L'alemand (autonim: Deutsch o deutsche Sprache) es una lenga germanica del grop occidental. Es la lenga qu'a lo nombre pus grand de locutors natius de l'Union Europèa (120 milions), e ocupa la 9ena plaça dins lo classament mondial de las lengas per nombre de locutors.
Deutsch | |
Parlat en | Alemanha, Soïssa, Àustria e en comunautats dins 37 autres païses |
---|---|
Regions | Euròpa Centrala |
Locutors | 123 527 178 (1èra e segonda lenga) |
Familha lingüistica | Alemand |
Estatut oficial | |
Oficial de | Alemanha Àustria Belgica Soïssa Liechtenstein Luxemborg Itàlia Union Europèa |
Acadèmia | (cap) |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | de |
ISO 639-2 | ger, deu |
ISO 639-3 | deu |
ISO 639-6 | deu |
Mòstra | |
la Declaracion dei Drechs Umans. | |
I a fòrça dialèctes locals, qui se despartisson en dos grops: Alemand bas (Niederdeutsch o Plattdeutsch), e Alemand naut (Hochdeutsch). L'alemand naut es la basa per la lenga estandartizada d'Alemanha e d'Àustria.
L'alemand foguet tanben parlat en diversas colonias en America (p.e. en Pensilvània) e Africa (p.e. Namibia). Uèi, existisson de comunitats alemandas en Russia e Cazacstan.
L'istòria de la lenga alemanda se despartartís en quatre periòdes:
Dempuèi 1900, fòrças paraulas anglesas s'integrèron dins l'alemand.
Y pòt èsser [j] o coma i en anglés.
Una vocala + h es prononciada longa: -ah- [a:], -eh- [e:] etc.
b, d, g, son fòrts en posicion finala. k, p, t, son aspiradas (una pichona h après la letra).
I a quatre cases: Nominativ, Genitiv, Dativ, Akkusativ.
I a tres genres en alemand: feminin, masculin e neutre.
Singular | Masculin | Feminin | Neutre | Plural | Masculin / Feminin / Neutre |
---|---|---|---|---|---|
Nominatiu | der | die | das | Nominatiu | die |
Genitiu | des | der | des | Genitiu | der |
Datiu | dem | der | dem | Datiu | den |
Acusatiu | den | die | das | Acusatiu | die |
Singular | masculin | feminin | neutre | ||
Nominatiu | ein | eine | ein | ||
Genitiu | eines | einer | eines | ||
Datiu | einem | einer | einem | ||
Acusatiu | einen | eine | ein |
En alemand, i a de vèrbs fòrts (vèrbs irregulars) e de vèrbs febles (vèrbs regulars). De vèrbs fòrts importants Verbs son sein (èsser) e haben (aver).
Exemple d'un vèrb regular : Präsens (present):
- | Pronom | Verb |
---|---|---|
(Infinitiu) | - | winken |
1sg | ich | winke |
2sg | du | winkst |
3sg | er, sie, es | winkt |
1pl | wir | winken |
2pl | ihr | winkt |
3pl | sie (plural) | winken |
Exemple d'un vèrb regular en Präteritum (passat simple):
- | Pronom | Verb |
---|---|---|
(Infinitiu) | - | winken |
1sg | ich | winkte |
2sg | du | winktest |
3sg | er, sie, es | winkte |
1pl | wir | winkten |
2pl | ihr | winktet |
3pl | sie (plural) | winkten |
Dins qualques cases, i a una mutacion de la raiç del mot: Winken passa a gewunken al participi passat. schwimmen passa a (ich) schwamm al Präteritum e a geschwommen al participi passat.
Aquesta mutacion vocalica es un sistèma complex.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Alemand, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.