Alemand: Lenga germanica occidentala

L'alemand (autonim: Deutsch o deutsche Sprache) es una lenga germanica del grop occidental. Es la lenga qu'a lo nombre pus grand de locutors natius de l'Union Europèa (120 milions), e ocupa la 9ena plaça dins lo classament mondial de las lengas per nombre de locutors.

Infotaula de lengaAlemand
Deutsch
Parlat enAlemanha, Soïssa, Àustria e en comunautats dins 37 autres païses
RegionsEuròpa Centrala
Locutors123 527 178 (1èra e segonda lenga)
Familha lingüistica
Alemand
Estatut oficial
Oficial deBandièra: AlemanhaAlemanha
Bandièra: ÀustriaÀustria
Bandièra de Belgica Belgica
Bandièra: SoïssaSoïssa
Bandièra: LiechtensteinLiechtenstein
Bandièra: LuxemborgLuxemborg
Bandièra d'Itàlia Itàlia Union Europèa
Acadèmia(cap)
Còdis lingüistics
ISO 639-1de
ISO 639-2ger, deu
ISO 639-3deu
ISO 639-6deu
Mòstra
Article primier de
la Declaracion dei Drechs Umans.
Artikel 1
Alle Menschen sind frei und gleich an Würde und Rechten geboren. Sie sind mit Vernunft und Gewissen begabt und sollen einander im Geist der Brüderlichkeit begegnen.
Alemand: Istòria, Prononciacion, Gramatica
Alemand: Istòria, Prononciacion, Gramatica
  •      Lenga (co)oficiala majoritària
  •      Lenga (co)oficiala minoritària
  •      L'alemand (o una varietat d'alemand) es una lenga minoritària legalament reconeguda dins lo país
  •      L'alemand (o una varietat d'alemand) es parlat per una minoritat apreciabla, mas sens cap de reconeissença legala
  • I a fòrça dialèctes locals, qui se despartisson en dos grops: Alemand bas (Niederdeutsch o Plattdeutsch), e Alemand naut (Hochdeutsch). L'alemand naut es la basa per la lenga estandartizada d'Alemanha e d'Àustria.

    L'alemand foguet tanben parlat en diversas colonias en America (p.e. en Pensilvània) e Africa (p.e. Namibia). Uèi, existisson de comunitats alemandas en Russia e Cazacstan.

    Istòria

    L'istòria de la lenga alemanda se despartartís en quatre periòdes:

    • 750–1050: Althochdeutsch (Alemand ancian)
    • 1050–1350: Mittelhochdeutsch (Alemand mejan)
    • 1350–1650: Frühneuhochdeutsch (Alemand premodèrne)
    • depuès 1650: Neuhochdeutsch (Alemand modèrne)

    Dempuèi 1900, fòrças paraulas anglesas s'integrèron dins l'alemand.

    Prononciacion

    Vocalas

    • a: [] en sillabas tonas, [a] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • ä, ae: [ɛː] en sillabas tonas; dins fòrça varietats alemandas i a pas de diferéncia amb e ([]): Käse ['kɛ:zə] o ['ke:zə]. [ɛ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • e: [] en sillabas tonas, [e], [ɛ] oder [ə] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas; [ɐ] dins la combinason -er finala, muda dins las combinasons -el, -em, -en finalas (prononciacion del mot Sattel coma Zatl).
    • i: [i:] en sillabas tonas, [ɪ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • o: [o:] (coma lo francés bureau) en sillabas tonas, [ɔ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • ö, oe: [øː] (coma lo francés heureux) en sillabas tonas, [œ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • u: coma o occitana, [uː] en sillabas tonas, [ʊ] abans una consonanta dobla e en sollabas atonas
    • ü, ue, y: coma u occitana, [yː] en sillabas tonas, [ʏ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas

    Y pòt èsser [j] o coma i en anglés.

    • äu, eu: [ɔɪ] coma òi, jamai eu
    • ei, ey, ay, ai: [aɪ]
    • ie: [i:] long, pas coma la -ie- occitana.

    Una vocala + h es prononciada longa: -ah- [a:], -eh- [e:] etc.

