La Societat De La Neu: Pel·lícula espanyola del 2023

Bayona porta aquest impactant esdeveniment real a la gran pantalla amb una narració que, per primera vegada, explica la història de tota «la societat de la neu»: no només dels supervivents de l'accident aeri, sinó també dels que van morir als Andes. Només 29 dels 45 passatgers van sobreviure a l'accident. Entre ells hi havia 19 alumnes del col·legi privat Stella Maris, que componien l'equip de rugbi Old Christians Club que van acabar fent l'impossible per resistir 72 dies a 30 graus sota zero, sense roba d'abrigar ni aliment. S'ha subtitulat al català i també es pot veure amb els subtítols en català a Netflix.

La societat de la neu

La sociedad de la nieve
Fitxa
Direcció	Juan Antonio Bayona
Protagonistes	Enzo Vogrincic Matías Recalt Agustín Pardella Rafael Federman Agustín Della Corte Carlos Páez Rodríguez Maximiliano de la Cruz Esteban Bigliardi Tomas Wolf (en)
Producció	Sandra Hermida Muñiz, Belén Atienza Azcona i Juan Antonio Bayona
Guió	Bernat Vilaplana
Música	Michael Giacchino
Fotografia	Pedro Luque
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Espanya i Estats Units d'Amèrica
Estrena	2023
Durada	144 min
Idioma original	castellà
Subtitulat en català	Sí
Color	en color
Format	2.55:1 (en)
Pressupost	60.000.000 €
Descripció
Basat en	La sociedad de la nieve
Gènere	cinema d'aventures, cinema biogràfic, drama, cinema històric i thriller
Qualificació MPAA	R
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2024) candidata internacional als Premis Oscar (2024)
Premis	Goya a la millor pel·lícula (2024)

La pel·lícula va ser projectada el 9 de setembre de 2023 a la clausura del 80a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. L'1 de setembre del 2023, Bayona va presentar la pel·lícula als supervivents, a les seves famílies i a les famílies dels passatgers morts d'aquell fatídic Fairchild FH-227D. Sobre aquella funció privada, un dels supervivents, Gustavo Zerbino, va declarar: «quan van començar els crèdits tothom es va posar dret i va aplaudir. És una pel·lícula que fa plorar. És fort, però és una pel·lícula meravellosa».

La pel·lícula va ser estrenada a les sales de cinema de l'Uruguai el 13 de desembre del 2023, i a les de l'Estat espanyol el 15 de desembre. L'estrena mundial va ser el 4 de gener de 2024 a la plataforma Netflix. La societat de la neu va ser triada per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques per a representar Espanya als Premis Oscar de 2023 en la categoria de millor pel·lícula internacional. Finalment, el 23 de gener de 2024 es va anunciar la nominació del llargmetratge a la noranta-sisena edició dels Premis Oscar per les categories de millor pel·lícula internacional, així com a millor perruqueria i maquillatge.

En la 38a edició dels Premis Goya ha guanyat 12 dels 13 premis als que optava, entre els que destaquen els de millor pel·lícula i direcció i la resta en les categories tècniques.

Quan un avió s'estavella al cor dels Andes el 1972, els supervivents es veuen constrets a dependre els uns dels altres.

Bayona va descobrir el llibre de Vierci mentre investigava per a la seva pel·lícula de 2012 The impossible i va comprar els drets del llibre al final del rodatge. Els realitzadors van enregistrar més de cinquanta hores d'entrevistes amb tots els supervivents vius. Els actors van tenir contacte amb els supervivents i les famílies de les víctimes. El rodatge es va dur a terme a Sierra Nevada del 10 de gener al 29 d'abril del 2022, Montevideo i els Andes argentins, així com a l'indret real de l'accident. L'agost de 2021, una segona unitat, encapçalada per Alejandro Fadel, director argentí de Muere, monstruo, muere, va filmar paisatges a Xile per a la postproducció virtual del set. A Sierra Nevada la producció es va veure desafiada per l'escassetat de neu i la capa d'aire saharià que va cobrir les muntanyes de color taronja. Es van utilitzar tres rèpliques de restes del fuselatge: una es va col·locar en un hangar construït en un estacionament, una altra enterrada en neu artificial i sostinguda per una grua hidràulica que permetia moure el fuselatge, i l'altra sobre un llac de muntanya a 3000 m d'altitud. A l'hangar, una pantalla de 30 metres d'alçada mostrava les imatges dels Andes de la segona unitat. Una tercera unitat es va encarregar de les preses de muntanya més arriscades. Les tres unitats constaven de prop de 300 treballadors. El rodatge a l'Uruguai va concloure a finals de juliol de 2022 i la postproducció va continuar a Madrid.

David Martí i Montserrat Ribé, maquilladors d'efectes especials guanyadors d'un premi Oscar el 2006 per El laberinto del fauno, van crear pròtesis de cadàvers i van recrear les ferides. La postproducció va durar al voltant de cinc mesos i va involucrar més de 300 persones. Vierci va exercir com a productor associat i va visitar el set de rodatge a Sierra Nevada.

Fidelitat històrica

La pel·lícula es destaca per la seva exactitud històrica. És la primera que, a diferència de la pel·lícula de 1993, utilitza els noms reals de tots els passatgers morts. Es va gravar a casa d'un dels personatges principals i al mateix aeroport del qual va sortir l'avió.

Segons va explicar el director, la participació dels supervivents, de les seves famílies i de les famílies dels que van morir a la muntanya va ser clau. Abans de començar a treballar el guió, van gravar més de cinquanta hores d'entrevistes amb ells. Segons Gustavo Zerbino, «la dimensió humana» és el que millor captura la pel·lícula: «com es miren, com s'abracen, com es toquen. Ens tocàvem molt, a la neu. Els cossos, si es colpegen i es freguen, es mantenen vius. I nosaltres jugàvem al rugbi, no teníem por al contacte, donar-nos cops formava part de la nostra relació».

A més, Bayona va intentar que cadascun dels actors establís un vincle amb la persona que interpretava o amb la seva família. Aquest vincle es va mantenir durant el rodatge, per la qual cosa si els actors tenien preguntes, tenien la llibertat de parlar-hi. L'actor Enzo Vogrincic, que interpreta Numa Turcatti, va relatar com els més propers a Turcatti li van mostrar les habitacions de la llar familiar on residia el jove a Montevideo i li van explicar els seus interessos i motivacions: «vam fer un tomb per la casa on vivia Numa i els germans m'anaven explicant cada cosa que en recordaven. Vaig conèixer amics de Numa que m'explicaven coses d'ell, de les seves experiències, i començava a percebre que amb cada persona que parlava de Numa em descrivia una persona excepcional».