L'asturianu central ye una de les variedaes del asturianu que se fala n'Asturies.
Espárdese ente'l ríu Seya y una llinia que va de Ḷḷena a la boca del ríu Nalón. Ye la variante modelu de llingua escrita.
' | asturianu central sureñu | asturianu central del Valle'l Nalón | asturianu central nortizu | asturianu centro-oriental |
---|---|---|---|---|
Monoptongación /ou/, /ei/ > /o/, /e/ | si | si | si | si |
neutro materia -o y triple artículu | si | si | si | non |
Metafonía | si | si | non | non |
ḷḷ- | si | non | non | non |
Abargana los conceyos d'Ayer, Ḷḷena, Riosa, Mieres, y Morcín y espárdese peles tierres lleoneses de los Argüeyos. Carauterizáse polos tres grandes trazos comunes a tol asturianu central (monoptongación de diptongos decrecientes, mantenencia de la /f-/ inicial llatina y axetivos de tres terminaciones (malu / mala /malo) y neutru de materia en /-o/. Amás amuesa los siguientes trazos ermunos:
Yera una raposa que se yamaba María García que taba casá con un ḷḷú viíyu más surdu qu'una tenobia. Un día foren dar un pasíu pel monte arría y atoporen na coḷḷá un caxeḷḷu de miel. El ḷḷú quería comelo entós mesmo, pero la raposa queríalo too pa eḷḷa y dixo-y que meyor lo dexaben pa utru día.A los pocos días, María García taba barriendo la cabana y acordose del miel, y púnxose pensar como enganar al so maríu que taba na cama dalgo melu. Entós picó a la puirta y féxo como que parḷḷaba con daquién y cuando'l ḷḷú-y preguntó quien yamaba dixo que yera un vecín que viniera pedi-y que fuera de madrina pal so fíu.
Eḷḷo ye que la raposa coló y vieno pela tardi con una pita. Isti púnxose tou contintu y entrugó-y que como-y fora nel bautizu. Eḷḷa dixo-y: “muy bien ho, foi un rapaz y puinxémos-y de nome Empecipiélo. Queó la cosa asina y la raposa tornó conta-y al ḷḷú la mesma historia y volvú dir de bautizu. De tardi vieno pa casa con unos güisos y comentó-y al so home: “foi utru ninu y puénxose-y de nome Demediélo. Pasoren los díis y la raposa queara con ganas de más miel polo que coló a utru bautizu. El probe ḷḷú preguntó-y como-y punxoren de nome al nenu, y eḷḷa arreguilando los güiyos toa amurniáa respuindú-y que lu yamoren Acabélo.
A la temporá, al ḷḷú apetezúse-y dir pol miel, asina que yegoren y cuando foren abri'l caxeḷḷu vioren que taba vacíu. Tsórense la culpa ún al utru y asina tuvioren un quetsu de discutiniu, ta qu'al quetsu la raposa dixo que lo meyor yera tsase un ratín y el que suare pela barriga ísi sedría'l fartón del miel. Y asina fexoren. El ḷḷú como yera viíyu y taba canséu de puxar cola raposa adormezúse darríu, y la raposa en tanto que dormía mexólu pela barriga. Al queu, cuando dispertoren, el ḷḷú taba moyéu y la raposa dixo-y: “Ya ves como fuiste tu que m'enganesti”. Bueno tavía deben tar discutiendo. Altu Ayer
Abargana los conceyos de Bimenes, Llangréu, Samartín del Rei Aurelio, Llaviana, y Sobrescobiu. Carauterizáse polos tres grandes trazos comunes a tol asturianu central (monoptongación de diptongos decrecientes, mantenencia de la F- inicial llatina y axetivos de tres terminaciones (malu / mala /malo) y neutru de materia en -o (un fierru / materia fierro). Amás amuesa los siguientes trazos ermunos:
- Artículos: el, a, o, os, es pero direutos –lo/-la/-los/-les.
- Indefiníos: un, úa (dalgúa, nengúa) unos, unes.
- Perda de /L/ cuando'l direutu sigue al indireutu: cúntameo, cuntáteo.
- Palatalización del oxetu direutu llu, lla, llo, llos, lles tres d'infinitivu.
- Monoptongación de diptongos: fo, vo, mu, do.
- Frente al restu del Valle conxunción copulativa: e.
- Concasa con Llaviana na forma del pronome personal ílli 'él'.
- Resultáu -n- pal grupu etimolóxicu -nn-: cabana.
