3 De Maig: Data

Aquest article tracta sobre el dia de l'any. Si cerqueu l'obra de Francisco de Goya, vegeu «El tres de maig».

Queden 242 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1327, Pedralbes: s'inaugura el Monestir de Pedralbes, amb la consagració de l'església de Santa Maria.
• 1462, Salvatierra, Regne de Navarra: Joan el Gran i Lluís XI de França s'hi reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el tractat de Baiona.
• 1812, Mataró: durant la Guerra del Francès, les tropes del general Luís de Lacy intenten prendre la vila amb l'ajut de la flota britànica, però, són rebutjades pels francesos.
• 1837 - Benicarló, Baix Maestrat: els carlins aixequen el setge de Benicarló de 1837 després que els liberals rebessin reforços durant la Primera Guerra Carlina.
• 1871, Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
• 1930, Barcelona: fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
• 1937, Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.
• 1939, València: Desfilada militar, anomenada Desfile de la Victoria, presidida per Franco per commemorar la conquesta de la ciutat.
• 2011: El diari La Vanguardia instaura la seva versió catalana, però no en l'edició digital, que es manté únicament en castellà.
• 2023: El Lluçanès es converteix en la 43a comarca de Catalunya.

Resta del món

• 1211, La Vaur, Comtat de Tolosa: Saqueig de la vila de La Vaur per part de les tropes de Simó de Montfort després de dos mesos de setge.
• 1216, Roma (Estats Pontificis): el papa Innocenci III confirma l'orde dels Germans de la Santa Creu, fundat pel beat Teodor de Celles.
• 1494, Jamaica: Cristòfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
• 1815, Tolentino (Regne de Nàpols): final de la Batalla de Tolentino, que es va lliurar sobre el 2-3 de maig. Va ser una batalla decisiva en la guerra napolitana, batalla pel Napoleònic Regne de Nàpols Joachim Murat per mantenir el tron després del congrés de Viena.
• 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Patrick Pearse, Thomas MacDonagh i Thomas J. Clarke són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
• 1937, Nova York, EUA: Gone with the Wind (Allò que el vent s'endugué), novel·la de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.
• 1977, Espanya: El govern espanyol legalitza el PSUC.
• 1979, Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre.

Països Catalans

• 545, València: Joan Baptista Vives, jurista, diplomàtic i mecenes, fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide (m. 1632).
• 1854, Palma, Mallorca: Joan Alcover, poeta en mallorquí (m. 1926).
• 1856, Calaf, l'Anoia: Alexandre de Riquer i Ynglada, intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta.
• 1894, Barcelona, Barcelonès: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966)
• 1900, Els Prats de Rei: Rosa Obradors i Rovira, pedagoga catalana (m. 1973).
• 1914, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el Segle d'or espanyol i El Quixot (m. 2013).
• 1950, Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor valencià.
• 1953, Barcelona: Dolors Nadal i Aymerich, advocada i política catalana.
• 1975, Xàtiva, la Costera: Ximo Cerdà, professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
• 1993, Terrassa: Andrea Ros, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.

Resta del món

• 1469, Florència, República de Florència: Nicolau Maquiavel, filòsof florentí (m. 1527).
• 1678, Tenerife, Espanya: Amaro Pargo, corsari espanyol (m. 1747).
• 1713, París, Regne de França: Alexis Claude Clairaut, matemàtic francès (m. 1765).
• 1737, Antrim (Irlanda del Nord): George Macartney. Primer ambaixador britànic a la Xina (m. 1806).
• 1761, Weimar, Saxònia (Alemanya): August von Kotzebue, dramaturg alemany (m. 1819).
• 1826, Estocolm, Suècia: rei Carles XV de Suècia (m. 1872).
• 1839, Remscheid, Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya): Johannes Fastenrath, escriptor i hispanista alemany (m. 1908).
• 1849, Pforzheim, Alemanyaː Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció (m. 1944).
• 1873, Molde, Noruega: Nini Roll Anker, novel·lista i dramaturga noruega (m. 1942).
• 1876, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany
• 1886, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès (m. 1971).
• 1891, Kíev, Imperi Rus: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (m. 1940).
• 1892, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física de l'any 1937 (m. 1975).
• 1896,
  • Atenesː Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (m. 1982).
  • Whitefield, Gran Manchesterː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (m.1990).
• 1898, Kíev (actual Ucraïna: Golda Meir, política israelita. (m. 1978).
• 1902, Guebwiller, Alsàcia, Imperi Alemany: Alfred Kastler, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1966 (m. 1984)
• 1903:
  • Tacoma, estat de Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).
  • Providence (Rhode Island), EUA: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
• 1910 - Sant Petersburg: Olga Bergholz, poetessa soviètica (m. 1975).
• 1913, Independence (Kansas), EUA: William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americà.
• 1918: Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
• 1919, Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà (m. 2014).
• 1921, Ailey, Geòrgia, EUA: Sugar Ray Robinson, boxador nord-americà.
• 1930, Blaton (actualment integrat a Benissart, Bèlgica): Luce Irigaray, filòsofa, lingüista i psicoanalista, referent del feminisme francès.
• 1933:
  • Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà (m. 2006).
  • Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà i Premi Nobel de Física de l'any 1979.
• 1934, Alexandria (Egipte): Giuseppe Mustacchi, conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, cantautor francès d'origen greco-egipci (m. 2013).
• 1937, Rio de Janeiro, Brasil: Nélida Piñón, escriptora brasilera, periodista, editora i professora.
• 1938, South Shields (Anglaterra): Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès (m. 2018).
• 1942,
  • L'Illa de Sòrga: Christiane Ziegler, egiptòloga francesa, ha treballat al departament d'antiguitats egípcies del Museu del Louvre.
  • Pragaː Věra Čáslavská, gimnasta artística txeca, guanyadora d'onze medalles olímpiques (m. 2016).
• 1950, Casablanca, Marroc: Elvira Navares, il·lustradora que conreà la tècnica del pastitx (m. 1981).
• 1951, Leningrad (antiga URSS)ː Tatiana Tolstaia, notable escriptora russa moderna.
• 1961, Silvan, Turquia: Leyla Zana, política turca d'origen kurd, activista dels drets humans; ha estat membre del Parlament turc.
• 1966, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i entrenador gallec.
• 1975, Knoxville, Tennessee: Christina Hendricks, actriu nord-americana.
• 1990, Bucarest: Alexandra Cadanţu, tennista romanesa.
• 1991, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).

