Méria es una ciá española, capital dela comunidá autónoma d'Estremaúra.
Aluspués de Badajós i Caçris, es el tercel núcleu de puebración d'Estremaúra.
Méria | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
| ||||
| ||||
Ubicación de Méria | ||||
Coordenadas | 38°54′57″N 6°20′00″O / 38.915833333333, -6.3333333333333 | |||
Capital | Ciudad de Mérida | |||
Entidad | Monicipiu d'España | |||
• País | España | |||
Superficii | ||||
• Total | 865,6 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 217 m s. n. m. | |||
Puebración (2023) | ||||
• Total | 59461 hab. | |||
• Densidá | 68,69 hab/km² | |||
Gentilíciu | Emeritensi | |||
Huso horario | UTC+01:00 | |||
Código postal | 06800 | |||
Patrono(a) | Ulalia de Méria | |||
Sitio web oficial | ||||
La ciá destaca pol tenel un importanti conjuntu arquiológicu que hizu que huera anombrá Patrimoñu dela Umanidá pola UNESCO nel 1993. Cuenta con un gran númiru de monumentus i estruturas de gran emportáncia que mantienin viva la estória acontecia ena ciá una tupa sigrus atrás. Nu ostanti, esa estória viva contrasta cola actualiá i moerniá e los nuevus tiempus, prasmau enos eifícius de nueva costrución, moernus i huncionalis, qu'án convertiu a la ciá en tó un referenti e ciá congresual i e servícius.
La ciá tien el entítulu de Mu nobli, antigua i leal ciá de Méria.
En 2009, el censu el INE rustria 56.395 abitantis.
Volución demugráfica la ciá e Méria | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | ||||||||||||
5.505 | 10.063 | 11.168 | 14.633 | 15.502 | 19.354 | 25.501 | 23.835 | ||||||||||||
1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2009 | ||||||||||||
34.297 | 40.059 | 41.027 | 49.284 | 51.830 | 50.271 | 53.915 | 56.395 |
S'alcuentra assitiá abati nel centru d'Estremaúra, i riu Guadiana la devii en dos, queandu en un lau el centru estóricu, l'antigua puebración, i angunus bárrius nuevus, i ena otra malhin, el polígonu resiencial "Nueva Ciá". Amás, desisti un segunderu riu (Afluenti e Guadiana) que pasa pola ciá: riu Albarregas, que tamién devii angunus bárrius la ciá.
Méria s'alcuentra assitiá nun lugal previlehiau, ya que s'alcuentra al pasu la A-5 (Autuvia Mairil - Lisboa, i ena Via A-66 , (Ruta la Prata) que tamién tiini en Méria el su puntu d'atiju nel su tramu de Gijón con Sevilla. Asín mesmu s'alcuentra en proyeutu la nueva autuvia A-43 , que uñirá Méria con Valéncia soponiendu una via e conesión con el centru oesti, uñiendu monicípius cumu Ciá Rial, Manzanares, Tomelloso, Albaceti i Almansa.
Nun huturu cercanu se prevein la chegá el AVE a Méria i nuevus terminalis de mercancias que homentarán la endústria assitiá ena ciá i enas sus cercanias.
Pol otra parti, es tamién posibri chegal a Méria pol autubús, ya qu'el cruzi e carreteras que se da en Méria prevoca qu'el númiru d'autubusis (i los sus destinus) seya bastanti emportanti.
La ciá hue hundá nel 25 eC con el nombri d'Augusta Emerita pol Octavio Augusto, palos soldaus eméritus licenciaus del ehércitu romanu, de dos lehionis veteranas de las Guerras Cántabras: Legio V Alaudae i Legio X Gemina. Estas lehionis s'assitiarun nel puebrau ya desistenti a cámbeu e dalis la categoria e ciaanus romanus a los antiguus puebraoris. La ciá hue la capital de la província romana e Lusitánia. El términu emeritus senificaba en latín "arretirau" i se referia a los soldaus hubilaus con onol. Los sus ciaanus huerun ascritus a la tribu Papiria.
