
The FIFA Weekly selmanariu 25 d'ochobre de 2013-18 d'avientu de 2015 113 9 númberos en 2013, 53 en 2014 y 51 en 2015.
Publicada cada vienres en versiones impresa y en llinia.
FIFA 1904 mensuario febreru de 2016-presente

Tolos númberos de la revista de la FIFA, tanto mensuario como selmanariu, fueron publicaos nos cuatro idiomes oficiales de la organización: alemán, español, francés ya inglés.

Organización

L'ingresu a la FIFA ta abiertu a cualquier asociación o federación encargada d'entamar el fútbol nel so país. De normal hai un solu afiliáu per país; sicasí, tamién hai casos d'asociaciones de naciones ensin Estáu, principalmente les britániques, Inglaterra, Escocia, Gales ya Irlanda del Norte, por ser el Reinu Xuníu el llugar onde nació'l fútbol moderno. Amás, esisten ente otres, como la seleición de les Islles Feroe, independiente de Dinamarca.

A nivel de continentes la FIFA tien afiliaes a les siguientes confederaciones:

Confederación Rexón Añu !M See !Presidente
Confederación Suramericana de Fútbol (CONMEBOL) América del Sur 1916 10 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Luque, Paraguái Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alejandro Domínguez Wilson
Unión d'Asociaciones Europees de Fútbol (UEFA) Europa 1954 55 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Nyon, Suiza Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Aleksander Ceferin
Confederación Asiática de Fútbol (AFC) Asia 1954 47 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Kuala Lumpur, Malasia Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Salman Al Khalifa
Confederación Africana de Fútbol (CAF) África 1957 54 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Seis d'Ochobre, Exiptu Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Ahmad Ahmad
Confederación de Fútbol de Norte, Centroamérica y el Caribe (CONCACAF) A. Norte, Centru y Caribe 1961 41 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Miami, Estaos Xuníos Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Víctor Montagliani
Confederación de Fútbol d'Oceanía (OFC) Oceanía 1966 11 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Auckland, Nueva Zelanda Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  David Chung

Conseyu de la FIFA

De siguío espónse'l conseyu del organismu.

Titular

Presidente Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Gianni Infantino
Vicepresidentes Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  David Chung (Presidente de la OFC)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Salman Al Khalifa (Presidente de l'AFC)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alejandro Domínguez (Presidente de la CONMEBOL)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Victor Montagliani (Presidente de la Concacaf)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Aleksander Ceferin (Presidente de la UEFA)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Ahmad Ahmad (Presidente de la CAF)
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  David Gill
Secretaria Xeneral Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fatma Samoura
Miembros del conseyu |Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial 

Mariano Araneta || Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Zhang Jian || Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Prince Abdullah || Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Chung Mong Gyu

Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Mahfuza Akhter Kiron Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Tashima Kohzo Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Lydia Nsekera Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Tarek Bouchamaoui
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Almamy Kabele Camara Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Constant Omari Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Hany Abo Rida Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Kwesi Nyantakyi
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Sunil Gulati Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Sonia Bien Aime Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Luis Hernandez Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Pedro Chaluja
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fernando Sarney Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Ramon Jesurun Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Wilmar Valdez Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Maria Sol Munoz
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Sandra Fruean Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Llei Harmon Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Evelina Christillin Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Costakis Koutsokoumnis
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Sandor Csanyi Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Dexen Savicevic Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Reinhard Grindel

Comisiones

Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial 
Mapa colos seis confederaciones.
Comisión Presidente(s)
Comisión de Desarrollu Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Salman Al Khalifa
Comisión de Grupos d'Interés del Fútbol Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Victor Montagliani
Comisión de Medicina Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Michael D Hooghe
Comisión Organizadora de Competiciones Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Aleksander Ceferin
Comisión d'Árbitros Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Pierluigi Collina
Comisión de Finances Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alejandro Domínguez
Comisión de Gobernanza y de Control Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Mukul Mudgal
Comisión de Federaciones Miembro Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Ahmad Ahmad
Comisión del Estatutu del Xugador Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Raymond Hack
Comisión d'Auditoría y Conformidá Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Tomaz Vesel
Comisión d'Apelación Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Thomas Bodstrom
Comisión d'Ética Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Maria Claudia Rojas
Comisión Disciplinaria Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Anin Yeboah

Presidentes

# Nome Nacionalidá Términu
Robert Guérin Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  FRA 1904-1906
Daniel Burley Woolfall Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  ENG 1906-1918
Jules Rimet Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  FRA 1921-1954*
Rodolphe Seeldrayers Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Bélxica 1954-1955
Arthur Drewry Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  ENG 1955-1961
Stanley Rous Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  ENG 1961-1974*
João Havelange Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  BRA 1974-1998*
Joseph Blatter Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  SUI 1998-2015
Issa Hayatou (interín) Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  CMR 2015-2016
10º Gianni Infantino Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  SUI 2016-actualidá


* Indica que-y foi conferíu'l títulu de presidente honorariu.

