El mar del Coral asítiase nel oeste del océanu Pacíficu, frente a la mariña nororiental d'Australia.
Nel mesmu atopa una serie d'islles despoblaes que lleven el nome d'Islles del Mar del Coral, ente les que s'atopen los castros de Willis, Coringa y Tregosse. El mar del Coral toma'l nome de la so traza más carauterística, la Gran Barrera de Coral, que ye'l mayor petón coralín del mundu.
Mar del Coral | |
---|---|
Coral Sea (en) Morze Koralowe (pl) | |
Situación | |
Tipu | Mar marxinal |
Parte de | Océanu Pacíficu |
Coordenaes | 18°S 158°E / 18°S 158°E |
Datos | |
Superficie | 4 791 000 km² |
Fondura | 9175 m |
Acordies cola Organización Hidrográfica Internacional, afítase convencionalmente la llende ente'l mar de Tasmania y el mar del Coral na continuación de la frontera ente los estaos australianos de Queensland y Nueva Gales del Sur.
El territoriu ye una posesión d'Australia, alministrada dende Canberra pol Departamentu Australianu del Mediu Ambiente (Australian Department of the Environment).
La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar del Coral como un mar. Na so publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and seas» (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 64 y definir de la forma siguiente:
Nel norte.
La mariña sur de Nueva Guinea, dende la entrada del ríu Bensbak (141º01'E) hasta islla Gado-Gadoa, cerca del so estremu sureste (10°38'S, 150º34'S), embaxo por esti meridianu hasta la llinia de 100 braces y dende ellí a lo llargo del cantu meridional del coral Uluma (Suckling) y estendiéndose escontra l'este hasta la punta sureste del coral Lawik (11°43,5'S, 153°56,5'E) fuera de la islla Tagula, dende ellí una llinia hasta l'estremu sur d'isla Rennell y dende la so punta oriental a cabu Surville, l'estremu oriental de la islla San Cristóbal, Isla Salomón; y dende ellí al traviés de Nupani, al noroeste de les islles Santa Cruz (l0°04'S, 165°40,5' E) a la más septentrional de les islles del grupu Duff o Wilson (9º48,5'S, 167º06'S).
Nel Nordeste.
Dende la islla más septentrional del grupu Duff o Wilson al traviés d'estes islles al so estremu sureste, y dende ellí una llinia a Mera Llava, islles Nueves Hébrides (14°25'S, 168°03'E) y baxando les mariñes orientales de les islles d'esti grupu hasta islla Aneityum (20°11'S, 169°51'E) de tal manera que toles islles d'estos grupos, y l'estrechu que les dixebra incluyir nel mar del Coral.
Nel Sureste.
Una llinia trazada dende l'estremu sureste de la islla Aneityum a los castros Sureste (Nokanhui) (22°46'S, 167°34'S) fuera del estremu sureste de Nueva Caledonia, y dende ellí al traviés de la punta oriental del petón Middleton al estremu oriental del petón Elizabeth (29°55'S, 159º02'E) y por esti meridianu hasta la llatitú 30º Sur.
Nel Sur.
El paralelu 30° Sur hasta la mariña australiana.
Nel Oeste.
La llende oriental del mar de Arafura (48 h) y la mariña este d'Australia del Sur hasta la llatitú 30° Sur.Limits of oceans and seas, páx. 37.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Mar del Coral, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.