Queden 166 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- 1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
- 1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
- 1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
- 1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyol s'aixequen contra la República. L'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil espanyola.
- 1995 - Illa de Montserrat: entra en erupció el volcà Soufrière Hills. Una gran part de l'illa, incloent-hi la capital (Plymouth), és devastada i dos terços de la població l'ha d'abandonar.
- 2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural, mantenint, però, les concessions a les multinacionals estrangeres.
Naixements
- 1600 - Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
- 1659 - Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).
- 1858 - Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català.
- 1873 - Tuïr: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (m. 1952).
- 1888 - Molins de Rei (Baix Llobregat): Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.
- 1910 - Lledó: Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, escriptora catalana (m. 1977).
- 1948 - Barcelona: Salvador Alsius i Clavera, presentador de televisió i periodista català.
- 1971 - Barcelona: Ana María Martínez-Pina, jurista espanyola que ha estat vicepresidenta de la CNMV.
- 1976 - Barcelonaː Irene Montalà, actriu catalana.
- 1990 - Barcelona, Barcelonès: Georgina Oliva Isern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.
- 1670 - Mòdena, Ducat de Mòdena: Giovanni Bononcini, compositor i violoncel·lista (m. 1747).
- 1821 - Parísː Pauline Viardot, mezzosoprano francesa (m. 1910).
- 1825 - Viena: Nina Stollewerk, compositora austríaca.
- 1853 - Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
- 1864 - Braunschweig (Alemanya): Ricarda Huch, poeta alemanya, filòsofa i historiadora coneguda amb el pseudònim de Richard Hugo (m. 1947).
- 1870 - Oskemen, Kazakhstan: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus.
- 1871 - Torí (Itàlia): Giacomo Balla, pintor italià, un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958).
- 1887 - Fyresdal (Noruega): Vidkun Quisling, polític noruec, conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial (m. 1945).
- 1900 - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).
- 1905 - Woods Hole, Massachusetts: Mary Sears, oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (m. 1997).
- 1918 - Umtata, Cap Oriental, Unió Sud-africana: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans (m. 2013).
- 1926 - Boston, Lincolnshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (m. 2001).
- 1929 - Parabiago: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana (m. 2013).
- 1937 - Zloczóv (Polònia): Roald Hoffmann, químic nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Química de l'any 1981.
- 1942 - Bilbao: Asun Balzola, il·lustradora, escriptora i traductora espanyola de formació autodidacta (m. 2006).
- 1948 - Ludwigsburg, Baden-Württemberg (Alemanya): Hartmut Michel, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988.
- 1955 - Laval, França: Odile Decq, arquitecta i acadèmica francesa.
- 1951 - Thorvaldur Gylfason, economista islandès.
- 1967 - Nova York, EUAː Vin Diesel, actor.
- 1970 - Madrid: Isabel Ambrosio, política espanyola que ha estat alcaldessa de la ciutat de Còrdova.
- 1972 - Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.
- 1978 - Roma: Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec.
- 1982 - Almeria: Raquel Huertas Soler, jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al CD Terrassa.
- 1989 - Zehdenick: Sebastian Mielitz, futbolista alemany.
Necrològiques
- 1100 - Jofré de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
- 1591 - Reifnitz, Eslovènia: Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, compositor txec del Renaixement (n. 1550).
- 1610 - Porto Ercole: Caravaggio, pintor llombard, el més important de l'escola naturalista de finals del segle xvi (n. 1571).
- 1721 - Valenciennes, Regne de França: Antoine Watteau, pintor francès (36 anys).
- 1817 - Winchester, Anglaterra: Jane Austen, novel·lista anglesa (41 anys).
- 1872 - Ciutat de Mèxic: Benito Pablo Juárez García, president mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica (n. 1806).
- 1908 -
- 1919 -
- 1934 - Lisboa, Portugal: Francisco de Lacerda, músic portuguès (65 anys)
- 1935 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Letitia Mumford Geer, inventora que va patentar la xeringa que es pot fer servir amb una sola mà (n. 1852).
- 1936 - Baionaː Antonia Mercè i Luque, La Argentina, ballarina i coreògrafa argentina (n. 1890).
- 1949 - Skuteč, Txecoslovàquia: Vítězslav Novák, compositor postromàntic txec (n. 1870).
- 1950 - Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (n. 1869).
- 1968 -
- 1988 - Madrid: Blanca Negri, artista de varietats i actriu, que triomfà a Barcelona (n. 1909).
- 1997 - Alice Springs (Austràlia): Eugene Shoemaker (o Gen Shoemaker), un dels fundadors del camp de les ciències planetàries (n. 1928).
- 2009 - Broad Peak: Cristina Castagna, alpinista coneguda per ser la primera italiana a coronar el Makalu.
- 2017 - Cabris, Alpes-Maritimes, França: Max Gallo, va ser un historiador, periodista, escriptor
- 2018:
Festes i commemoracions
Santoral
Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
- Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
- Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
- Beat Robert de Salle, abat (1341).
- Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.
Església Copta
- 11 Abib: Isaïes de Scetes, eremita; Joan i Simeó de Scobramalas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 31 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 5 de juliol del calendari julià.
- Sants: Esteve, Suer, Agnès, Felicitat i Perpètua, màrtirs (s. I); Anna, màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir (304); Basili i 70 companys màrtirs; Atanasi de Jerusalem, diaca màrtir (451); Elisabet Feodorovna i Bàrbara, màrtirs (s. X); Làmpados d'Eirenòpolis, monjo (s. X); Atanasi d'Atos, monjo (1000); Sergi Mikhailòvitx, gran duc, Ivan Constantinòvitx, Constantí, Ígor i Vladímir, prínceps i màrtirs; Sergi de Ràdonezh (1422); Esteve de Riga, bisbe; Atanasi de Ràdonezh, monjo; Teodosi de Txerpòvetsk, monjo; Cebrià el Jove de Koutloumousiou, màrtir (1679),
Esglésies luteranes
- Otília de Colònia, màrtir; Paul Schneider, màrtir (1939).
Església anglicana
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article 18 de juliol, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.