República De Pisa

La República de Pisa (n'italianu: Repubblica di Pisa) foi un estáu independiente de facto creáu pela ciudá costera de Pisa a finales del sieglu XI, asitiáu na desaguada del ríu Arno na Toscana, Italia.

Esistió como tal hasta 1406. Xunto a Amalfi, Venecia y Xénova yera una de los cuatro repúbliques marítimes.

← República de Massa
Reinu d'Italia (1861-1946)
República de Pisa
(de sieglu X a 1406 (Gregorianu))
Estado cliente (es) Traducir
República De Pisa República De Pisa
Alministración
Capital Pisa
Forma de gobiernu Oligarquía
Llingües oficiales llatín
toscanu
Relixón oficial catolicismu
Xeografía
República De Pisa
Economía
Moneda denario (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La República de Pisa llegó a convertise nuna potencia económica y los sos comerciantes llegaron a controlar gran parte del Mediterraneu, antes de ser superaos polos xenoveses nel sieglu XIII. La dómina de máximu poderíu pisanu ta comprendida ente los sieglos XII y XIII.

Supremacía

Dende los sos oríxenes, Pisa atópase en continua llucha contra los sarracenos, que controlaben Córcega y Cerdeña. Ante tal amenaza, en 1016, pisanos y xenoveses prindaron dambes islles, empecipiando'l periodu de supremacía pisana nel Mediterraneu occidental. Cuando pocu más tarde, Pisa espulsó a Xénova de Cerdeña, empezó una tirante rellación ente dambes repúbliques.

A partir d'entós, empieza una rápida espansión de la república de Pisa a lo llargo del mare nostrum. Ente 1030 y 1035, Pisa conquista Cartago y, ente 1051 y 1052, l'almirante Jacopo Ciurini conquista Córcega a los xenoveses. En 1077, el Papa Gregorio VII reconoz les "lleis y costumes del mar" instituyíes por Pisa. En 1092 el Papa Urbanu II ratifica la supremacía pisana en Córcega y Cerdeña y concéde-y el rangu d'arzobispáu. En 1116, nuna espedición conxunta col conde de Barcelona, asalta Mallorca y Eivissa y establécense puestos comerciales por tol Mediterraneu gracies a la so participación nes Cruzaes: Túnez, Alexandría, Acre, Tiro, Constantinopla...

Cayente y final

Sicasí la rivalidá ente Pisa y Xénova apinar nel sieglu XIII y españó na batalla de Meloria (1284), que marcó'l cayente del poderíu pisano, col arrenunciu de Pisa a toa pretensión sobre Córcega y la cesión a Xénova de parte de Cerdeña (1299). Tres estes derrotes, el poder marítimo de Pisa escastar de manera definitiva y Xénova, rematando con ésitu una serie d'empreses, pasó a desbancar al so rival na supremacía comercial nel Mediterraneu.

Finalmente en 1402 foi vendida a la República de Florencia polos Visconti y dempués d'una inútil resistencia, la ciudá foi integrada na república florentina.

Referencies

  • Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130. Longmans: London, 1967.

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

República De Pisa SupremacíaRepública De Pisa Cayente y finalRepública De Pisa ReferenciesRepública De Pisa Ver tamiénRepública De Pisa ReferenciesRepública De Pisa Enllaces esternosRepública De Pisa1406ArnoDe factoIdioma italianuItaliaPisaRepública amalfitanaRepública de VeneciaRepública de XénovaRepúbliques marítimesSieglu XIToscana

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Elementos del bloque gKharkiv1918Simón BolívarKelvinSuizaMoscúEuropaNGC 6624.gtIridiuConfederación Asiática de FútbolSebastian LletgetADSLVielverge2001XHamsterReinu XuníuD95Guerra civil chinaIdioma valónOpenstreetmapNatalia StarrXune ElipeLordeBois-de-GandRespiraciónÉticaAveEstáu del bienestarSerinus totta1909Isabel Díaz AyusoYeme1938QJosé Antonio DíezNeuronaTurquíaDécada de 1890Cecilia Cavendish-BentinckEmilia ClarkeSexu seguruShakiraAntiguu RéximeEl pensadorThomas MannBalcanesBandera de Dinamarca1968AviónJosé María VargasProductor executivuAños 1370SiciliaGerhard SchröderLinuxDigital object identifierAceite d'olivaAvientu19695 de xunuC++Países nórdicosHipatiaAstaná1901Rellación sexualTanzaniaTenzing Norgay TrainorDaniel GuggenheimSexuTipu de mediuEd Lauter🡆 More