El infinitivu es una horma nominal el verbu que asseñala la acion sin tipu marca dengunu.
El infinitivu de suyu está haltu de muchus valoris, pos éstus son pendientis d'otras parabras a las que se subordina.
El nombri infinitivu procei del latín infinitiuus [ɪ̃ɱfiːniːˈtiːwʊs] que es carcu que hizun los gramáticus latinus del términu griegu τὸ ἀπαρέμφατον [tò aparémphaton] que literalmenti senifica “lo insinificabri”. Esta nomenclatura s’esprica pol caraiti indefiniu eno tocanti la acion qu'enas luengas crássicas tenia el infinitivu i qu'entavia se conselva en una tupa luengas d'ogañu.
El infinitivu en estremeñu es ereeru del latinu, tuviendu hormas i usus conparantis. Se gasta pa marcal l’acion sin conotacion denguna, en el cistu sentiu la parabra infinitivu, a la contra d'otras hormas nominalis el verbu comu el gerúndiu, el particípiu, el actitivu o el agentivu.
El estremeñu horma el infinitivu con el afiju sufijau -l tras la vocal atijanti el tema verbal. Namás essistin hormas sincréticas con valol universal, sin destinguil tiempu o mou. Pa la vos passiva essisti una horma perifrástica, volucion de la latina.
1l conj. | 2a conj. | 3l conj. | |
vos ativa | amal | lambel | hundil |
vos meya | amalsi | lambelsi | hundilsi |
vos passiva | sel amau | sel lambiu | sel hundiu |
A la contra del castú, el estremeñu no pierdi la líquia de que le siguin pronombris: perdel-se, hincal-te-lo, esgalaçal-mos. No estanti, de que le siguin los pronombris qu’enpiençan en l- (-lo, -la, -los, -las, -le, -les) el infinitivu premiti quatru hormas:
Tien dos usus, sigún se gasti de horma subordiná o independienti.
La luenga griega cuentava con un haci infinitivus pa ca tiempu i espetu, sigún las vozis. La gramática tradicional lo consiera un mou, junta con el endicativu, emperativu, sujuntivu, potencial i el particípiu.
El infinitivu griegu va alquiriendu sufijus d'alcuerdu cona conprejiá que vaiga tuviendu el tiempu i la vos. Contri mayol seya la caraiterística temporal i moal, mas afijus sufijaus va a dil alquiriendu. Essistin hormas infinitivu pa quatru tiempus i pa los tres mous. Tienin sufijus própius comu -εν o -αι que se van ajuntandu al tema temporal. La vocal atijanti es la ε.
Presenti | Huturu | Aoristu | Perfetu | |
vos ativa | λύειν | λύσειν | λῦσαι | λελυκέναι |
vos meya | λύεσθαι | λύσεσθαι | λύσασθαι | λελύσθαι |
vos passiva | λύεσθαι | λυθήσεσθαι | λυθῆναι | λελύσθαι |
El infinitivu acupa en griegu dos lugaris quandu enfunciona de verbu, en posicion subordiná o en posicion independienti con valoris enpressivus.
La gran ventaja la sintassi griega era el tenel en epoca crássica artículu craramenti deferenciau del demostrativu, lo qual le premitia crial muchas sustantivacionis. El infinitivu griegu, en tantu nombri, pia funcional de sustantivu verbal, lo qual se asseñalava quasi que siempri con el artículu τό declinandu-se sigún la funcion el sintagma:
El griegu moernu perdió las hormas sintéticas la antígua luenga que sustituyó por una sérii perífrasis cona preposición ἵνα "pa". Esta preposición esprimentó aféresi, queandu να. La hormulacion queó tal que: verbu prencipal + να + sujuntivu. V. gr.: μπορείτε να πιείτε “poeis bibil”, θέλω να σε δω “quiu vel-te”. Es conparanti al infinitivu en ingrés, I want to see you. Esta asséncia d'infinitivu es un fenómenu común a tola ária lingüística balcánica, que horma un conociu Sprachbund.
El sufiju germánicu original pal infinitivu era -an. En alemán stándard la terminacion es -en (-n pa angunus verbus basaus en raizis con -r o -l, comu "sammeln"). En neerlandés tamién.
En ingrés l'infinitivu careci de sufiju i coincii conas hormas de presenti menus la 3l pressona singulal. En esta luenga l'infinitivu normalmenti va preceiu pol "to" menus quandu s'utiliza con ciertus verbus de sentiu moal (can, might, must...). Amás, en muchus usius en qu'en luengas romancis s'utiliza un infinitivu, l'ingrés hazi usiu el gerúndiu o horma en -ing (gerund).
En alemán l'infinitivu en -en a menú va preceiu por "zu", equivalenti al ingrés "to", pero en menus casus qu'en ingrés. L'equivalenti neerlandés del "zu" alemán o el "to" ingrés es "te".
Enas luengas nórdicas, lo mesmu qu'en suabu, la -n la terminación infinitiva se pierdi i el sufiju l'infinitivu es -a o -e. Enas luengas nórdicas tamien a vezis l'infinitivu va preceiu por una parabra (att en suecu, að en islandés o å en noruegu) que, pesi a sel equivalenti en usu a menú al "to", "zu" o "te" d'otras luengas germánicas, coincii cona conjuncion que s'utiliza pa entroduzil las oracionis conpretivas.
La luenga latina gastó muchu de los infinitivus tal comu muestra el hechu de que premanecieran enas luengas romancis.
El infinitivu latinu cuentó con una morfologia destinta d'alcuerdu cona vos i el primitivu espetu, tuviendu horma pa los tiempus presenti, huturu i otra pal passau. Tuvu comu afijus pa costruil el infinitivu -se pa la vos ativa i -si pa la passiva. Por mó el rotacismu, en el infinitivu presenti essus sufijus passarun a prenuncial-se –re i –ri. Gastava comu vocal atijanti una -ā- pa la primel conjugacion, una –ē- pa la segunda, una -ī- pa la quarta i una -ĕ- pa la tercera. Pa la passiva se gastó una horma perifrástica en el tiempu passau, por mé el particípiu passau i el infinitivu el verbu sum.
Presenti | Passau | |
vos ativa | amāre | amauisse |
vos passiva | amāri | amātus esse |
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Infinitivu, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.