1938: Any

Països Catalans

• 7 de març, mar Mediterrània, Batalla del Cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, al capdavant dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol nacional, Guerra Civil espanyola).
• 16 a 18 de març, Barcelona: l'aviació franquista hi fa els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la Guerra Civil espanyola.
• 28 de març, Fraga, Baix Cinca: el bàndol nacional ocupa la vila durant l'Ofensiva d'Aragó.
• 3 d'abril, Lleida, Segrià: el bàndol nacional ocupa la ciutat.
• 4 d'abril, Morella, Ports: el bàndol nacional ocupa la vila.
• 15 d'abril, nord del País Valencià: el bàndol nacional arriba al Mediterrani per Vinaròs.
• 17 d'abril, Vielha, Vall d'Aran: el bàndol nacional ocupa la vila.
• 28 d'abril, Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biberó.
• 16 de juny, Castelló de la Plana: el bàndol nacional ocupa la ciutat.
• 25 de juliol: Catalunya: Comença la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
• 21 de setembre: El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions, que condemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.
• 28 d'octubre, Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país.
• octubre: tancament del diari Front Popular/Front Antifeixista/Llibertat
• 5 de novembre, Tarragona: l'aviació del bàndol nacional bombardeja la ciutat.
• 16 de novembre, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.

Resta del món

• 1 de gener, Brasil: Getúlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
• 12 de febrer Elizabeth (Nova Jersey) (EUA): Judy Blume, escriptora estatunidenca de literatura infantil i juvenil
• 22 de febrer, Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
• 12 de març, Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
• 14 de març, Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra a Viena on és aclamat per 200 000 austríacs.
• 18 d'abril, Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta).
• 30 d'octubre, EUA: Orson Welles provoca el caos en la societat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons.
• 9 de novembre, Alemanya: els pogroms fomentats pel govern alemany culminen en una operació anomenada Nit dels vidres trencats en què centenars de sinagogues són destruïdes.
• El mot gai, s'utilitza per primer cop al cinema a la pel·lícula "Quina fera de nena!".

Premis Nobel

• 27 de gener - Ripollː Concepció Ferrer i Casals, filòloga i política catalana, ha estat diputada i eurodiputada.
• 5 de març - Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.
• 7 de març - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana.
• 15 de març - Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.
• 18 de març - Barcelona: Núria Quevedo Teixidó, artista visual –pintora i artista gràfica–, resident a Berlín.
• 7 de maig - Barcelonaː Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat (m. 1993).
• 11 de maig - Sanaüja (la Segarra): Joan Margarit, poeta i arquitecte català.
• 12 de maig - Perpinyàː Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana.
• 19 de juny - Carlet, la Ribera Alta: Ramon Trullenque Peris, metge cirurgià i historiador valencià.
• 22 de setembre - Barcelonaː Lola Salvador Maldonado, novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado.
• 28 d'octubre - Olot, Garrotxa: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (m.1991).
• 1 de desembre - Barcelona: Montserrat Aparici i Isern, mezzosoprano catalana.

