filosofia

Aquest portal vol servir com a centre d'informació i de recursos per a tothom interessat en la filosofia.

La filosofia (del grec φιλοσοφία, amor pel saber), ha acompanyat l'home des de la Grècia antiga, quan els ciutadans es reunien vora l'àgora per discutir sobre diversos temes que els preocupaven. Ja aleshores, la diversitat de creences i de pensaments portà a agrupar-se en diferents escoles, sota el nom de grans mestres: Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil. Els temps canviaren, i amb les conquestes d'Alexandre el Gran, el territori s'expandí per Europa al mateix temps que ho feu el pensament d'aquells que hi habitaven. Sorgiren noves escoles, i s'adaptaren les antigues: estoics, epicuris, escèptics, cínics.

Les invasions bàrbares esfondraren tot el model. Amb la ciutat assetjada pels vàndals, caigué també Agustí d'Hipona, coneixedor dels antics sabers, alguns dels quals foren integrats en el cristianisme, que prenia cada cop més força; començava l'edat mitjana. Durant més de mil anys, filosofia i teologia anirien lligades, tot i que diversos pensadors interpretarien el saber aristotèlic dominant i donarien nous punts de vista: Averrois, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, ... Amb Guillem d'Occam l'escolàstica arribava a la seva fi, i un jove Petrarca anticipa l'arribada d'una nova època: el Renaixement. Hi hagué canvis en arquitectura, en pintura, en música, en política,... i per suposat, també en el pensament. Es volia passar pàgina de l'edat fosca que els havia separat de la llum dels antics. És l'època del ressorgiment del platonisme, de Ficino, Pico della Mirandola, Maquiavel, Copèrnic, Giordano Bruno, Montaigne.

El naturalisme renaixentista acaba, i amb ell l'alquímia, les forces ocultes. Descartes obre la porta a una nova època, un nou mètode de coneixement analític, en avinença amb els nous temps, la Il·lustració, la raó i la ciència. Sorgeixen diverses reaccions: racionalistes d'una banda, empiristes de l'altra, Spinoza, Leibniz, Berkeley, David Hume, i finalment, Newton. Kant assenta unes noves bases per a la filosofia així com una nova relació entre l'ètica i la moral, buscant un principi ètic que pugui ser universal. Tornen a sorgir moviments contraris, és l'època del Romanticisme, que dóna peu a Hegel, i al forniment de les ideologies: marxisme, anarquisme, que responen al desenvolupament paral·lel de la política liberal i a la revolució industrial. Kierkegaard, Nietzsche, Ludwig Wittgenstein, Michel Foucault, reflexionen sobre el discurs i l'individu. El capitalisme triomfa i exporta la democràcia al món.

Però amb aquest domini de la civilització occidental es produeix un fenomen nou dins del pensament humà: l'intercanvi intensiu entre el pensament d'occident i el de la resta de civilitzacions. A partir de la colonització fins allò que ara s'anomena la "globalització", aquest contacte evoluciona des d'una visió condescendent i etnocèntrica de la part dels europeus fins a un inici de fusió entre les diverses visions del món. Al seu torn, després d'haver influït el pensament i les creences dels pobles dominats, pensadors, artistes i científics occidentals, com ara Schopenhauer, els romàntics o Jung, comencen a interessar-se a aquests corrents de pensament i es desenvolupen noves vies sincrètiques que intenten, per exemple, reunir raó i espiritualitat.

La filosofia segueix... refresca modifica

 Edat antiga

 Edat mitjana

 Renaixement

 Edat moderna

 Edat contemporània

La Filosofia de l'edat antiga és l'inici de la història de la filosofia a Occident, i se n'acostumen a separar aquestes etapes:

