Popido (L'idioma popular) ye una derivación del idioma Esperantu, creáu por Manuel Halvelik (nome verdaderu, Kamiel Vanhulle), quien tamién foi'l creador de los dialeutos Gavaro y Arcaicam Esperantom.
La intención de Halvelik de nenguna manera yera intentar crear un nuevu idioma internacional que reemplazara al esperantu, sinón intentar da-y al Esperantu la "posibilidá espresiva d'una xíriga", por casu, la variación de la llingua nuna de muncho menos prestíu, por cuenta de que esta sería falada por persones como criminales o non estudiaes.
Estatus oficial | |
---|---|
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
L'autor decidió nun modificar demasiáu'l diccionariu y la gramática del esperantu pa esti proyeutu, polo que la mayor parte de los cambeos tán rellacionaos escontra les terminaciones y pequeñes pallabres.
L'artículu "la" convertir en "lo" y en plural en "los" (nun torna).
El sustantivu pierde la terminación "o" y nun se-y añader apóstrofu (´). Pa enguapecer la fonética, puede añader la terminación "ê". ej: d'esta manera la pallabra viro (home) convertir en vir o virê. Nel Plural añade la terminación "s" en cuenta de la tradicional "j". l'acusativu "-n" esiste pero nun ye obligatoriu, por cuenta de que el orde de les pallabres ye SVO (Suxetu Verbu Oxeto). cuando la pallabra esta en plural y ye acusativa, entós l'acusativu -n va detrás del plural s, por casu en los ĉevalêns (La ĉevaloj, los caballos).
Ensin cambeos, sacante unu, dek, cent, mil y miliono, que tresfórmense en won, diks, ĉend, milje y miljun.
Los pronomes caltiénense inalteraos, sacante "ili", que ye reemplazáu por "zi". la segunda persona singular del pronome siempres ye "ci", "vi" ye solamente usáu nel casu plural de la segunda persona. El casu posesivu camudar por ma, ca, la, ŝa, ĝa, ona, na, va, za, sa.
La terminación de los verbos son "aj", "at", "it", "ot", "ut", "o", que reemplacen respeutivamente a "i", "as", "is", "vos", "us", "o". La terminación de los participios convertir en and, ind, ond, ad, id, od.
Ej: li manĝat (li manĝas); nin venot (nin venos); zi estit trinkandas (ili estis trinkantaj).
Los verbos "esti" y "havi" (ser/tar y tener respertivamente), tresformar nuna forma más curtia: "saj" y "vaj". Exemplu: El mio sat ("el mio estes"), zi vut ("ili havus").
Les terminaciones -o, -el, -a el, -ye, etc; Permanecen ensin alteraciones.
exemplu: el to vir ("tiu viro"); sjes propraĵ ("ĉies propraĵo"); kus vars vendat-ci? ("kiujn varojn vi viendas?")
Esperantu | Popido | Español |
---|---|---|
bonvolu - el mio petas | ples | Por favor |
ĉar | bikos | porque - yá que |
Fraŭlo - Fraŭllinu | Mastrê - Mamzel | solteru("señoritu") - señorita |
ĝis | til | hasta |
jam | ŝon | yá |
jes | da | si |
kaj | ed | y |
ke | as | que |
ne | nej | non |
rapide | empreste | rápido |
sata | sjata (para nun confundir col verbu "saj") | satisfechu |
sei | mo | pero |
Sinjoro - Sinjorino | Sir - Sirin | Señor - señora |
tamen | toĥ | sicasí - sicasí |
tre | muj | enforma - bien |
votu | vjoto (para nun confundir col verbu vaj) | votu (relixosu) |
Toles demás pallabres qu'apaecen na Plena Ilustrita Vortaro d'Esperantu permanecen ensin cambeos amás de les posibles adautaciones gramaticales del popido.
- Lo esper
No mondên venit nova sent,
Tra lo mond irat forta vok;
Per flugils de facila vent
Nun de lok flugu ĝi al lok.
Nej al glav sangên soifanda
Ĝi tirat lo homa famili:
Al lo mond eterne militanda
Ĝi promesat sankta harmoni.
Sub lo sankta signê de lo esper
Kolektiĵat pacas batalandês,
Ed empreste kreskat lo afer
Per llabor de los esperandês.
Forte starat murs de jarmiljes (aŭ jarmiljeês)
Inter los popols estremaes;
Mo dissaltot los opstinas bars, (PS anstataŭ BS)
Per lo sankta am disbatidas.
Sur newtrala lingva fundament,
Komprenande won aliar,
Los popols farot en konsent
Won granda rond familia.
Na diligenta kolegar
En llabor paca nej laciĵot,
Til lo bela sonĝ de lo homar
Por eterna ben efektiviĵot.
- Esperar
Na mondon venis nova sento,
Tra pulgar roxures forta voko;
Per flugiloj de facila vento
Nun de loko flugu ĝi al loko.
Ne al glavo sangon soifanta
Ĝi la homan tires familion:
Al la mond' eterne militanta
Ĝi promeses sanktan harmonion.
Sub la sankta signu de l' espero
Kolektiĝas pacaj batalantoj,
Kaj rapide kreskas la afero
Per llaborio de la esperantoj.
Forte staras muroj de miljaroj
Inter la popoloj dividitaj;
Sei dissaltos la obstinaj baroj,
Per la sankta amu disbatitaj.
Sur neŭtrala lingva fundamentu,
Komprenante unu aliar,
La popoloj faros en konsento
Unu grandan rondon familian.
Nia diligenta kolegaro
En llaborio paca ne laciĝvos,
Ĝis la bela sonĝo de l' homaro
Por eterna ben' efektiviĝvos.
Na Patr
Na Patr, ku sat no ĉiel,
sankta el so Ca nom,
venu Ca reĝec, el so Ca vol,
kel no ĉiel, tel anke sur lo ter.
Donu al nin hodie na sjutaga pan
ed pardonu al nin nas ŝuldês
kel nin anke pardonat al nas ŝuldandês;
nej konduku nin en tentên,
mo liberigu nin el mavo.
Amen
Patro nia
Patro Nia, kiu estes na ĉielo,
sanktigata estu via nomo.
Venu via Regno.
Fariĝo via volo,
kiel na ĉielo tiel ankaŭ sur la tero.
Nian panon ĉiutagan donu al nin hodiaŭ
kaj pardonu al nin niajn ŝuldojn,
kiel ankaŭ nin pardonas al niaj ŝuldantoj.
Kaj ne konduku nin en tenton,
sei liberigu nin de la malbono.
Amen.
Nel llibru del popido, hai dellos errores cometíos por el mesmu autor alrodiu del so propiu idioma.
L'autor tamién propunxo Normlingva Esperantu, que declara la necesidá d'introducir les lletres que "falten" nel esperantu (y, w, x, q), pa representar d'una meyor manera la terminoloxía científica derivada del griegu y el llatín. Per mediu d'esti proyeutu, él intento dixebrar el "Esperantu diariu" o común (Popido) d'un esperantu más científicu (Normlingva Esperantu).
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Popido, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.