Resta del món

• 1 de gener, Edimburg: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (m. 1983).
• 5 de gener, Roma, Regne d'Itàlia: Joan Carles I d'Espanya, rei d'Espanya.
• 6 de gener, Bakhmut, Ucraïna: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa (m. 1979).
• 12 de gener, Shiniujiang (Xina): Mo Yingfeng (en xinès tradicional: 莫應豐; en xinès simplificat: 莫应丰; en pinyin: Mò Yīngfēng) escriptor i guionista xinès (m. 1989).
• 25 de gener, Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (m. 2012).
• 28 de gener, Estocolm, Suècia: Tomas Lindahl, científic suec, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
• 14 de febrer, Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
• 5 de març, Chicago, Estats Units: Lynn Margulis, creadora de la teoria endosimbiòtica (m. 2011)
• 7 de març,
  • Nova York, Estats Units: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc.
  • Carcassona, Llenguadoc, França: Albert Fert, físic francès.
• 14 de març, Vitória da Conquista, (Brasil): Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista (m. 1981)
• 17 de març, Irkutsk, Sibèria, URSS: Rudolf Nuréiev, ballarí soviètic.
• 18 de març, Yingshang (Xina): Dai Houying (xinès: 戴厚英) escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "¡Humanitat ah, humanitat! "(人 啊, 人) i " La mort d'un poeta "(诗人 之 死) i representatius de la "Literatura de les cicatrius" (伤痕 文学). (m. 1996)
• 26 de març, Londres, Anglaterra: Anthony James Leggett, físic anglès.
• 2 d'abril, Anvers: Martine Frank, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (m. 2012).
• 8 d'abril, Kumasi, Ghana: Kofi Annan, polític ghanès, secretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 2001 (m. 2018).
• 13 d'abril, Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (m. 2019).
• 14 d'abril, Cortes de Navarra, País Basc: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
• 20 d'abril, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat (m. 2017).
• 3 de maig, South Shields (Anglaterra): Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès (m. 2018).
• 8 de maig, Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud («Moebius»), dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012).
• 15 de maig, Toló, França: Mireille Darc fou una actriu provençal i model francesa.
• 25 de maig, Clatskanie, Oregon (EUA): Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc (m. 1988).
• 26 de maig, Toronto, Canada: Teresa Stratas, soprano canadenca.
• 2 de juny, Pamplona (Navarra): Carlos Garaikoetxea Urriza ,polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica.
• 10 de juny, Lieja Bèlgicaː Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista i actriu de teatre i de cinema polonesa (m. 2011).
• 16 de juny, Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.
• 17 de juny, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
• 26 de juny, Lisboa: Maria Velho da Costa, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões de l'any 2002.
• 3 de juliol, Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.
• 20 de juliol, Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus.
• 27 de juliol, Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa.
• 21 de juliol, Miami: Janet Reno, jurista estatunidenca, Fiscal General dels EUA (m. 2016).
• 1 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Per Kirkeby, pintor, escultor, realitzador de pel·lícules i escriptor danès.
• 2 de setembre, Roma, Itàlia: Carlo Bordini, historiador i poeta.
• 3 de setembre, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès.Premi Nobel de Química de l'any 2001.
• 23 de setembre, Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca
• 28 de setembre, Henderson, Carolina del Nord (EUA): Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc (m. 2015).
• 4 d'octubre, Aaberg, Suïssa: Kurt Wüthrich, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 2002.
• 13 d'octubre, Màntua, Itàlia: Enzo Dara fou un baix italià (m. 2017).
• 22 d'octubre, Leytonstone, Londres (Anglaterra): Derek Jacobi, actor anglès
• 29 d'octubre, Monròvia, Libèria: Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de 2011.
• 2 de novembreː
  • Psychico, Atenes, Grècia: Sofia de Grècia, reina consort d'Espanya casada amb el rei Joan Carles.
  • San Franciscoː Richard Serra, escultor nord-americà (m. 2024).
• 5 de novembre, Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
• 13 de novembre, Marshalltown, Estats Units: Jean Seberg, actriu nord-americana
• 19 de novembre, Cincinnati, Estats Units: Ted Turner, fundador de la cadena internacional de notícies CNN.
• 30 de novembre, Caneiru, Valdés, Astúries: Margarita Salas, bioquímica.
• 16 de desembre
  • Tòquio (Japó): Liv Ullmann, actriu noruega.
  • Fraissinet, França: Rogièr Teulat, lingüista occità.

• Kikkeri, Regne de Mysore, Índia britànica: K. S. L. Swamy, director de cinema, productor, actor i cantant de playback indi.
• Rabat: Mohammed Berrada, escriptor, novel·lista i traductor.
• Tanger: Badia Hadj Nasser, escriptora i psicoanalista.

Països Catalans

• 5 de gener, el Brull, Osona: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (n. 1913).
• 23 de febrer
  • Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
  • Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (n. 1878).
• 9 d'abril, Burgos, Espanya: Manuel Carrasco i Formiguera, polític catalanista, executat després d'un procés sumaríssim ple d'irregularitats durant la Guerra Civil espanyola (n. 1890).
• 2 de juliol, Inca, (Mallorca), Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista, assassinat pels inssurrectes franquistes.
• 1 d'agost, Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
• 2 de setembre, Polop, Marina Baixa: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (n. 1884).
• 2 de desembre, Sant Sebastià de Montmajor, Vallès Oriental: Joan Vila i Cinca, pintor català.
• Barcelona: Aurora Malagarriga i Ormart, pintora catalana de flors i fruits (n. 1883).
• Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (n. 1886).

Resta del món

• 8 de febrer, Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (81 anys)
• 13 de març, Moscou, URSS: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888)(49 anys).
• 7 d'abril, París, França: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865).
• 4 de maig, Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889).
• 13 de maig, Sèvres (França): Charles Édouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física de 1920 (n. 1861).
• 28 de maig, Santanderː Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906).
• 15 de juny, Davos, (Suïssa: Ernst Ludwig Kirchner, pintor expressionista alemany. (58 anys).
• 26 de juny, Wicasset, Maine (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (n. 1871).
• 4 de juliol, París: Suzanne Lenglen, tennista francesa, una de les millors de tots els temps.
• 28 de juliol: Poço Redondo: Maria Bonita, cangaceira brasilera (n. 1911).
• 15 de setembre, Baltimore, Maryland (EUA): Thomas Wolfe, escriptor estatunidenc (n. 1900).
• 19 de setembre, Beverly Hills: Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.
• 25 d'octubre, Mar del Plata, Argentina, Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina (n. 1892).
• 10 de novembre, Ankara, Turquia: Mustafà Kemal Atatürk, primer president de Turquia (n. 1881).
• 17 de novembre: Robert Chalmers, alt funcionari britànic
• 3 de desembre, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (n. 1912).
• 11 de desembre, Oslo (Noruega): Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (n. 1869).
• 25 de desembre, Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
• 31 de juliol, Madrid: José María Alvira Almech, compositor aragonès.
• 25 de desembre, Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
• 27 de desembre, Beverly Hills: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica (n.1886).