• Filosofia grega
  • Filosofia presocràtica. Té en comú un cert rebuig a les explicacions mitològiques, i l'intent de buscar explicacions racionals als fenòmens observables, la natura. Algunes de les preguntes claus d'aquest període són la recerca del principi motor del món (arque), la pregunta per l'origen material (apíron), i l'aparent contradicció entre pluralitat i unitat. Es subdivideixen entre monistes: milesis, eleàtics, pitagòrics, i pluralistes, d'entre els que en són part els atomistes.
  • Filosofia clàssica. Es creen els grans sistemes filosòfics, que influirien completament en el desenvolupament posterior de la filosofia.
  • Filosofia hel·lenística. Els canvis socials i culturals de l'època redirigeixen l'atenció de la filosofia: és el moment de l'epicureisme, l'estoïcisme, l'escepticisme, el cinisme.
• Filosofia romana
  • S'hereta la filosofia grega, i s'adapta al pensament romà. Grans estudiosos interpreten i fan comentaris a l'obra dels filòsofs anteriors. Pren molta força el neoplatonisme, que juntament amb algunes doctrines de l'estoïcisme i del gnosticisme conformarien el pilar filosòfic del cristianisme.

modifica

La Filosofia de l'edat mitjana comprèn un llarg període de temps, on hi ha diversos canvis socials, polítics i culturals. A grans trets, la filosofia medieval integra la filosofia hel·lenística (especialment el neoplatonisme), i l'adapta en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques, i jueves. El procés es duu a terme de forma progressiva, en base als debats intel·lectuals més rellevants de l'època: la relació entre la filosofia i la teologia, o entre raó i fe, el problema dels universals, l'eternitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món.

Es pot parlar de diversos moviments dins de la filosofia medieval:

• 380 - 800 Transició entre el món grec i el llatí.
• 800 - 1200 Filosofia islàmica.
• 1000 - 1400 Filosofia jueva.
• 1050 - 1170 Primera escolàstica, tot i que pròpiament correspon a una dialèctica entre punts de vista diferents.
• 1170 - 1277 Escolàstica
• 1277 - 1350 Escolàstica tardana. Les condemnes de 1277 són a la interpretació de l'averroisme llatí de 219 tesis aristotèliques, que l'Església Catòlica considera herètiques.

Aquests moviments no són separats entre si: cal pensar que a Al-Àndalus, per exemple, hi hagué debat entre la filosofia islàmica i la jueva, i també hi hagué prèviament influència entre el neoplatonisme i la filosofia islàmica, i posteriorment, entre la filosofia islàmica i l'escolàstica (especialment pel que fa a la recepció de l'obra d'Averrois).

modifica

La filosofia del Renaixement està estretament vinculada a la revolució cultural de l'humanisme. No és un fenomen específicament localitzat, sinó que existeixen diversos Renaixements (també a França, Alemanya, Anglaterra, ...), tot i que a Florència es donen unes condicions socials i un intercanvi de coneixements que suposa un motor per a la resta d'Europa. En general, es busca una restauració del saber de l'edat antiga, que es considera perdut durant l'edat mitjana.

Davant de l'aristotelisme dominant en l'època medieval, hi ha una revalorització del platonisme (especialment en Ficino i Pico della Mirandola), però sense desmerèixer la importància d'Aristòtil (Pomponazzi elabora un aristotelisme crític). Impera el naturalisme màgic i l'hermetisme: s'elaboren ciències ocultes, com l'alquímia, que responen a un saber antic (Hermes Trismegist, neopitagorisme, però també Ramon Llull). A nivell més polític, Maquiavel reflecteix el nou ideal a seguir. En Montaigne trobem l'emergència de l'escepticisme modern.

També hi ha una gran preocupació per la cosmologia: Copèrnic comença la revolució científica, proposant una alternativa heliostàtica al geocentrisme aristotèlico-ptolemaic, i la seva proposta rep l'aportació de Giordano Bruno, Galileu i Kepler.

modifica

La filosofia moderna es centra en el terreny de la subjectivitat: és possible un coneixement objectiu de la realitat? De forma paral·lela, els canvis socials i culturals fan incidir la filosofia en temes com l'autonomia individual, la llibertat de pensament i el laïcisme. Hi ha una gran fractura entre filosofia i ciència: seguint els passos dels filòsofs del que podríem anomenar una primera modernitat (Bacon, Galileu, Kepler), es separen tant els mètodes de coneixement com les preguntes que formula la ciència.

