Llengües Kiptxak

Les kiptxak es classifiquen internament en tres grups, basats en criteris geogràfics i característiques compartides:

• Kiptxak-bolgar (kiptxak uralià o uralocaspià), que inclou el baixkir i el tàtar (que engloba el tàtar siberià, tàtar Misar o occidental, tàtar d'Astracan, tàtar de Baraba, etc.)
• Kiptxak-cumà (kiptxak pontocaspià), que inclou el karatxai, el kumyk, el Karaïm, el krimtxak, l'extint cumà i el kiptxak, pròpiament dit. L'urum i el tàtar de Crimea potser van tenir una base kiptxak-cumana, però han estat severament influïts pel turc oguz.
• Kiptxak-nogai (kiptxak aralocaspià), que inclou el kazakh, el karakalpak, i el Nogai (o tàtar Nogai).
• Kirguís-kiptxak que inclou el kirguís, i l'altai.

La llengua emprada pels mamelucs d'Egipte sembla haver estat una llengua kiptxak, probablement pertanyent al grup kiptxak-nogai.

Les llengües kiptxak comparteixen certes característiques comunes que permeten classificar-les juntes. Algunes característiques són compartides per altres llengües turqueses, encara que altres són exclusives del grup kiptxak.

Característiques compartides amb altres grups

• Canvi de la /*d/ del proto-túrquic a /j/ (e.g. * hadaq > ajaq 'peu').
• Pèrdua de la /*h/ inicial (preservada només en khalaj)

Característiques exclusives del grup

• Ús extensiu de l'harmonia vocàlica associada a l'arrodoniment vocàlic (e.g. olor vs. olar 'els (pron,)')
• Reforçament de la */j/ inicial (e.g. * jetti > ʒetti 'set')
• Diftongació en síl·laba final de */ɡ/ i */b/ (e.g. * taɡ > taw 'muntanya', * sub > suw 'aigua')

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües turqueses nord-occidentals són: