La sinagoga (del grech συναγωγή o ben adunanza), ciamada anca tempi, a l'è el sit de cult del giudaism.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Per la tradizzion gh'hann origin in del prim esili babilones, quand che el prim tempi l'è stad destrugad e i sgiudee gh'haveven de besogn de un sit per orà e stà insema, cont el borlà del segond tempi e la diaspora el roeull di sinagoghe l'è vegnud ancamò pussee important, anca se per la dotrina sostituissen minga el tempi.
Per la lesg ebraica, gh'è di orazzion che inn recognossude a nivell de regolament domà se 'l gh'è 'n Minyan, o ben un grup de des sgiudee grand d'età. Ogni sinagoga la gh'ha una bimah, o ben un sit volzad indova che la se lesg la sacra scritura. In di sinagoghe a l'è regola quatàss el coo, de solit con la kippah, e in quelle ortodosse omen e done inn partid. In la coltura de vari sgiudee arab, compagn di yemenita, marochin e tunisin, oltra che la pupart di karaita, gh'è anca de cavàss i scarpe, che se pensa che l'era la manera che oraven i rabit originai.
Anca i sit de cult di samaritan, la che fed l'è propi compagna de quella ebraica, el se ciama inscì.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Sinagoga, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.