Çò fotbòl sala, fotbòl de salon, fútsal, futsal, futsala o microfútbol; es un espòrt collectiu de pilòta practicada entre doas equipas de 5 jogaires cadun, dins una pista de solèr dur.
Sorgiguèt inspirat En d'autres espòrts mange çò fotbòl, qu'es la basa del jòc; çò waterpolo; çò voleibal; l'andbòl e çò basquetbòl; en prenent d'aquestes pas sonque partissètz de las nòrmas, mas tanben qualques tacticas de jòc.
E mai se foguèt inicialament regit per la Federacion Internacionala de Fotbòl de Salon (FIFUSA), existisson uèi doas entitats mondialas: la successora dirècta de la FIFUSA cridada Associacion Mondiala de Futsal (AMF), e la FIFA.
La creacion d'aqueste espòrt se remonta a 1930 en Uruguai. La seleccion d'Uruguai aviá ganhat lo Campionat del Mond e la medalha d'aur en los Jòcs Olimpics.
Se li sonèt inicialament «fotbòl de salon» e causèt sensacion en Uruguai, en passant posteriorament al rèste de Sudamérica en s'estendent per totes los continents.
En 1965, se creèc la Confederacion Sud-americana de Fotbòl de Salon, primièra organizacion internacionala d'aqueste espòrt. En aqueste an se disputèt tanben lo primièr campionat sud-american de seleccions.
La Federacion Internacionala de Fotbòl de Salon (FIFUSA), foguèt fondada en 1971 en São Paulo. Aquesta organizacion realizèt en 1982 lo primièr mondial de l'espòrt e posteriorament d'autres sièis mai. La FIFUSA se mantenguèt coma organizacion independenta fins a la siá dissolucion en l'an 2002.
A de fins de 1985, e davant la crisi economica de FIFUSA e los sieus afilhats, en partida per la pression exercida per la mairitz del fotbòl, de divèrses païses, dirigits per Brasil, decidiguèron sollicitar a l'alavetz President de la FIFA Joao Havelange, aital coma a lo sieu Secretari General Joseph Blatter, qu'aquesta organizacion incorporès lo fotbòl sala a l'organizacion de la FIFA.
En lo 2000, de problèmas intèrnes e de denóncias contra la FIFUSA faguèron que las siás federacions e de confederacions de membras l'abandonèsson. Après, sorgiguèt l'alternativa d'ensajar l'unificacion de las meteissas amb la FIFA, mas l'acòrd pas prosperó. A raïtz de tot aquò, fin finala, las organizacions decidiguèron formar l'Associacion Mondiala de Futsal en lo 2002, amb sedença centrala en Assumpcion, Paraguai. La nòva organizacion contunhèt amb similaras afilhats.
Se pòt lançar de desparièras formas: -Punta: s'usa per lançar amb la maximala poténcia o per far vaselinas. -Interior: s'usa per ajustar mai lo balón al luòc que lo jogaire vòl qu'ane, d'aquesta manièra lo tir anarà pas tan rapid coma quand se lança de punta. -Empeine: Se realiza amb la part anteriora del pè. -Tacón: S'usa per estonar al portièr. Se deu lançar a de distàncias prèpas, pr'amor que cnjse se lança dempuèi una distància alunhada es malaisida arribar. -Cap: se realiza generalament quand lo balón se aproxima a una nautor qu'un contacte amb lo pè o camba es en el pas possibla.
La recepcion en semiparada es aquela que s'ajuda en el a aténher que lo balón perdètz part de la siá valor iniciala. E la recepcion de amortiguamiento es era quau servís a controtlar balones aerianes amb trajectòria descendente; se produsís una amortiguación de la aceleración que s'arriba amb el la pilòta.
Lo contraròtle del balón pòt èsser al ras de solèr, o plan amb la cara intèrna de la bòta, o amb la planta del pè, amb la punta cap a amunt e en encastrant la pilòta entre la planta e lo solèr. En los balones nautes, s'a d'aténher amiar lo balón al solèr amb de possibilitats d'èsser jogat adeqüatament.
Un partit de fotbòl sala dura 40 menutas e se dividís en dos tempses de 20 minutos cadun, en parant lo cronomètre cada còp que lo balón siá pas dins jòc, mai las pausas de mens d'una menuta que los entrenadors desiratz far.
En aqueste espòrt se mesura lo temps jogat. Per exemple, quand sort lo balón o se comet una fauta lo temps se para. Fins que pas entre lo balón en jòc se contunharà pas. A diferéncia del fotbòl que se recompensa lo temps perdut fins a la fin del partit.
A causa de que existisson doas entitats rectoras (AMF e FIFA), ambedós organizan d'eveniments paralleles jos los sieus pròpris reglaments. Aquestes serián los principales torneges de cada organizacion en cada categoria.