Prencipia asina un periu e gran desplendol del que dan testimoñu los sus maníficus eifícius: el teatru, el anfiteatru, el circu, los templus, las puentis i acuedutus.
Duranti sigrus i hata la caia el Empériu Romanu d'Ocienti, Méria hue un emportantísimu centru hurídicu, económicu, melital, curtural i una las puebracionis mas frorecientis en epoca romana, qu'Ausonio catalogó el novenu lugal entri las mas destacás del Empériu, inclusu pol delantri d'Atenas.
En epocas posterioris Méria sufrió encursionis de los puebrus bárbarus hata el asentamientu los visigós, que la hizun capital del su reinu i polo tantu, d'Ispania, duranti los sigrus V i VI.
Nel sigru VI destaca la figura el Obispu Mausona i el cristianismu s'arraiga con huerça. Desta fe populal da muestra la figura e la Mártil Santa Eulalia, patrona la ciá. Nel añu 713 el caudillu árabi Muza conquistó la ciá i las sus tropas la destruyerun.
Méria sedrá sé Metropolitana hata 1119 en que se treslaará a Santiagu Compostela.
A prencipius del sigru XIII , en 1230, las tropas cristianas del rei Alfonso IX de Lión, conquistarán Méria i la convertirán en sé el Prioratu e San Marcus de Lión de la Ordin de Santiagu.
Sedrá en epoca los Reyis Católicus cuandu la ciá enceti una arrecuperación pulítica grácias al apoyu el Maestri e Santiagu, Don Alonso de Cárdenas, defensol de la causa d'Isabel la Católica.
La su contribución a la Conquista i coloniçación americana sedrá albonda i senificativa. Sigún Navarro del Castillo salierun pa Indias unas 210 presonas, entri las que destacan dos capitanis de renombri ena conquista e Veneçuela Juan Rodríguez Suárez i Garci González de Silva.
La envasión francesa supondrá pa Méria, igual que pal restu d'Estremaura, una emportanti perda el su patrimoñu estóricu artísticu, peru con el tiempu s'arrecuperará.
Posteriolmenti se convertiria en ñu ferroviáriu, dandu nacéncia a la endustria la ciá. Esti esarrollu endustrial i de servícius se vió definitivamenti respardau con el anombraeru e Méria, en 1983, cumu Capital de la Comuniá Autúnoma d'Estremaura.
Unta esta preponderáncia pulítica i endustrial, la ciá despierta un gran enterés pol parti d'arqueólogus i estitucionis rehionalis i provincialis que landean sacal a la lús la emportanti riqueça arqueolóhica que s'acontina descubriendu.
Estas cercustáncias motivarun qu'el Conhuntu Arqueolóhicu Emeritensi huera declarau Patrimoñu la Umaniá pola Unesco en Diciembri e 1993. Anteriolmenti, la ciá cuentaba con veinti monumentus nacionalis i angunus en aspera e conseguila; i pol Decretu e 8 e Hebreru e 1973, en vísperas de conmemoralsi el su Bimilenáriu, Méria hue declará "Conhuntu Estóricu-Arqueolóhicu", única qu'ostenta esa denominación en España.
En 1994 se costituyó el Arçobispau Méria-Badahó, arrecuperándusi, d'esti mó, la antiquísima sé metrupolitana emeritensi i degorviendu la diniá catedralícia al templu e Santa Maria la Mayol, herederu la elésia arçobispal d'Emérita.
D'esti mó, ca periu estóricu á queau empresa la su huellibra en eificius i monumentus qu'ogañu suponin la su gran riqueça arqueolóhica.
Ena su condición de Capital Autunómica, Méria es sé el Gobiernu la Hunta d'Estremaura, qu'uguañoti cuenta con una Vicipresiéncia i dies conseherias, incluia la Presiéncia i el Palramentu u Asamblea d'Estremaura que cuenta con 65 palramentárius.
