I struments musegai i inn dei ojets drovads a far de la musega.
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Tut qell qe 'l pœl far su son al pœl vesser cunsiderad un strument musegal, ma el termen in jeneral al vœl referir-s a ojet specifegament fait per far musega.
I struments musegai i pœden vesser spartids in categurii:
La storia dei strument musegai la g'ha principi cont el principi de la cultura umana, quand i veniven drovads in riti e cerimonie, e qesto usaj al seguta, naturalment anca incœ, in tants culture minga ocidentai. La data e l'orijen del prim strument a l'è ojet de dibattit intra i studios. In seguit, i divers culture i hann sviluppad la composizion e l'esecuzion de melodie per l'intratteniment, e con l'evoluzion de la lor applicazion i cambien i struments.
Tuts i struments musegai, cont l'ecezion de qei elettrofon, i inn staits citads ind la leteradura antiga, comè i iscrizion Egizie e la Bibbia o probabelment anca in epoca precedent. El corp uman, bon de jenerar sia la vox qe soni percussiv, podariss vesser stait el prim strument musegal, o forsi i preie e i cepp vœds. Flaut de circa 9.000 agn passads, i inn staits ritrovads ind i sits arqeolojeg de la Cina. El flaut de Divje Babe trovad in Slovenia 'l risulta haver circa 41.000 agn.
I struments musegai i pœden vesser classificads segond tants criteri. Intra i plu diffus qell basad in su l'usaj qe ne fa el strumentista, diffus fess e ripres ampiament ind la strutura de un'orqestra, e qell basad in sul metod de produzion del son, ind la version occidentala cognossud comè sistema Hornbostel-Sachs, cont un predecessor storeg ind l'India intra el 200 inanz e despœ Crist ("Nātyaśāstra/Bharata Muni").
La classificazion dei struments musegai a l'è una disciplina qe la sta indeperlee, per la qual i inn staits ideads vari sistemi ind i agn. I criteri plussee comun de classificazion i inn l'estension del strument, la soa grandeza, el material del qual a l'è fait o la manera ind la qual el son a l'è emetud, comè ind el plussee famos metod accademeg, la classificazion Hornbostel-Sachs. La scienza qe la studia i struments musegai a l'è ciamada organolojia. La pœl vegnir anca segond criteri divers, per esempi cont una differenziazion dei carateristege comun, o i tecnege de usaj, o el camp de aplicazion, per orijen jeografege.
A l'è la classificazion orientada a la strutura de l'orqestra sinfonega e la se scompartiss donca in:
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Strument musegal, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.