A nivell filosòfic, el problema original de la modernitat és la separació entre la res extensa (matèria, com a extensió) i la res cogitans (pensament) de Descartes. Aquesta separació comporta diversos problemes, que filòsofs com Spinoza, Leibniz, Berkeley tracten de manera diferent. David Hume ho resol de manera escèptica, fet que porta Kant a reformular la pregunta, per protegir la filosofia de l'escepticisme.

El Romanticisme alemany intenta donar un nou punt de vista, centrant-se més en els sentiments que en la raó pura de Kant. De la seva influència, sorgeix en part el fonament filosòfic de les ideologies i les utopies.

modifica

La filosofia de l'edat contemporània és la que comença a finals del s.XIX i es perllonga fins als nostres dies. Hi ha diversos corrents que s'influeixen i s'entrecreuen en la filosofia actual: alguns dels més destacats són la fenomenologia, formulada com a tal per Husserl, tota la branca de la filosofia analítica, que englobaria en un sentit general també tant el positivisme com l'estudi de la filosofia del llenguatge, el nou corrent de la filosofia de la ment, l'existencialisme i la filosofia postmoderna.

modifica

modifica

modifica

 Conceptes

 Disciplines

 Filòsofs

 Filosofia oriental

 Obres

Alguns dels conceptes filosòfics més freqüentment usats són:

Ànima Ataràxia Autonomia Causalitat Coneixement Creació Crítica

Dualisme Essència Etern retorn Eternitat Existència Jo Justícia

Llibertat Noümen Raó Realitat Temps Utopia Veritat

Podeu consultar la categoria general de Disciplines filosòfiques, o bé navegar per les més consultades:

Epistemologia Estètica Ètica Bé Emotivisme Ètica Hedonisme Moral Virtut Filosofia del llenguatge

Filosofia política Lògica Axioma Demostració Fal·làcies Inferència Lògica Sil·logisme Metafísica Ontologia

Podeu cercar la categoria general dels filòsofs, o bé us pot ser útil alguna de les subcategories, on se'ls classifica per origen, per època, o per llengua.

En tot cas, a continuació es presenta una llista d'alguns dels més notables:

Tales de Milet Sòcrates Plató Aristòtil Plotí Agustí d'Hipona Anselm de Canterbury Tomàs d'Aquino

Joan Duns Escot Guillem d'Occam Nicolau Maquiavel René Descartes Thomas Hobbes Baruch de Spinoza John Locke Ramon Llull Gottfried Wilhelm Leibniz

Joan Lluís Vives i March George Berkeley David Hume Jean-Jacques Rousseau Immanuel Kant Georg Wilhelm Friedrich Hegel Karl Marx Søren Kierkegaard

John Stuart Mill Friedrich Wilhelm Nietzsche Gottlob Frege Bertrand Russell Ludwig Wittgenstein Arthur Schopenhauer Martin Heidegger Jean-Paul Sartre

Podeu cercar la categoria principal de Filosofia oriental, o potser us interessa algun article de mitologia japonesa, mitologia o filosofia xinesa, o de filosofia índia. També podeu cercar biografies a filòsofs orientals.

Heus aquí alguns articles representatius:

Yin i Yang Budisme zen Nasreddín Pensament xinès

Ahimsa No-aferrament Siddharta Gautama Menci

Confucianisme Al-Ghazalí Sri Aurobindo Pensament de l'Índia

Existeixen articles sobre diverses obres de filosofia, podeu consultar la categoria corresponent, o bé buscar entre algunes de les més rellevants:

Discurs del mètode (Descartes) La Divina Comèdia (Dante) El Príncep (Maquiavel) Ètica a Nicòmac (Aristòtil)

Ètica demostrada segons l'ordre geomètric (Spinoza) Fedó (Plató) La República (Plató) Leviatan (Hobbes) Tractat teològico-polític (Spinoza) Yi Jing

modifica

El problema dels universals fou cabdal per als acadèmics medievals. De la confrontació entre l'idealisme de Plató i el pensament aristotèlic, que defensava que la Forma no podia subsistir per si sola, nasqué la pregunta: La realitat està constituïda per conceptes universals o bé tan sols existeixen individus als que s'apliquen aquests conceptes?

