Les Apoisses estént rashonnés a Djeruzalem. Après l' dischinte do Sint Esprit, il ont cmincî a pretchî dvins totes les langues, sins ls awè studyî.
Cronolodjeye
C' est l' li 50inme djoû après Påke, et nén 50 plins djoûs. On dimegne, dabôrd, ca ça fwait 49 djoûs après l' dimegne di Påke, la k' on conte Påke prumî djoû, et l' londi d' Påke deujhinme djoû.
Ele shût l' Acinsion di 10 djoûs. Ele toume e moes d' may u e moes d' djun.
Li céncweme est onk des cwate djamas. Eto, li londi del Pintcosse est on fiesse-djoû.
C' est sovint al Pintcosse ki les efants ki fwaiynut leus Påkes.
Li clintcha des anêyes 2000 di voleur rissaetchî tot rahouca ås fiesses crustinnes pol cronolodjeye des condjîs n' a måy avnou a dmander k' on rmete li londi d' céncweme come ovråve djoû.
Racontaedje del Pintcosse dins les Akes des Apoisses
Cwand ariva l' djoû do Céncweme (céncwante djoûs après Påke), il estént tertos rashonnés e-n ene minme plaece.
I s' fijha ki, tot d' on côp, ariva do cir on brut come li ci d' on foirt côp d' air, k' eplenixha tote li måjhon. I veyît adon aparexhe come on feu ki s' pårtixheut, parey a des linwes, ki s' vinît mete dizeu tchaeke di zels. I fourît adon eplenis do Sint Esprit, et tchaeke di zels si meta a djåzer dvins totes sôres di langues, sorlon ki l' Esprit elzî dnéve di djåzer.
I gn aveut adon, ki dmanént a Djeruzalem, des Djwifs piyeus, ki provnént di tos les payis do monde. Cwand il oyît l' brut, il acorît tertos eshonne. Il estént tot ewaerés a cåze ki tchaeke di zels les oyeut ki djåzént dvins leus prôpès langues.
I s' marvoyént foirt, tot djhant : "Ces omes ki djåzèt, ni sont i nén des Galilêyins ? Kimint k' i s' fwait i ki tchaeke di nozôtes, nos les oyans ki djåzèt divins l' langue ki nos avans vni å monde ? Nos estans vola des Partes, des Medes et des Elamites et totès djins del Mezopotameye, des Djwifs avou et des djins di Pamfileye, d' Edjipe et do costé del Libeye k' est åtoû d' Cirinne. I gn a co des Romins ki dmanèt après ci, des djins del Djudêye et des payins ki shuvèt li Lwè des Djwifs, des Cretwès et des Arabes. Et c' est dvins totes nos langues ki nos les oyans anoncî les grandès ouves do Bon Diu".
I s' ewaerént tertos et si dmander l' onk a l' ôte çou k' çoula voleut dire. Mins i gn aveut ds ôtes ki s' moként, tot djhant k' il estént tertos des sôlêyes.
Rilomés djoûs del Pintcosse
1940 : Abrocaedje des Almands sol Beldjike, ki cmince li guere 40-45 pol Walonreye.
This article uses material from the Wikipedia Walon article Céncweme, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Li contnou est dzo l' licince CC BY-SA 4.0 a moens k' ça soeye dit ôtrumint. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Walon (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.