Queden 155 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- 626 - inici del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor.
- 1836 - París (França): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz
- 1851 - Observatori Astronòmic de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide (15) Eunòmia
- 1907 - Poole Harbour (Dorset, Anglaterra): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island
- 1914 - Durant la Primera Guerra Mundial, Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austrohongarès
- 1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
- 1936 - Còrdova (Espanya): Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López.
- 1944 - Berlín: Alemanya concedeix la Creu de Ferro a Joan Pujol i Garcia, Garbo, agent doble català que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra mundial.
- 1947 - Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després d'haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins al 2 d'octubre de 1955.
- 1957 - Viena (Àustria): Neix l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears
- 1958 - Washington D.C. (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA.
- 1981 - Londres (Anglaterra): el Príncep Carles es casa amb Lady Diana Spencer.
- 2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): s'anuncien, el mateix dia, tres descobriments astronòmics de planetes nans: (136199) Eris, l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores, i altres dos grans objectes del cinturó de Kuiper, (136108) Haumea i (136472) Makemake.
Naixements
- 1356 - Perpinyà, Catalunya del Nord: Martí l'Humà, rei de la Corona d'Aragó (m. 1410).
- 1892 - Palamósː Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (m. 1960).
- 1899 - Barcelonaː Rosario Pi Brujas, directora, guionista, productora, pionera de la cinematografia catalana i espanyola (m. 1967).
- 1910 - Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (m. 1981).
- 1921 - Sagunt (Camp de Morvedre): Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000).
- 1926 - Ciutadella de Menorcaː Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (m. 2023).
- 1943 - Palma: Jaume Pomar i Llambias, poeta mallorquí (m. 2013).
- 1953 - Perpinyà: Dominique Bona, escriptora nord-catalana multipremiada que publica novel·les i biografies en francès.
- 1958 - València: Carmen Ninet Peña, política valenciana, ha estat diputada a Corts.
- 1960 - Amposta (Montsià): Marta Cid i Pañella, política catalana, Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
- 1975 - Girona (Gironès): Josmar, cantant, productor musical i estrella mediàtica.
- 1979 - Granollersː Sandra Sabatés, periodista catalana.
- 1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859).
- 1876 - Tula, Rússia: Maria Uspénskaia , actriu russa de cinema.
- 1877 - Maggianico, Lecco, Itàlia: Renzo Bianchi, compositor italià.
- 1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a Itàlia (m. 1945).
- 1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).
- 1900 - Boden, Norrbotten, (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).
- 1905 -
- 1909 - Jefferson City, Missouri, (EUA): Chester Himes, escriptor afroamericà, conegut sobretot per les seues novel·les de sèrie negra (m. 1984).
- 1916 - Chicago, Illinois, (EUA): Budd Boetticher, director de cinema durant el període clàssic de Hollywood (m. 2001).
- 1925 - Quios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política.
- 1934 - Berlín, Alemanya: Albert Speer, arquitecte i urbanista alemany.
- 1937:
- 1939 - Bilbao (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, actriu basca (m. 2017).
- 1950 - Gallipolis, Ohio: Jenny Holzer, artista avantguardista estatunidenca, que exhibeix aforismes a l'espai públic.
- 1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, Presidenta del PSOE.
- 1953 - Deal (Nova Jersey, EUA): Patti Scialfa, cantautora i guitarrista nord-americana, membre de l'E Street Band des de 1984.
- 1960 - Niça (França): Didier van Cauwelaert, escriptor i guionista francès d'origen belga. Premi Goncourt de l'any 1994.
- 1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, pilot espanyol de Fórmula 1, doble campió del món.
- 1982 - Preetz (Alemanya): Allison Mack, actriu estatunidenca coneguda per la sèrie Smallville, condemnada a presó per tràfic sexual relacionat amb una secta destructiva.
Necrològiques
- 1018 - Lieja (principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?).
- 1709 - Milà, (Itàlia): Pieter Mulier (el Jove), pintor neerlandès del Barroc (n. 1637).
- 1833 - Hull, Yorkshire (Anglaterra): William Wilberforce, polític britànic, filantrop i un dels líders del moviment per abolir la tracta d'esclaus (n. 1759).
- 1844 - Karlsbad, Alemanya: Franz Xaver Wolfgang Mozart, compositor, director d'orquestra i professor de música (n. 1791).
- 1856 - Bonn, Prússia: Robert Schumann, compositor i pianista romàntic alemany (n. 1810).
- 1866 - Boursaultː Barbe-Nicole Ponsardin, la Vídua Clicquot, empresària francesa de la indústria del xampany (n. 1777).
- 1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853).
- 1900 - Monza, Itàlia: Humbert I, rei d'Itàlia, a conseqüència d'un atemptat perpetrat per l'anarquista Gaetano Bresci (n. 1844).
- 1913 - La Haia (Països Baixos): Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau 1911 (n. 1838).
- 1974 - Londres (Regne Unit): Cass Elliot, cantant estatunidenca, coneguda principalment per formar part del grup The Mamas and The Papas (n. 1941).
- 1979 - Berlín (Alemanya): Herbert Marcuse, filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de l'Escola de Frankfurt (n. 1898).
- 1983 -
- 1990 - Viena, Àustria: Bruno Kreisky, polític austríac socialdemòcrata, canceller d'Àustria entre 1970 i 1983 (n. 1911).
- 1992 - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910).
- 1994 - Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910).
- 1998 - Montevideo, Uruguai: Jorge Pacheco Areco, polític i periodista uruguaià, president de la República Oriental de l'Uruguai entre el 6 de desembre de 1967 i l'1 de març de 1972 (n. 1920).
- 2017 - Poona (Índia): Eunice de Souza, poetessa, crítica literària i novel·lista contemporània índia en llengua anglesa.
Festes i commemoracions
Santoral
Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861)
- Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936).
- Sants que ja no apareixen al Martirologi: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268).
- Beats que no són al Martirologi: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175).
- Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).
Església Copta
- 22 Abib: Laondi de Tripoli, soldat i màrtir; Macari, fill de Basílides i màrtir sota Dioclecià.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents a l'11 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 16 de juliol del calendari julià.
- Sants: Onèssim d'Efes, bisbe i màrtir (s. I); Filemó d'Efes, missioner (s. I); Paul, Aleutina i Quionea de Cesarea, màrtirs (308); Antíoc de Sebaste, màrtir (s. IV); Senador, Viator, Cassiodor i Dominata, màrtirs; Atenàgores d'Heracleòpolis i companys màrtirs: Regí, Maximí, Patròfil, Ammó, Teofrastes, Cleònic, Pere i Hesiqui (311); Cicília i Eufèmia, màrtirs; Júlia de Cartago (411) o Júlia de Còrsega (618); Faust, màrtir; Pares del IV Concili de Calcedònia; Ivan de Tarnowo, màrtir (1822); Teodor de Glinsk (1859); Seraphin, Theognostos i màrtirs d'Alma Ata (1921); Magdalena de Tichwin, abadessa (1934); Matrona Baliakova d'Anemnjasev (1936); Jakov de Barnaul, bisbe i Piotr, Ivan, Teodor i Ivan, preveres màrtirs (1937): Sinaxi del Sants Russos canonitzats als sínodes de Moscou de 1547 i 1549; Constantí Licudes, bisbe.
Església Ortodoxa Grega
- Atenògenes, màrtir; 15.000 Màrtirs de Pisídia (1015).
Esglésies luteranes
Esglésies anglicanes
Referències
Bibliografia
This article uses material from the Wikipedia Català article 29 de juliol, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.