Scritris an lenga anglèisa.
Da masnà a l'avìa vivù an campagna, sensa andé a scòla: soa mare a l'era ancariasse 'd soa istrussion. A l'ancamin dla guèra, ant ël 1914, a va a travajé ant n'ospidal dla Cros Rossa. Ancor dël 1914 as maria con Archibald Christie, ch'a sarà pilòta 'd reoplan durant la prima guèra mondial. Dl'época dla guèra a l'é sò prim romanz, The mysterious affaire at Styles, scrivù përchè sfidà a felo da soa seur pì granda, da già che Agatha a l'era passionà dle stòrie ëd Sherlock Holmes. Dòp d'avèj divorsià, la scritris a manten ël cognòm ëd sò prim marì; as maria torna dël 1930, con l'archeòlogh Max Mallowan. Dël 1971 a l'é nominà Dame. A l'é arnomà dzortut për avèj scrivù pì che 80 an tra romanz polissiesch e colession dë stòrie curte, dont ij përsonage pì conossù a son Hercule Poirot e tòta Marple, ma a l'a scrivù ëdcò 19 arpresentassion ëd géner polissiesch për ël teatro e ses romanz sentimentaj, publicà con lë stranòm ëd Mary Westmacott. Ij sò lìber a l'han vendù pì che doi miliard ëd còpie an tut ël mond. Vàire a son ëstàit publicà dòp soa mòrt: ël romanz Sleeping murder a l'é surtì 'd col ann e da press a-i son ëvnuje soa autobiografìa e le colession dë stòrie curte Miss Marple's final cases, Problem at Pollensa Bay e While the light lasts. Ant ël 1998 Black coffee a l'é stàit sò prim travaj teatral a esse butà an romanz da n'àutr ëscritor, Charles Osborne. Euvre prinsipaj
|
This article uses material from the Wikipedia Piemontèis article Agatha Christie, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Ël contnù a resta disponìbil sota CC BY-SA 4.0 gavà ch'a sia marcà an n'àutra manera. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Piemontèis (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.