Victòria Pagès és una actriu de teatre, cinema, doblatge i televisió barcelonina.
Victòria Pagès a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya (2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de doblatge |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Eduard Cortés |
Parents | Anna Pérez Pagès (cosí) |
Premis | |
|
Va descobrir el teatre a l'escola i va estudiar la carrera d'Història abans de dedicar-se a l'actuació. A la televisió va debutar amb el programa infantil Matraca, no! i, llavors, va formar part dels inicis del Club Super 3 amb el personatge de la Nets, paper que va interpretar durant un any i tres mesos. Al mateix canal va doblar la veu de Josie a El món d'en Beakman, que es va començar a emetre en català el 1994.
Posteriorment, també va actuar a Oh! Europa (1994) i Oh! Espanya (1996–1997) com a Meritxell, Sitges com a Cinta (1996–1997), El cor de la ciutat com a Carme Bosch (2000–2009), Ventdelplà com a Mercè (2010), La sagrada família com a Dul (2010-2011), Merlí com a Aurèlia Bonet (2015) i Nit i dia com a jutgessa Olga Comas.
En teatre ha treballat amb directors com Joan Ollé a El jardí dels cinc arbres (2009), Nô (2010), Joan Maragall, la llei d'amor (2010) o À la ville de... Barcelona! (2012); Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució (2002) o Arcàdia (2007), amb la qual va ser guardonada amb el Premi de la Crítica barcelonina a la millor interpretació; o Toni Casares a La sang i El gos del Tinent (1999), entre altres. Va formar part de la Companyia del Teatre Romea dirigida per Calixto Bieito, on va participar en projectes internacionals com Peer Gynt (2006), Tirant lo blanc (2007) o El Rei Lear (2004). Ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Joan Ollé a Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca i a Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare; de Lluís Homar a L'art de la comèdia d'Eduardo De Filippo i d'Àngel Llàcer al musical Molt soroll per no res de Shakespeare. El 2022 va formar part de l'obra Obsolescència programada, escrita per Anna Maria Ricart i dirigida per Mònica Bofill.
En cinema ha treballat en pel·lícules com Ingrid (2009) o Atraco (2012) d'Eduard Cortés i El joc del penjat, de Manuel Gómez Pereira. En televisió ha participat en nombroses sèries com Sitges, La sagrada família, El cor de la ciutat o Oh! Europa.
Ha doblat al català les veus d'Audrey Hepburn (a pel·lícules com Esmorzar amb diamants), Meg Ryan (per exemple, a Tens un e-mail), Kristin Scott Thomas (El pacient anglès), Carrie-Anne Moss (en el personatge de Trinity de Matrix), Halle Berry (X-Men: La decisió final), Amanda Peet (2012) i Olivia Colman. El 1993, a La llista de Schindler va posar veu a una de les presoneres del camp de concentració de Płaszów.
This article uses material from the Wikipedia Català article Victòria Pagès, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.