Avegnimenti
- 1338 – Trevizo ła vien anetesta a ła Repùblega de Venèsia
- 1805 – Guere napołeòneghe: bataja de Austerlitz. Le trupe fransezi de Napołeon Bonaparte łe dèzema el ezèrsito ruzo e austrìago portando, inte el 1806, al desolvimento del Sacro Roman Inpero
- 1823 – El presidente statunitense James Monroe el fa un discorso al Congreso dei Stati Unii, anunsando na nova pułìtega che el vieta l'interferansa eoropea inte łe Amèriche e che el stabiłise ła neutrałità statunitense inte i futuri confliti eoropei (ła Dotrina Monroe)
- 1845 – Destin manifesto: el presidente statunitense James Polk el anunsa al Congreso che ła Dotrina Monroe ła ga da vegner saldamente atuada e che i USA i ga da spàndarse agresivamente verso òvest
- 1848 – Francesco Bórtoło I el devien inperatore d'Austria
- 1851 – El neoełezesto presidente franseze Charles Louis Bonaparte, el roversa co ła forsa ła Seconda Repùblega franseze.
- 1852 – Napołeon III el devien inperatore dei fransezi
- 1915 – Łe vien publegae łe Ecuasion de canpo de Albert Einstein, che łe costituise ła summa de ła teoria de ła rełatività zenerałe
- 1930 – Grande depresion: el presidente statunitense Herbert Hoover el dimanda al congreso un programa de lavori pùbleghi par 150 miłioni de dòłari, che i jùtee zenerar posti de lavoro e stimołar l'economia
- 1956 – 82 èzułi cubani guidai da Fidel Castro i desbarca a Niquero (Cuba sudorientałe), segnando el scumisio de ła revolta che ła porterà a ła caciada de Fulgencio Batista inte el 1959
- 1961 – Guera freda: inte un descorso trasmetesto a liveło nasionałe, el leader cuban Fidel Castro el se declara un marxista-leninista e che Cuba ła adotarà el comunismo
- 1969 – Aja: ła vien fazesta na confarensa dei Cai de Stato e de Goerno dei sie paezi menbri de ła CEE, col fin de portar vanti el procedimento d'integrasion eoropea
- 1971 – Costitusion dei Emirai Àrabi Unii
- 1984 – Da na fàbrega de pestesidi de propietà de ła multinasionałe statunitense Union Carbide ła se ga formà na nube de izocianà de metiłe, espandesta inte ła sità de Bhopal. I morti sul momento i zera sù par zo 3000, ma se se conta anca i morti par consevensa de l'intosegasion inte el parìodo sevente, i va su a 15 000
- 1988 – Benazir Bhutto ła zura cofà primo ministro del Pakistan, devegnendo ła prima dona che ła devien cao de un goerno inte na nasion de majoransa islàmega
- 1993 – El narcotrafegante cołonbian Pablo Escobar el vien copà a Medellín.
- 1995 – El tełescopio spasiałe Solar and Heliospheric Observatory (SOHO), projetà da l'Ajensia Spaziałe Eoropea e da ła NASA par el stùdio del Sołe, el vien lansà da Cape Canaveral
- 1999 – El Regno Unio el devolve el podere pułìtego in Irlanda del Nord a l'Ezecutivo de l'Irlanda del Nord
- 2001 – La Enron ła dimanda el Chapter 11 par bancarota
- 2004 – La Corte de Apeło de Santiago del Ciłe ła revoca a Augusto Pinochet l'imunità parlamentare par el procedimento par el sasinio del so predesesor, zenerałe Carlos Prats, copà inte el 1974 da un'autobonba col zera in bando in Arzentina
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
san Silverio
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
This article uses material from the Wikipedia Vèneto article 2 de disenbre, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnùo el xe disponibile soto CC BY-SA 4.0, almanco che no ghe sia scrito difarente. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Vèneto (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.