Resultaos de buscar
Hai una páxina nomada «Pisa» en Wiki Asturianu. Ver tamién los otros resultaos que s'alcontraron na busca.
Pisa ye una ciudá de la rexón italiana de la Toscana y la capital de la provincia homónima. Ente los monumentos más importantes de la ciudá figura —na… |
La República de Pisa (n'italianu: Repubblica di Pisa) foi un estáu independiente de facto creáu pela ciudá costera de Pisa a finales del sieglu XI, asitiáu… |
L'Informe del Programa Internacional pa la Evaluación d'Estudiantes o Informe PISA (poles sos sigles n'inglés: Programme for International Student Assessment)… |
Pisa (n'italianu Provincia di Pisa) ye una provincia de la rexón de la Toscana, n'Italia. La so capital ye la ciudá de Pisa. Tien una área de 1.887 km²… |
La torre de Pisa o torre inclinada de Pisa (n'italianu: torre pendente di Pisa) ye la torre campanariu de la catedral de Pisa, asitiada na Plaza del Duomo… |
Leonardo de Pisa (Pisa, c. 1170 - ib., post. 1240), tamién llamáu Leonardo Pisano, Leonardo Bigollo o a cencielles Fibonacci, foi un matemáticu italianu… |
Pedro de Pisa (probablemente (es) sieglu de VIII, Pisa – probablemente (es) sieglu de VIII, Lombardía) foi un gramático y eclesiásticu italianu de l'Alta… |
El Batán de la Pisa de la Sertal asitiáu n'Arenas, conceyu asturianu de Cabrales, alcuéntrase nel quilómetru 1 na carretera d'Arenas de Cabrales en direición… |
Repúbliques marítimes (seición Pisa) definición refierse n'especial a cuatro ciudaes italianes: Amalfi, Xénova, Pisa y Venecia. Sicasí, otres ciudaes del área tamién gociaben d'independencia… |
tropes aliaes de Xénova y la República de Pisa defendieron Cerdeña. En 1066 españó la guerra ente Xénova y Pisa pol control de Cerdeña. En 1087, les flotes… |
Conceyu de Pisa. 25 de xunetu - Martín I d'Aragón sucede al so fíu como rei de Sicilia. 7 d'agostu - Acaba les sos sesiones el Conceyu de Pisa. 2 d'avientu… |
1173 - Entama la construcción de la Torre de Pisa. 1902 - Coronen al rei Eduardu VII del Reinu Xuníu 1945 - Los norteamericanos tiren la segunda bomba… |
Gaetano Savi (13 de xunu de 1769, Florencia – 28 d'abril de 1844, Pisa) foi un naturalista italianu. Naz en Florencia y estudia con Giorgio Santi (1746–1822)… |
Augustu estremó Italia. Los Romanos establecieron les ciudaes de Lucca, Pisa, Siena y Florencia, y dotaron a la zona con nueves teunoloxíes y desenvolvimientu… |
- Isaac Newton, científicu, filósofu y matemáticu inglés. 8 de xineru - Pisa : Galileo Galilei, físicu y astrónomu italianu ( ° 15 de xineru de 1564 )… |
Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte [[ ]] - 15 de febreru - Pisa : Galileo Galilei, físicu y astrónomu italianu ( † 8 de xineru de 1642 18… |
Galileo Galilei (categoría Persones de Pisa) Galileo Galilei (15 de febreru de 1564, Pisa – 8 de xineru de 1642, Arcetri) foi un astrónomu, filósofu, inxenieru, matemáticu y físicu italianu mui venceyáu… |
Conceyu de Laterano V (seición El conceyu de Pisa) qu'un grupu de cardenales convocara, el 16 de mayu de 1511, el Conceyu de Pisa, señalando como fecha d'entamu'l 1 de setiembre de dichu añu. L'entamu del… |
Enrico Letta (categoría Persones de Pisa) Enrico Letta (20 d'agostu de 1966, Pisa) ye un políticu italianu que foi primer ministru d'Italia nel ralu 2013- 2014. Ye amás representante de la Rexón… |
d'Estaos Xuníos a España, que terminará cola pérdiga de la colonia. 1564 - Pisa : Galileo Galilei, físicu y astrónomu italianu († 8 de xineru de 1642). 1710… |