Sinclair Lewis: Escriptor estatunidenc

Des de jove, va aficionar-se a la lectura, i a curta edat va començar a escriure un diari. Somniador, als 13 anys no va reeixir a fugir de casa dels pares, per enrolar-se com a tabal de l'exèrcit en la Guerra Hispano-Americana. L'any 1908, va llicenciar-se a la Universitat Yale, i inicià posteriorment la seua carrera escrivint poesia romàntica, seguida de novel·la romàntica sobre cavallers i dames. El seu primer llibre publicat va ser Hike and the Aeroplane (Hike i l'aeroplà), que va aparèixer l'any 1912 sota el pseudònim de Tom Graham. L'any 1921, ja comptava amb sis novel·les publicades.

L'any 1928, va casar-se amb la periodista Dorothy Thompson, considerada una de les dones més influents del segle xx als Estats Units d'Amèrica.

Lewis morí el 1951 a la ciutat de Roma (Itàlia) pels efectes de l'alcoholisme.

Les seues obres destaquen per la seua profunda i crítica visió de la societat nord-americana i dels valors capitalistes, en què destaquen les fortes caracteritzacions de la dona treballadora moderna, així com el seu compromís ètnic. El seu estil és, de vegades, humorístic, satíric, tot i que també comprensiu.

Algunes de les seues obres més famoses són Main Street (Carrer Major, 1920) i Babbitt (1922). L'any 1926, li va ser concedit el Premi Pulitzer per la seva obra Arrowsmith, un premi, però, que va rebutjar. L'èxit li tornà a arribar amb Elmer Gantry, la història d'un evangelista oportunista i xarlatà, obra prohibida a Boston i a altres ciutats dels Estats Units, censura que li arribà posteriorment també amb les seves obres Main Street, Babbitt, Kingsblood Royal i Cass Timberlane.

Lewis va viatjar molt durant la dècada del 1920, establint contacte amb altres artistes al barri de Montparnasse de París, on va ser fotografiat per Man Ray. La seua darrera gran obra va ser It Can't Happen Here (Això no pot passar ací, 1935), una ficció especulativa sobre l'elecció d'un president feixista als Estats Units.

L'any 1930, esdevingué el primer escriptor nord-americà a guanyar el Premi Nobel de Literatura per la seua art gràfica i vigorosa de la descripció i per la capacitat per a crear, amb enginy i humor, nous tipus de personatges. En el seu discurs de recepció del premi Nobel, va lamentar que:

• Mark Schorer, Sinclair Lewis: An American Life, 1961.
• D. J. Dooley, The Art of Sinclair Lewis, 1967.
• Martin Light, The Quixotic Vision of Sinclair Lewis, 1975.
• Modern Fiction Studies, vol. 31.3, Autumn 1985, special issues on Sinclair Lewis.
• Sinclair Lewis at 100: Papers Presented at a Centennial Conference, 1985.
• Martin Bucco, Main Street: The Revolt of Carol Kennicott, 1993.
• James M. Hutchisson, The Rise of Sinclair Lewis, 1920-1930, 1996.
• Glen A. Love, Babbitt: An American Life.
• Stephen R. Pastore, Sinclair Lewis: A Descriptive Bibliography, 1997.

En altres projectes de Wiki:
	Commons
	Viquidites

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1930. (anglès)
• Col·lecció d'obres en línia Arxivat 2008-12-06 a Wayback Machine.. (anglès)
• Sinclair Lewis Society. (anglès)
• Sinclair Lewis al Projecte Gutenberg. (anglès)