El volcan a l'è una strutura geologega che la se forma con la vegnuda su, despoeu de atività erutiva, de preja fonduda, el magma.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
A l'è formad de una strutura minga visibel, de denter de la rusca, che la ciapa denter la camera magmatega e i condot magmategh, e una strutura visibel de foeura formada de l’altura volcanega, in gener pu o manch conega, fada su de l'insema di materiai liquid, solid o gassos che inn stad emetud del crater volcanegh o di crater in di varie fas erutive del volcan. Pussee in general inn considerad volcan tute i descontinuità in de la rusca de la Terra travers che, con manifestazzion varie, se fann strada i prodot de l'atività magmatega endogena: polver, gas, vapor e materiai fondud solid. La sortida del material volcanegh: lava, scender, lapill, gas, scorie e vapor d'aqua, a l'è ciamada eruzzion.
La forma e l'altezza de un volcan dependen da tant fator, coma l'età del volcan, el tip de atività erutiva, la tipologia de magma e i carateristeghe de la strutura volcanega de sota al mont volcanegh. In su la superfis de la Terra el 91% di volcan a l'è sota l'aqua (la pupart longh i dorsai medi oceaneghe), circa 1500 inn quei incoeu pizzad in sui terre.
In de l'astenosfera e in de la rusca terrestra, despoeu di process tetonegh, se fann su grosse masse magmateghe a causa di forze tetoneghe, di atrid e di nivell de pression e temperadura. Quei fator chì representen poeu anca i cause de la vegnuda su e foeura de magma in su la superfis terrestra e donca anca la causa di eruzzion.
Quell che l'è comunement ciamad volcan, in de la terminologia tecnega a l'è definid edifizzi volcanegh o con volcanegh, ma desgià che el termen pussee doperad a l'è volcan, l'edifizzi volcanegh el vegn despess ciamad inscì anca in geologia.
Un generegh volcan a l'è formad de:
El camin a l'è minga semper in su la perpendicolar de la faja de indova 'l vegn el magma, desgià che el condot el poeul vesser anca a percors trasversal; un volcan el poeul vesser el camin de una faja a tant chilometer de distanza. A l'è el cas del Vesuvi, la so faja la passa a circa 40 km pussee a est.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Volcan, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.