Torneos

Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial 
Los llugares onde s'entamó unu o más torneos Mundiales de la FIFA, incluyendo homes y muyeres

Dende la so institución en 1904, la Federación Internacional de Fútbol Asociación entamó un total de 16 torneos o "competiciones de la FIFA" (en. FIFA competitions), de los cualos cuatro son nel ámbitu olímpicu acordies cola carta presentada pol COI, unu nel ámbitu intercontinental y once nel ámbitu mundial (9 a nivel de seleiciones y dos a nivel de clubes).

Competiciones masculines

Tornéu Últimu tornéu !width=72%|Campeón

vixente

Copa Mundial de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil 2014 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alemaña
Copa FIFA Confederaciones Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Rusia 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alemaña
Tornéu Olímpicu de Fútbol masculino Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Rio de Janeiro 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil
Copa Mundial de Fútbol Sub-20 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Corea del Sur 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Inglaterra
Copa Mundial de Fútbol Sub-17 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  India 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Inglaterra
Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Colombia 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Arxentina
Copa Mundial de Fútbol Playa de FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Bahamas 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil
Tornéu Olímpicu Xuvenil de Fútbol masculino Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Nankín 2014 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Perú
Copa Mundial de Clubes de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Emiratos Árabes Xuníos 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Real Madrid C. F.
Copa Xuvenil de la FIFA /Blue Stars Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Suiza 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Olympique Lyonnais

Competiciones femenines

Tornéu Últimu tornéu !width=72%|Campeón

vixente

Copa Mundial Femenina de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Canadá 2015 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Estaos Xuníos
Tornéu Olímpicu de Fútbol femenín Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Rio de Janeiro 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alemaña
Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Papúa Nueva Guinea 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Corea del Norte
Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-17 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Xordania 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Corea del Norte
Campeonatu Mundial Femenín de fútbol sala de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Guatemala 2015 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil
Tornéu Olímpicu Xuvenil de Fútbol femenín Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Nankín 2014 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  China

Competiciones interactivas

Tornéu Últimu tornéu (Fase Final) Campeón vixente
y-Copa Mundial de la FIFA Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Londres 2017 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Spencer Ealing


  • Nota: La Copa Mundial Interactiva de la FIFA (FIFA y-World Cup dende 2017) ye un tornéu virtual que se celebra añalmente por xugadores de tol mundu, apostáu nel videoxuegu oficial de la federación, a pesar de la so modalidá de xuegu, ye consideráu un tornéu oficial de la FIFA. Solo la fase final tien una sede definida.

Otros Torneos

Tornéu Últimu tornéu !width=72%|Campeón

vixente

Copa Intercontinental de fútbol sala Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Doha 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Magnus Futsal
Copa mundial de fútbol calle Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Escocia 2016 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Méxicu

Clasificación mundial FIFA

La clasificación mundial FIFA/Coca Cola ye un sistema de clasificación de les 211 seleiciones de fútbol masculín pertenecientes a la FIFA, utilizáu dende agostu de 1993.

Nᵘ V Seleición Puntos
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  AlemañaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alemaña 1602
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  BrasilFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil 1483
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  PortugalFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Portugal 1358
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  ArxentinaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Arxentina 1348
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  BélxicaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Bélxica 1325
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  2 EspañaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  España 1231
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 PoloniaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Polonia 1209
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  3 SuizaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Suiza 1190
Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  2 FranciaFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Francia 1183
10º Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 ChileFifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Chile 1162
  • Actualizáu'l 23 de payares de 2017

Clasificación Mundial FIFA

Meyores per confederación

Última actualización: 23 de payares de 2017
Próxima actualización: 21 d'avientu

Meyores de la AFC

Nᵘ V Seleición Puntos
32 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  2 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Irán 798
39 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  4 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Australia 747
55 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  11 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Xapón 623
59 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  3 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Corea del Sur 563
60 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  3 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  China 561

Meyores del CAF

Nᵘ V Seleición Puntos
23 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  9 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Senegal 884
27 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Tunicia 838
31 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Exiptu 805
36 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  República Democrática d'El Congu 764
40 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  8 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Marruecos 738

Meyores de la CONCACAF

Nᵘ V Seleición Puntos
16 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Méxicu 1032
24 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  3 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Estaos Xuníos d'América 867
26 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  4 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Costa Rica 850
54 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  5 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Xamaica 625
56 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  7 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Panamá 621

Meyores de la CONMEBOL

Nᵘ V Seleición Puntos
2 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Brasil 1483
4 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Arxentina 1348
10 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Chile 1162
11 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Perú 1128
13 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Colombia 1078

Meyores de la OFC

Nᵘ V Seleición Puntos
122 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Nueva Zelanda 267
148 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  4 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Islles Salomón 179
153 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  5 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Tahití 149
156 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  9 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Nueva Caledonia 139
161 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  2 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Papúa Nueva Guinea 126

