El tàtar de Crimea (Qırımtatar tili, Qırım tili) és una llengua turquesa parlada per gairebé mig milió de persones tant a Crimea com a l'Uzbekistan, Turquia, Romania i Bulgària.
També es coneix com a crimeà (Qırımca) i turc de Crimea (Qırım Türkçesi). S'escriu amb caràcters llatins.
Qırımtatarça (/qɯrɯmtɑtɑrˈd͡ʒɑ/) | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 300.000 |
Parlants nadius | 552.740 (2021 ) |
Parlat a | República de Crimea i República Autònoma de Crimea |
Autòcton de | la Península de Crimea (Rússia en disputa amb Ucraïna) |
Estat | Rússia Ucraïna Turquia Uzbekistan Romania Bulgària |
Mapa de l'ús del tàtar de Crimea. En blau fosc, llocs on l'idioma és habitual; en blau cel, llocs secundaris on també es parla (elaborat el 2007). | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-cumanes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet àrab |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-2 | crh |
ISO 639-3 | crh |
Glottolog | crim1257 |
Ethnologue | crh |
UNESCO | 1335 |
IETF | crh |
Endangered languages | 10423 |
No s'ha de confondre amb el tàtar del Volga, parlat en altres regions, ni tampoc amb el krymtxak, parlat a Crimea, un idioma en perill d'extinció, ni amb el karaïm, un idioma de Crimea en greu perill d'extinció.
Avui hi ha potser uns 300.000 parlants de la llengua. Fins al 1989, el 90% dels tàtars de Crimea (en tàtar de Crimea: qırımtatarlar, en singular: qırımtatar; en ucraïnès: Кримські татари, Krymski tàtary) vivien a l'Uzbekistan, on foren deportats el 1944. Avui, 250.000 tàtars de Crimea viuen a Crimea, uns 150.000 encara a l'Uzbekistan, uns 24.000 a Romania i uns 3.000 a Bulgària. També hi ha tàtars en punts propers a Crimea, a les óblasts de Kherson i Zaporíjia, d'acord amb el mapa lingüístic a dalt.
Es calcula que més de 5.000.000 d'habitants de Turquia són tàtars de Crimea descendents de les emigracions del segle xix i segle xx. D'aquests s'estima que uns 110.000 parlen encara la llengua.
És un dels idiomes en més greu perill d'extinció d'Europa.
Té tres dialectes: el del nord (Noğay) o de les estepes, procedent del Kiptxak-Nogai, el central (Orta yolaq), format del Kiptxak-Cuman i que és la parla literària, i el meridional (Yalıboylu), format de l'Oghuz. La llengua es diferencia del turc en els següents trets:
Exemple de tàtar de Crimea amb traducció al català:
Savlıqman qal Tatarlıq, men ketem cenkke,
Atımıñ başı aylândı ahret betke.
(així comença un poema de Noman Çelebicihan, poeta i primer president de Crimea).
Hi ha una edició en Tàtar de Crimea de la Viquipèdia |
Llengües turqueses | |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |
This article uses material from the Wikipedia Català article Tàtar de Crimea, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.