(Djudeo-Espanyol/גודיאו-איספאנייול)
Judeoespañol | |
---|---|
Palrau en: | Israel, Turquia, Bósnia Ercegovina, Grécia, Macedónia del Norti i Bulgaria |
Rehión: | Uropa meriyonal. Península los Balcanis. |
Total de palrantis: | 150.000 |
Palrantis bilingües en: | ebreu, turcu, serbo-croata, griegu, macedoniu, búlgaru |
Crasificación henética: | indouropeu Família Indouropea - Grupo Itálicu |
Estatus oficial | |
Luenga Oficial de: | N/A. Reconocia por Israel. |
Regulau por: | Autoridad Nasionala del Ladino |
Cóigu | |
ISO 639-1 | lad |
ISO 639-2(B) | lad |
ISO 639-2(T) | abc |
ISO 639-3 | lad |
SIL | LAD |
El ladinu o judeoespañol (Djudeo-Espanyol גודיאו-איספאנייול) es la luenga que hue i es palrá polos sefardíis (judíus espulsaus d'España a raizi el Editu la Alhambra decretau en 1492 polos Reis Católicus). Esta luengua, enque es eminentementi derivá del castellanu, es tamien una mestura en deferentis proporcionis de muchas de las luengas palrás ena Península Ibérica a la salia los judíus a finalis el sigru XV. A prencipius el sigru XX entovía abía emportantis comuniais que gastaban el judeoespañol, prencipalmenti nel norti Marruecus (ondi alcibía el nombri haketiya) i los Balcanis. Ogañu es una luenga que cuerri el riesgu d'esapaecel. Calcúla-se que la palran alreol de 150.000 pressonas, prencipalmenti en Israel. Sueli conhundí-se con el ladinu, enque ésta úrtima es en realiá una luenga con vocabulariu castellanu i sintassis ebrea, gastá namás pa traucil los testus sagraus del judaismu. Ogañu es palrá en Israel, España, Argentina i Brasil. 'Qol Yerushalayim en Israel i Radio Nacional de España, en España realiçan trasmisionis en judeoespañol.
Un adam kayo hazino de munço tiempo i vino un mediko savido a verlo i le dyo promeza ke asta tantos dias lo melezina: Basta ke se kudye a bever las melezinas i espesias ke le dara, i ke no koma demazyado, ni kozas ke aze danyo al estomka. İ el hazino no eskuço al mediko, i iba komiendo todo lo ke le dezeava su alma, i no kudyava por azer la melezina del mediko. İ viniendo el tiempo, en lugar de melezinarse, se izo hazino mas munço. İ kuando vino el mediko a ver al hazino, le demando el hazino al mediko:
- "¿Onde esta tu sensya, ke tienes tu fama grande ke sos dotor valido, ke de sierto me dates palavra ke oy me tenía que melezinar i adrava me ize mas hazino?"
Le respondyo el dotor:
- Ya es maraviya komo bives ainda, ke para lo ke kargates la estomka, i no kijites bever las melezinas que te dişe, ya kalia ke murieras; i sierto ke, si me eskuçavas a mi de no komer todo lo ke te dişe, ya estavas agora rezyo. Esto no es otro ke tu kijites matar de ti para ti; por eso, si keres eskuçarme de oy endelantre, es ke te akavides en todo lo ke te ordenare i, en akavidandote bien, por sierto ke asta pokos dias te melezinas; ma, si no te guadras en estos dias, no tengas keşa kon mi.
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Luenga judeoespañola, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.