Meyores de la UEFA

Nᵘ V Seleición Puntos
1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Alemaña 1602
3 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Portugal 1358
5 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Bélxica 1325
6 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  2 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  España 1231
7 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  1 Fifa: Historia, Himnu, Revista oficial  Polonia 1209

Videoxuegos

Electronic Arts, sol sellu EA Sports, creó los videoxuegos FIFA Soccer, FIFA World Cup y FIFA Street, compatibles con diverses videoconsoles, ordenadores personales, teléfonos móviles y tabletas.[ensin referencies]

Videoxuegos de la FIFA
Videoxuegu Llicencies de xuegu Desarrollador
FIFA Soccer FIFA 94FIFA 95FIFA 96FIFA 97FIFA 98FIFA 99FIFA 2000FIFA 2001FIFA Football 2002FIFA Football 2003FIFA Football 2004FIFA Football 2005FIFA 06FIFA 07FIFA 08FIFA 09FIFA 10FIFA 11FIFA 12FIFA 13FIFA 14FIFA 15FIFA 16 • FIFA 17 • FIFA 18 EA Sports
FIFA World Cup FIFA World Cup 1998FIFA World Cup 2002FIFA World Cup 2006FIFA World Cup 2010FIFA World Cup 2014 EA Sports
FIFA Street FIFA StreetFIFA Street 2FIFA Street 3FIFA Street 4 EA Canadá


Ver tamién

  • Países afiliaos a la FIFA
  • Partíu internacional de fútbol
  • Títulos oficiales de la FIFA en competiciones masculines, femenines y interactivas
  • Copa Mundial de Fútbol
  • FIFA (serie)
  • Himnu de la FIFA
  • Historia del fútbol
  • Llista de códigos de la FIFA Llista de códigos de la FIFA
  • Portal Fútbol
  • Regles de elegibilidad de la FIFA

Notes

Referencies

Bibliografía

  • Federación Internacional de Fútbol Asociación (2004), FIFA 1904–2004: Un sieglu de fútbol. Pearson Education S.A., Madrid. ISBN 84-205-4343-8
  • Arias, Eduardo (1994), El llibru del mundial: historia, estadístiques y protagonistes. Editorial Voluntá, Bogotá. ISBN 978-958-02-0853-0
  • Paul Darby (2002), Africa, Football and Fifa: Politics, Colonialism and Resistance (Sport in the Global Society), Frank Cass Publishers. ISBN 0-7146-8029-X
  • John Sugden (1998), FIFA and the Contest For World Football, Polity Press. ISBN 0-7456-1661-5
  • Trecker, Jim; Miers, Charles (2000), Women's Soccer: The Game and the Fifa World Cup, Universe, Revised Edition. ISBN 0-7893-0527-5

Enllaces esternos


Tags:

Fifa HistoriaFifa HimnuFifa Revista oficialFifa OrganizaciónFifa Conseyu de la FIFAFifa Comisiones[20]Fifa PresidentesFifa TorneosFifa Clasificación mundial FIFAFifa Meyores per confederaciónFifa VideoxuegosFifa Ver tamiénFifa ReferenciesFifa BibliografíaFifa Enllaces esternosFifa190421 de mayuComité Olímpicu InternacionalCopa Mundial de FútbolFútbolFútbol nos Xuegos OlímpicosIdioma asturianuInternational Football Association BoardRegles del fútbolSuizaZúrich

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Anne Malherbe GosselineMercosurAlmizcleAsiaCristina HurtadoWikipediaLlibra esterlinaLa Pola Llaviana (parroquia)Vieyu TestamentuPeristrophe bivalvisChloë des LyssesCatalogue of LifeUlán BátorMasturbaciónVeneciaPesetaGrulla Blanca de FujianSarnaWikidataSegunda Guerra MundialBandera de ReuniónMercenariuEscociaAños 1990Rellación sexualCambéu climáticuColonización europea d'América2003Mozilla FirefoxMasoneríaCristóbal MendozaFísicaGran danésCherry KissCamila SodiPúrpuraCarlos SoubletteIbrahim AliatarOrgasmuLa Rinconada (Perú)Abigaile JohnsonAdriana SageIndonesiaPanResolución 4KMacOSNatasha NiceCometaEd LauterAmy WinehouseVodcaEslovaquiaNatti NatashaSegunda Revolución IndustrialIdioma finlandésMalabuFamilia RothschildCarl von LinnéRodrigo BrandCamilo SestoEuruDaniela OspinaDaniela SpallaAtmósferaRusiaManglarMichael BuscemiJavaScriptDanny DanielFernando Rodríguez del ToroCocaínaEid al-Adha🡆 More