    Consonantas

    • c: [k] abans a, o, u e consonantas, [ts] abans e, i
    • ch: [ç] (coma una version fòrta de la j) après e, i o vocala + r (p.e. Kirche); [x] (coma j espanhòl) après a, o, u; [ç] o [k] en posicion iniciala.
    • chs: veire x
    • g: fort en tots cases.
    • h: [h]
    • j: [j] coma la i consonantica; [d͡ʒ] dins los mots d'origina francesa o anglesa (coma la j occitana, pas coma la j francesa!).
    • k: [k]
    • qu: [kv] o [kw], coma la combinason "qü" occitan e espanhòl.
    • r: muda après una vocala, mas la vocala es prononciada obèrta e a la direccion de la [ɐ]: Mord ['mɔɐt].
    • s: [z] iniciala e entre doas vocalas (levat de las varietats sudalemandas); [s] abans las consonantas e en posicion finala.
    • sch: [ʃ], coma ch francés.
    • sp, st en posicion iniciala: s es prononciat coma sch.
    • v: coma f
    • w: coma v occitana
    • x: ks, la vocala abans -x e -chs es cort (Sex [sɛks]). la vocala abans -ks es longa (Keks [ke:ks])
    • z: ts

    b, d, g, son fòrts en posicion finala. k, p, t, son aspiradas (una pichona h après la letra).

    Tension sillabica

    Gramatica

    Substantiu e Declinason

    I a quatre cases: Nominativ, Genitiv, Dativ, Akkusativ.

    Genres e articles

    I a tres genres en alemand: feminin, masculin e neutre.

    Singular Masculin Feminin Neutre Plural Masculin / Feminin / Neutre
    Nominatiu der die das Nominatiu die
    Genitiu des der des Genitiu der
    Datiu dem der dem Datiu den
    Acusatiu den die das Acusatiu die
    Singular masculin feminin neutre
    Nominatiu ein eine ein
    Genitiu eines einer eines
    Datiu einem einer einem
    Acusatiu einen eine ein

    Adjectiu

    Vèrb

    En alemand, i a de vèrbs fòrts (vèrbs irregulars) e de vèrbs febles (vèrbs regulars). De vèrbs fòrts importants Verbs son sein (èsser) e haben (aver).

    Exemple d'un vèrb regular : Präsens (present):

    - Pronom Verb
    (Infinitiu) - winken
    1sg ich winke
    2sg du winkst
    3sg er, sie, es winkt
    1pl wir winken
    2pl ihr winkt
    3pl sie (plural) winken

    Exemple d'un vèrb regular en Präteritum (passat simple):

    - Pronom Verb
    (Infinitiu) - winken
    1sg ich winkte
    2sg du winktest
    3sg er, sie, es winkte
    1pl wir winkten
    2pl ihr winktet
    3pl sie (plural) winkten

    Dins qualques cases, i a una mutacion de la raiç del mot: Winken passa a gewunken al participi passat. schwimmen passa a (ich) schwamm al Präteritum e a geschwommen al participi passat.

    Aquesta mutacion vocalica es un sistèma complex.

    Advèrb

    Sintaxi

    Dialectologia e modalitats estandardas

    Distribucion mondiala

    Situacion juridica

    Annèxas

    Bibliografia

    Nòtas e referéncias

    Suls autres projèctes Wikimèdia :

    Tags:

    Alemand IstòriaAlemand PrononciacionAlemand GramaticaAlemand Dialectologia e modalitats estandardasAlemand Distribucion mondialaAlemand Situacion juridicaAlemand AnnèxasAlemand

    🔥 Trending searches on Wiki Occitan:

    Hassan RouhaniLeonardo da VinciÈrisCredit SuisseComunautat de comunas de Carcin-BorianaSasonDua LipaComunautat de comunas del País rinhaquésFelip de FrançaDuctilitatCopyrightBeòciaStan LaurelComunautat de comunas dau Crionés27 de marçMitologia pirenenca19221r de julhetBonneval (Eure et Loir)AtjariaConselh de la Lenga OccitanaAbbenansMomuiBram StokerBestiauLa BecetaWindowsAustràliaJòcs Olimpics d'Ivèrn de 2014Comunautat de comunas dau Perigòrd RabairaguésAmetlièrHair (comedia musicala)Estats Units d'AmericaGoogleNarbonés (sosdialècte)Estadi deu Soldier FieldMoment cineticRevolucion industrialaNeuffontainesHoratio NelsonRadioactivitatMontalbanBoursevilleÈuroFoisADN recombinantLogicial liureLuscinia megarhynchos1000FilipinasArèsOccitània (region administrativa)TòquioAmerica del SudWinona RyderZephyrMusicSent Arcon d'AlèirPòbles indigènas d'AmericaJèsus de NazaretLengatgeMasturbacionGençanèirasVòt (lenga)22 de novembreÈvaSocietà Sportiva Calcio NapoliMont Everest2005 al cinèmaYves SimonBearnBenzènTorisme🡆 More