(Los torneges qu'apareisson en letra cursiva son descontinuados o se realizan pas de manièra constanta)
FIFA | AMF/FIFUSA |
---|---|
Copa Mondiala de fotbòl sala de la FIFA | Campionat Mondial de la AMF |
Copa de Confederacions de fotbòl sala | Copa del Mond de Seleccions Nacionalas |
Eurocopa De Fotbòl Sala | Eurofutsal |
Copa America de Fotbòl Sala | Sud-american |
Campionat African de Futsal | Sens equivalent |
Campionat Asiatic de Futsal | Sens equivalent |
Campionat de Futsal de Concacaf | Sens equivalent |
Campionat de Futsal de la OFC | Sens equivalent |
FIFA | FIFUSA/AMF |
---|---|
Copa Intercontinental de fotbòl sala | Campionat Mondial de Clubs |
Copa UEFA de Fotbòl Sala | Champions League UEFS |
Recopa D'Euròpa de Fotbòl Sala | Copa de la UEFS de futsal |
Copa Libertadores de Futsal | Panamericano E/o Sud-american de Clubs |
Campionat de Clubs d'Asia (AFC) | Sens equivalent |
Campionat de Clubs de CONCACAF | Sens equivalent |
Sens equivalent | Supercopa de la UEFS |
Sens equivalent | Copa de la UEFS Femenina |
FIFA | FIFUSA/AMF |
---|---|
Mondial femenin de la FIFA | Mondial femenin de la AMF |
Sud-american Femenin | Sud-american Femenin de Fotbòl de Salon |
Sens equivalent | Eurofutsal Femenin |
FIFA | FIFUSA/AMF |
---|---|
Sens equivalent | Mondial Juvenil Sub-20 |
Sud-american Sub-20 | Sud-american Sub 20 |
UEFA Futsal Sub-21 | UEFS Futsal Sub-21 |
Sens equivalent | Mondial Juvenil Sub-17 |
Sud-american Sub-17 | Sens equivalent |
FIFA | FIFUSA/AMF |
---|---|
Sud-american Femenin Sub-20 | Sens equivalent |
Aquestes torneges se jòguen amb reglament FIFA
Torneges amb de nòrmas FIFA
En 1987, un grop d'accionaris de Milà dirigits per Giovanni Conticcini fondèron la A.I.F.S. (Associacion Italiana de Fotbòl Sala), qu'après la reconeissença de la part del Movement Europèu Popular, en 1988, cambièt amb acte notarial la siá denominacion en Federacion Italiana de Futsal (FIFS) per volontat del nòu president Giovanni Caminiti. En lo meteis an la FIFS arribèt a èsser reconeguda per la FIFUSA (l'organisme internacional de fotbòl sala, acrónimo del portugués Federação Internacional de Fotbòl Sortão) e es una de las federacions de fondadoras de la federacion UEFS (Union Europèa de Futsal).
En 1991, arribèt brica mens qu'a organizar lo Campionat Mondial de futsal de la AMF en Milà e en 1992 participèt en lo Campionat d'Euròpa organizat en Porto (Portugau) per la vièlha UEFS espanhòl. En 1994 participèt pel darrièr còp en una Copa del Mond organizat per la FIFUSA, en obtenent un resultat decebeire: se classifiquèt en la darrièra posicion.
Per çò que respecta las competicions dels clubs, la FIFS inscriguèt a la Copa de Campions per de Clubs las equipas que ganhavan la liga nacionala del 1988 al 1998: en l'edicion del 1991 la A.S. Milano Se classifiquèt setena, en 1992 e en 1993 la G.S. Danypel Millano Arribèron al meteis classament, mentre en 1995 la Sporting Turro feniguèt lo torneg en l'ochena posicion.
A la fin dels ans Nonanta, a causa de de grèus problèmas de salut del president Caminiti, la Federacion daissèt de far activitat agonista e se mantenguèt latente fins a l'estiu de 2009 quand, amb l'arribada de Axel Paderni, reprenguèt l'activitat esportiua.
En 2009, s'afilhèt a l'Associacion Liga Mondiala de Futsal, fondada en Soïssa amb la finalitat de salvaguardar e promòure lo futsal dins lo mond, empeñándose en o far practicar a un nombre màger de atletas. Prenguèron part 15 païses: Bolívia, Brasil, Eqüator, Egipte, Lo Salvador, França, Alemanha, Itàlia, Marròc, Nigèria, Peró, Mónegue, Principat de Seborga, Soïssa, Tunisia. Mas l'istòria d'aquesta associacion durarà pas que tres ans: en setembre de 2012, après lo desenvolvimiento de la Copa Mediterranèa Europèa en Imperia (Itàlia), se decretèt la siá dissolucion.
En julhet de 2012, après lo Congrès Ordinari Mondial de la AMF d'Assumpcion (Paraguai), la Federacion Italiana de Futsal foguèt convidada a s'integrar a l'Associacion Mondiala de Futsal. La siá intrada se ratifiquèt en octòbre de 2012.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Fotbòl de sala, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.