Kiptxak

Aquest article tracta sobre el grup humà. Vegeu-ne altres significats a «Llengües kiptxak».

El nom podria derivar de l'antic turc kibčak (desgraciat) o del sagai kipčak (colèric); els kiptxaks s'haurien separat dels kimaks i s'haurien dirigit a terres al nord del petxenegs. Sembla que progressivament els kimaks i els kiptxaks es van separar, però conservaven la mateixa llengua. Al segle xi van avançar de nord cap a sud, expulsant a les tribus oghuz cap a Iran i Anatòlia, i es van apoderar de diverses regions. Apareixen en alguns moments com a veïns i vassalls del khwarizmshah. El 1120 apareixen aliats als georgians. Sota la seva direcció es va formar una confederació de tribus. La tribu dominant dels kiptxaks eren els kumans, coneguts a Europa com cumans i a Rússia com a polovtzi (polovtesos) i foren identificats com el conjunt de la confederació kiptxak quan només n'eren una part.

Kiptxak

Tipus	poble
Període	900 - 1220
Mapa de distribució
Seguit per	Kipchak Burut (en) i Ferghana Kipchaks (en)

Després de la conquesta mongola al segle xiii, al segle xiv hi havia individuals i petits grups kiptxaks establerts a Transoxiana, però no dominaven territori allí. El 1365 grups de kiptxaks van lluitar dirigits per Sarbugha Jalayir contra els mogols. Van formar part de les tropes de Sarbugha i Adil Shah Jalayir durant la revolta contra Tamerlà (1376-1377). Sembla que aquests grups kiptxaks estaven sotmesos als jalayirs. El 1377 Sarbugha es va sotmetre i Adil Shah fou executat i els kiptxaks no tornen a ser esmentats fins al 1390, quan existia un qoshun (batalló) dirigit per Uthman Bahadur Kiptxak.

Entre els individuals destaquen l'amir Abas Bahadur, fidel personal de Tamerlà, i Khatai Bahadur.

• Kanat de Kiptxak, kanat mongol que va agafar el nom d'aquesta antiga confederació turca

• R. Grousset, l'Empire des steppes, París 1952
• The rise and rule of Tamerlane, B. F. Manz