El Ayuntamientu cuenta con 25 concehalis destribuius entri el PP, con treci concehalis, el IU, con un concehalis, el SIEX, con un concehalis, i el PSOE con diez concehalis. El su alcardi, dendi 2011, es Pedro Acedo del PP.
El clima e Méria puei consieralsi mediterráneu, inque levemente continentalidau pol el su longol a la mari. De esta horma, son abondus los dias de vranu enus que se superan los 40 °C.
En cuantu a las precipitacionis, lo normal es que se recohan anualmenti entri 450 i 500 mm. Sin embargu, ai que endical que en Méria, al igual que nel restu el sul d´España, son abitualis los ciclus de sequía, que oscilan ena su duración entri los 2 i los 5 añus.
Asín mesmu s'ofertan albondus atus curturalis de tó tipu nel Centru Curtural Arcaçaba, Sala Trahanu, Teatru Maria Luisa, el Paláciu e Congresus i Esposicionis, nel IFEME (Estitución Ferial de Méria), ena Fatoria d'Ocio i Criaeru Hovin, el Complehu Curtural "Hernán Cortés" i enos baris i pubs de la ciá.
En matéria eucativa, Méria es sé d'unu los campus la Univelsiá d'Estremaura, ofertandu las siguientis carreras: Enfermeria, Telecomunicacionis, Diseñu Endustrial, Enhormática e Sistemas, Enhormática e Hestión i Topugrafia.
Tamién es sé el Centru Rehional de la UNED en Estremaura, Escuela Oficial d'Idiomas d'Estremaura, Escuela d'Arti i Superiol de Diseñu, Escuela Superiol d'Osteleria d'Estremaura i Conservatóriu Superiol de Música. Cuenta amás con seis estitutus de secundária púbricus, Escuela Agrária Guadaljucén i una tupa coléhius púbricus. En matéria privá cuenta con cuatru centrus eucativus.
El Museu Nacional d'Arti Romanu e Méria, obra el prestihiosu arquitetu Rafael Moneo, hue inaugurau en Setiembri e 1986, albergandu una escelenti coleción d'ohetus d'epoca romana provenientis del yacimientu arqueolóhicu e la que huera colónia Emerita Augusta, ogañu Méria. La coleción atual estuvu assitiá hata la costrución del atual eificiu nel Conventu e Santa Crara. La su vesita es hundamental pa conocel el pasau e la ciá i hazelmus una idea e lo que hue l'antigua Méria.
Assitiau ena elésia e Santa Crara, arrecohe los vestihius arqueolóhicus alcuentraus en Méria (capital d'Ispania duranti el reinau visigó) i la su comarca pretenecientis a esa epoca.
Uguañoti está en costrución un nuevo eificiu vanguardista pa esti museu nun solal céntricu.
Assitiau nel Complehu Curtural "Hernán Cortés", es el centru e receción de turistas i ondi estus puein hazel una revisión a los itinerárius, zonas i alohamientus turísticus de la ciá. Amás cuenta con cafeteria i tiendas de regalus.
Assitiau nel Centru Curtural "Arcaçaba", esti museu cuenta con una gran coleción de mineralis i fósilis.
Assitiau nel Centru Curtural "Arcaçaba". Acohi una ececional coleción d'ohetus relacionaus con el ferrocarril, afotugrafias i vidius, i una maqueta e grandis dimensionis con trenis en movición.
Assitiau en Proserpina, a unus 4 qm el cascu urbanu. A través de panelis i vídius, s'esprica cumu s'abastecia d'áugua una ciá romana cumu Méria i la su utiliçación enas casas, endústria i agricurtura. Tamién ai un entrancu que simboliça l'emportáncia el áugua pal sel umanu.
Mérida se devii enos siguientis distritus sigún la Lei e Grandis Ciais:
Méria está helmaná con dos ciais omónimas:
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Méria, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.