Premio Cola Debrot

Premio Cola Debrot ta e premio mas importante riba tereno di arte i kultura na Kòrsou.

    E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

For di 1968 e premio ta keda anualmente otorgá na un persona òf organisashon ku a hasi trabounan meritorio den e kategorianan: architektura, arte visual, baile, folklor, literatura, músika, teater òf siensia.

Premio Cola Debrot
Fecha di fundashon òf kreashon1968 Editá
Nòmber duná diCola Debrot Editá
Kategoria ligá Editá
Premio Cola Debrot
E busto di Cola Debrot, trahá pa Pieter de Monchy, ta situá na Plasa Gobernador Cola Debrot na Punda, Willemstad.

E premio ta karga nòmber di Cola Debrot (1902-1981), kende tabata poeta, eskritor, mediko i gobernador. Premio Cola Debrot a wòrdu instituí pa Kolegio Ehekutivo di Teritorio Insular di Kòrsou i otorgá pa promé bes dia 6 di sèptèmber 1968 na okashon di apertura di e edifisio nobo di Centro Pro Arte na Willemstad. Despues a skohe pa entrega di e premio tuma lugá riba dia 4 di mei, e fecha natal di Cola Debrot. E premio ta konsistí di un boton di oro, representando e flor di larahá, un sertifikado i un suma.

Ganadó

  • 1968 − John Eric Gorsira − músika
  • 1969 − Pierre Lauffer − literatura
  • 1970 − Lucila Engels-Boskaljon − arte visual
  • 1971 − Frank Davelaar − músika
  • 1972 − Carlos Winkel − siensia
  • 1973 − Elis Juliana − arte visual
  • 1974 − Alberto Badaracco − architektura
  • 1975 − Edgar Palm − músika
  • 1976 − Eligio Melfor − teater
  • 1976 − Paul Brenneker − folklor
  • 1977 − Elis Juliana − literatura
  • 1978 − Jaap van Soest − siensia
  • 1979 − Felix de Rooy − arte visual
  • 1980 − Tom Janga − arkitektura
  • 1981 − Jacobo Palm − músika
  • 1982 − Nicolas Susana − folklor
  • 1982 − Rina Penso − teater
  • 1983 − Boeli van Leeuwen − literatura
  • 1983 − Sonia Garmers − literatura
  • 1984 − Lodewijk Wilhelm Statius van Eps − siensia
  • 1985 – José Capricorne − arte visual
  • 1986 − Fernando Julian − arkitektura
  • 1987 − Rignald Recordino − músika
  • 1988 − Carmita Henriquez − folklor
  • 1988 − Lucia Schnog − baile
  • 1989 − Carel de Haseth − literatura
  • 1989 − Tip Marugg − literatura
  • 1990 − Rolf P.M. Bak − siensia
  • 1991 − Norva Simon-Sling / Nel Simon − arte visual
  • 1992 − Ronny O. Lobo − arkitektura
  • 1993 − Henri Moens − músika
  • 1994 − Grupo Trinchera − folklor
  • 1995 − Jules de Palm − literatura
  • 1995 − J.J. Oversteegen − literatura
  • 1996 − Jay Haviser - siensia
  • 1997 − Yubi Kirindongo − arte visual
  • 1998 − Mike Koch / Anko van der Woude - arkitektura
  • 1999 − Wim Statius Muller / Cedric Ridderplaat - músika
  • 2000 − Dinah Veeris − folklor
  • 2001 − Frank Martinus Arion − literatura
  • 2002 − Ashley Duits - siensia
  • 2003 − Jennifer Smit − arte i kultura
  • 2004 − Stichting Monumentenzorg Curaçao - arkitektura
  • 2005 − Chin Behilia / Rudy Plaate - músika
  • 2006 − Marlène Scharbaai (Chuki Scharbaai) − baile
  • 2006 − Roland Colastica − teater
  • 2007 − Erich Zielinski − literatura
  • 2007 − Nydia Ecury − literatura
  • 2008 − Dolfi Debrot − siensia
  • 2009 − Tirzo Martha − arte visual
  • 2009 − Tony Monsanto − arte visual
  • 2010 − Willy Juliana − arkitektura
  • 2011 − Pernell Saturnino − músika
  • 2012 − Fina Ferreira − baile
  • 2013 − Norman de Palm − arte i kultura
  • 2014 − Lucille Berry-Haseth − literatura
  • 2015 − Rose Mary Allen − siensia
  • 2016 − Herman van Bergen − arte visual
  • 2017 – Cees den Heijer – arkitektura
  • 2018 – Randal Corsen – músika
  • 2019 – Adriano Cesáreo Jean Louis – baile
  • 2020 – Laura Quast – teater
  • 2021 - Philip Rademaker - literatura
  • 2022 - Izzy Gerstenbluth - siensia
  • 2023 - Ellen Spijkstra - arte visual
  • 2024 - Michael Newton - arkitektura

Mira tambe

Tags:

ArkitecturaBailaFolklorKòrsouLiteraturaMusikaSiensia

🔥 Trending searches on Wiki Papiamentu:

FacebookPiemontePaul McCartneyGeorge BerkeleyArgentinaPrehistoriaNamibiaElodie HeloiseHidrógenoKuwaitSardoPasku di Resurekshon1993Emily de Jongh-Elhage1931Hungria1972GeorgiaDavid HumeFofoti1985Historia di Kòrsou2 di desèmberJoe BidenIndju2024New JerseyDe Olde Molen1923Famia di idiomaHerusalemIndonesiaLunaEndy CroesKaribe HulandesÅlandNairobiKòrsouRichmondAbuja13 di mart1900Movementu Futuro KòrsouBolivia1966SlovakiaLos AngelesMatemátikaAdy ThijsenCambodjaMultilingualismoDia di San ValentinSacramento, CaliforniaLaman MediteráneoGeografiaPapiamentuAtardiAlfabet latino2000Robin WilliamsBosnia Herzogovina9 di aprelDomacasséNuoroTsunamiUniversity of the West Indies2010Álfabèt griegoUkrania1963Nashonnan Uni🡆 More