I segnai stradai a hinn di segnai mittuu in su la strada per informà i conducent in sui obbligh e pericoi de la strada e dà di indicazion in sui località e post arent.
Giamò i primm civiltà ch'even faa su di strad even mittuu di segnai per indicà soratutt i distanz di città pussee important de la zona, per esempi i peder miliar di roman.
Giamò in del 1600 di città europee even mittuu di segnài per regolamentà la precedenza in tra i carr che ghe viaggiaven dent.
Cont el rivà e la diffusion di automòbil in di primm agn del 1900 a l'è deventaa necessari anca doperà di segnai per nonzià el pericol, i proibizion, i obbligh e i precedenz.
In del 1909 noeuv governi europee s'hinn accordaa in sui pittogramma de doperà per la curva, l'incros, el passagg a nivell e doss. L'è staa el principi de 'n lavorà che l'ha menaa al nass di segnài stradai europee, finii in del 1949.
La Convenzion de Vienna in su la segnaletega stradala del 1968, firmada de 52 paes, la preved i:
Stat Unii, Canada, Irlanda, Noeuva Zelanda e Australia han desviluppaa on sò sistema fondaa in sul Manual on Uniform Traffic Control Devices american che 'l preved:
A differenza di segnài de Vienna 'sti segnài fann ampi us, soratutt in di Stat Unii, del test inveci che di pittogramma.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Segnal stradal, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.