Països Catalans

• 1885, Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (n. 1835).
• 1955, Barcelona: Josep Maria Junoy i Muns, periodista, poeta i dibuixant català (n. 1887).
• 1973, València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (n. 1903).
• 1984, Barcelona: Glòria Bulbena i Reig, activista cultural catalana i escriptora (n. 1891).
• 2003, Alcorcón, Espanya: Queta Claver, actriu i vedette valenciana (n. 1932).
• 2016, Barcelona: Mey Hofmann, destacada cuinera catalana (n. 1946).
• 2017, Barcelonaː Enric Tous i Carbó, arquitecte català (n. 1925).
• 2021 - Barcelonaː Roser Agell i Cisa, pintora, dibuixant i gravadora catalana (n. 1924).

Resta del món

• 1211, La Vaur, Comtat de Tolosaː Guirauda de Laurac, noble del Llenguadoc i figura emblemàtica de la resistència occitana durant la Croada albigesa.
• 1598, Ferrara: Anna Guarini, cantant italiana del Renaixement, del concerto delle donne.
• 1616, Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès (correspon al 23 d'abril del calendari julià vigent en aquella època).
• 1620, Macau (Xina): Sabatino de Ursis, jesuïta italià, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia Ming (n. 1575).
• 1704, Salzburg, Arxiducat d'Àustria: Heinrich Biber, compositor i violinista austríac (n. 1644).
• 1758, Roma, Estats Pontificis: Benet XIV, Papa de Roma (n. 1675).
• 1764, Versallesː Elisabet de França, membre de la família reial executada en el marc de la Revolució Francesa (m. 1794).
• 1839, París (França): Ferdinando Paër, compositor parmesà (n. 1771).
• 1856, París (França): Adolphe Charles Adam, compositor, pianista i crític de música francès (n. 1803).
• 1974, Marsellaː Andrée Turcy, actriu i cantant francesa (n. 1891).
• 1987, el Caire, Egipteː Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (n. 1933).
• 1995, Mèxic: Francisco Moreno Capdevila ,artista mexicà d'origen català, més conegut pel seu gravat i altra obra gràfica (n. 1926).
• 1997, Múrcia (Espanya): Narciso Yepes, guitarrista espanyol (n. 1927).
• 2006:
  • Würzburg, Alemanya: Siegfried Fink, percussionista, compositor i professor alemany (n. 1928).
  • Zúric (Suïssa): Christiaan Karel Appel, conegut com a Karel Appel, pintor i escultorneerlandès, membre fundador del moviment artístic Cobra (n. 1921).
• 2014, Chicago, EUA:: Gary Becker, economista i professor universitari estatunidenc (n. 1930).
• 2020, Chichester: Selma Huxley, historiadora canadenca que estudià la història balenera del País Basc al Canadà al s. XVI (n. 1927).

• Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres (Alt Empordà).
• Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme
• Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
• Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
• Onomàstica: Sant Felip apòstol; sant Jaume el Menor apòstol; sant Jaume el Just; Juvenal de Narni, bisbe; Teodosi de Kíev, abat; sant Alexandre I, papa; sant Pasqual de Tormellas, prevere; beat Estanislau de Kazimierz, canonge; venerable Juana de la Cruz Vázquez, franciscana; servent de Déu Istifan al-Duwayhi, bisbe maronita, fundador de l'Orde Libanès Maronita.