Úa vegáa yera un xastre casín que dicía que yera mu valiente. Día coser a es cases, e toos os diis yera'l mesmu cuintu; asentaba'n esconu e dicía: - ¡Temblo de valiente!. Un día vieno a muyer e dixo: - Agora vo ver que valiente ye'l mio Xuan. Vistiese d'home, fo esperollu a ua caleya e asaltulu. - ¡Ay! Gano tres perrines e tengo falta d'elles en casa. Nun me es robes. - Vengan es tres perrines, e bésame'n cúlo. El probe dio-y es tres perrines e beso-y en culo. Fo pa casa, sentóse, y aquél día nun tembló de valiente. - ¿Qué tuvisti Xuan que vienes mu triste? Cúntameo. - Vo cuntáteo. Robárenme es tres perrines. Saliéren veinti lladrones e robárenme. - ¡Ay! Tuntu, tuntu. Tas engañou, que fo a to muyer. E dixo-y ílli: - ¡Ay! Por eso cuando te bese'n culo m'arrefendió a es berces del nuistru güirtu. Sobrescobiu
Abargana los conceyos de Colunga, Caravia, Cabranes, Piloña, Casu, Ponga y oeste de Parres. Carauterizáse colos trazos comunes a tol asturianu central na monoptongación de diptongos decrecientes y la mantenencia de la F- inicial llatina, y xébrase d'otres fales centrales en que fai axetivos de dos terminaciones (malu / mala) y neutru de materia en -u como n'asturianu oriental: fariña añeyu, mantega nidiu. Amás amuesa los siguientes trazos:
- Plurales -es, -en.
- Verbu ser ensin diptongar: Xuan e fatu, Eren munchos.
- /ḥ/ ante diptongu /ue/: ḥuerza, ḥueyes, ḥueren.
- él > élli.
- Formes verbales en -in pa la 3 p.p. del imperfeutu pa los verbos -er, -ir: perdíinse, caíinse, facíin.
- Reducción de diptongos /ui/, /oi/: fo, vo, mu, do, sos fatos, y /-ei/: Llué 'llueye' < *lolii, güé 'güey' < *hodie, bué 'güei' < *bovis.
- Perda de -R del infinitivu al dir siguío d'artículu. curiá'les oveyes.
- Palatalización de n- nel aniciu de pallabra: ñabos, ñariz, ñabaya.
- Nel puertu Llastres resultáu -n- pal grupu etimolóxicu -nn-: Penote, Penayu, faneca, escanu, nenu, cabana, etc.
Esti era un rapacín que tenía una madrastra. Tolos díes lu mandaba pal Sueve a curiá-les oveyes, y nun-y daba p'almorzar más qu'un pocu de torta secu. Con eso, el rapaz andaba siempre buscando mores, y mentestantu delles de les oveyes peridnse o caíinse pelos argayos. Cuando'l rapaz volvía pela ñueche dába-y de palos. Un día sentose nun sucu y pónzose a llorar. Entós apaició una muyerina mu vieya que-y preguntó porqué lloraba. El rapaz cuntó-ylo tou, y entós la muyerina dixo-y: - Toma esta zamploña y cuando s'escapen les oveyes, tócala con ḥuerza y toles oveyes vendrán escontra ti. Sueve
Una vez morrió una muyer en Piedrafita. El viudu alcontraba toe' les coses feches cuando golvía pa casa pela tardiquina. – Descurro que ye la mio vecina la que melo fai. Y diba pallá y dicía-y: -¡á mantina! Dios te lo pague qu'alcuentro la torta cocíu y el pote puestu. - Nun manti yo non fúi. –Ma! Ntós, ¿Quién degorriu sedrá?. Conque con eso un día igual y otru día igual. Una tardi llegó'l viudu más aína y alcontró en casa una mociquina muy guapina y piquiñina que desamó monte arriba acabante velu, pero élli galguió tres d'ella a carrenderes y algamola, y tréxola pa casa nun brazáu. Con eso ella quedose a vivir con élli en faciendo esti tratu: “más qu'oigues lo qu'oigues pel monte non me digues nada”. Conque al atardacerín del otru día preguntó-y ella –á Xuaco ¿qu'oisti pel monte ho? Y élli dixo-y: -Oyí una boz que dicía “Xana mana ven enterrar a to mare qu'está finada”. Ntós la xana apurrió-y con una restiella nes pates y l'home daba unos apellidíos – hay que me matasti. Y la xana desamando pel monte arriba dicía-y: -pon llanzuela y quita llanzuela y verás como suelda. Y sumiose pel monte arriba y desapaició l'encantu. Cabranes
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Asturianu central, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.