5 De Maig: Data

Queden 240 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1872, Barcelona: es publica el primer número de L'Esquella de la Torratxa, que es publicarà fins al 1939.
• 1895, Barcelona: primera exhibició cinematogràfica a Catalunya. S'hi presenta el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya.
• 1959, Barcelona: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu.
• 2002 -
  • Catalunya del Nord: bateig dels Angelets del Vallespir, castellers de Sant Joan Pla de Corts, al Vallespir.
  • Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
• 2007, València: manifestació multitudinària de més de 70.000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del País Valencià.

Resta del món

• 553, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
• 1045, Roma: comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
• 1808, Baiona, País Basc: comencen les Abdicacions de Baiona: Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.
• 1836, Sant Sebastià, Donostialdea, País Basc: els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz davant l'atac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina.
• 1838, Alcanyís, el Baix Aragó: els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
• 1862, Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.
• 1864, Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange, Virgínia, EUA: Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
• 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
• 1936, Etiòpia: L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
• 1945, Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
• 1949, Londres: es signa el Tractat de Londres on es ratifica l'Estatut del Consell d'Europa
• 1961: Alan Shepard va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona a orbitar sobre la Terra.
• 1998, Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses: Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
• 1999: Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
• 2005, Regne Unit: eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.

Països Catalans

• 1730, Valls: Lluís Bonifaç i Massó, escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana (m. 1786).
• 1845, Vilassar de Mar, província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg (m. 1919).
• 1871, Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).
• 1884, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (m. 1958).
• 1899,
  • Sabadell, província de Barcelona: Francesc Trabal i Benessat, novel·lista, contista i periodista (m. 1957).
  • Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (m. 1986).
• 1921, Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).
• 1943, Barcelona: Jaume Arnella, músic català.
• 1958, Figueres: Maria Àngels Gardella i Quer, escriptora i professora, llicenciada en filologia.
• 1986, Figueres: Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana.

Resta del món

• 347, Romaː Paula de Roma, noble matrona romana, deixebla de Sant Jeroni, venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 404).
• 1800, Rethel (França): Louis Hachette, editor francès (m. 1864).
• 1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista (m. 1855).
• 1818, Trèveris, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883).
• 1819, Ubiel, propo de Minsk, Imperi Rus: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (m. 1872).
• 1826, Granada: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (m. 1920).
• 1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916).
• 1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922).
• 1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Pfittzner, compositor alemany (m. 1949).
• 1882, Manchesterː Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (m. 1960).
• 1892, Londresː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968).
• 1905, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979).
• 1907, Txernivtsi, aleshores Àustria-Hongriaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (m. 1982).
• 1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.
• 1910, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.
• 1911, Dhalghat, Patiya, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (m. 1932).
• 1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
• 1915, Rancho Mirage, Califòrniaː Alice Faye, actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998).
• 1921,
  • Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).
  • Dulwichː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (m. 2013).
• 1922, Skopinsky, República Socialista Russa: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (m. 2012).
• 1923, Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.
• 1937, Coventry (Anglaterra): Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera de la música electrònica (m. 2001).
• 1943
  • Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
  • Sheffield, Anglaterra: Michael Palin, comediant anglès, actor, escriptor i presentador de televisió conegut per haver estat membre de Monty Python.
• 1950, Tilburg: Maggie MacNeal, cantant neerlandesa.
• 1979, Filipines: Charmane Star, actriu porno.
• 1986, Figueresː Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.
• 1988, Tottenham, Anglaterra: Adele, cantant i compositora anglesa de soul.

Països Catalans

• 1849, París, França: Vicent Salvà i Pérez, polític i editor literari valencià (n. 1786).
• 1952, Barcelona: Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes. Va servir de model a Gabriel García Márquez per al personatge de "el sabio catalán" de Cent anys de solitud.
• 1971, Barcelona: Manuel Rius i Rius, polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola (n. 1883).

Resta del món

• 1028, Viseu, Regne de Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia.
• 1525, Lochau: Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia (n. 1463).
• 1652, Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
• 1743, Sant Petersburg: Dorothea Maria Graff, pintora naturalista alemanya (n. 1678).
• 1821, illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès (n. 1769).
• 1832, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii (n. 1772).
• 1842, París: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
• 1859, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
• 1904, Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès (n. 1825).
• 1914, Parísː Mélanie de Bussierre, «comtessa» de Pourtalès, aristòcrata i salonnière francesa (n. 1836).
• 1921, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).
• 1923, Gijón: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (n. 1850).
• 1936, Viena, Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (n. 1839).
• 1944, Ladenburg, Tercer Reichː Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció (n. 1849).
• 1952, Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).
• 1959, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).
• 1971, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).
• 1975, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (n. 1904).
• 1977, Bonn, Alemanya: Ludwig Erhard ,economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966) (n. 1897).
• 1981, Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).
• 1983, La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
• 2006, Iași, Romaniaː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (n. 1920).
• 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
• 2013, Heide, Slesvig-Holstein: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (n. 1935).

• Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
• Irene de Lecce;
• Hilari d'Arle, bisbe;
• Àngel de Sicília, carmelita
• Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
• Venerable Mikael an Nobletz.
• Sant Silvà, màrtir
• Santa Crescenciana, màrtir
• Sant Eutimi, diaca i màrtir
• Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.
• Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.
• Sant Jovinià, lector i màrtir.
• Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.
• Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.
• Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.
• Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle v).
• Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.
• Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.