A partir del debat entre diversos filòsofs medievals, com ara Anselm de Canterbury, Roscelin de Compiègne, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, es perfilaren dues postures generals: els realistes, que defensaven que un concepte (com ara taula) respon a una realitat fora de la ment de l'home, i els nominalistes, que creien que els conceptes no són més que símbols sense significat.

modifica

Ajudeu-nos a completar la informació sobre Filosofia...

• Reviseu i referencieu la informació dels articles existents.
• Completeu els esborranys de filosofia i els esborranys de filòsofs.
  • Aquí teniu un article aleatori a millorar de Filosofia, per si no voleu haver d'escollir!
• Ordeneu la categoria de Filosofia, classificant els articles en la subcategoria que els pertoqui.
• Inicieu un nou article: per a qualsevol dels enllaços vermells que trobeu en aquest portal, si en voleu fer o traduir un que considereu important, o de la següent llista d'articles demanats, on altres viquipedistes escriuen articles que troben a faltar:

modifica

Maitreyi (en)  · Mian Abdul Rashid (en)  · Joyce Kilmer (en) modifica

En japonès, bu significa guerra i do la via o el camí. Els budo són les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle xix i mitjan segle xx. Dins la seva forma original, els budo estan inpregnats del budisme zen, del daoisme i del xintoisme. Tradicionalment, les diferents escoles ja basaven les seves tècniques en principis secrets i místics. Així, el budo inclou, per exemple, la noció filosòfica de "vacuïtat":

• No-pensament: no pertubar l'esperit per no deformar la percepció del món, oblidar la por per combatre eficaçment; l'esperit és similar a un llac reflectint el cel, si està agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda.
• No-acció: no oposarse a l'atac però guiar-lo, percebre la intenció de l'adversari sense deixar aparèixer les pròpies intencions; així l'atac és controlat en el mateix moment en què l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acció s'acaba abans d'haver començat.

modifica

Algunes de les webs on podreu trobar més informació sobre filosofia són:

• Filosofia en xarxa, enciclopèdia de filosofia en català.
• Web de l'Xtec, amb recursos per a alumnes i professors.
• Filosofia.net Biografies, explicacions i accés a Symploké. (castellà)
• Mundofilosofía, amb reportatges sobre diversos filòsofs. (castellà)
• Revista Observaciones filosóficas. (castellà)
• Enciclopèdia Stanford de Filosofia. (anglès)

modifica

Si teniu dubtes o problemes mentre redacteu algun article:

• El llibre d'estil de la Viquipèdia
• L'ajuda general de la Viquipèdia
• Redacció de fórmules en LaTeX

modifica

		Portals temàtics Anarquisme | Animals | Anime i Manga | Arquitectura | Art | Arts visuals | Astronomia | Automòbil | Aviació | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Canvi climàtic i sostenibilitat | Català | Ciclons tropicals | Ciència | Ciències de la salut | Cinema | Civilitzacions Antigues | Còmic | Corona d'Aragó | Cristianisme | Ecologia | Economia | Electrònica | Energia | Enginyeria | Entreteniment | Esoterisme | Espai | Esport | Esport català | Eurovisió | Ferrocarril | Filosofia | Física | Fórmula 1 | Futbol | Geografia | Geopolítica | Google | Handbol | Història | Història de l'art | Història Militar Catalana | Immunologia | Informàtica | Imperi Mexicà | Jocs Olímpics | Lingüística | Linux | Literatura | Llengües | Mamífers | Matemàtiques | Microsoft | Mitologia | Motociclisme | Música | Nanociència i Nanotecnologia | Nàutica | Paleontologia | Pilota a mà | Programació | Programari | Programari lliure | Química | Ral·lis | Sardana | Sistema solar | Societat | Tecnologia | Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Terra Mitjana | The Legend of Zelda | Transport | Unió Soviètica | Videojocs
		Portals geogràfics Països Catalans (atles): Andorra | Illes Balears (Menorca) | Catalunya (Baix Llobregat · Cerdanya · Garrotxa · Osona) | Catalunya Nord | País Valencià Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València Resta del món: Alaska | Aragó | Azerbaidjan | Brasil | Finlàndia | França | Gal·les | Grècia | Japó | Kenya | Letònia | Mèxic | Occitània | Països Baixos | Polinèsia | Quebec | Romania | Ucraïna | Unió Europea
		[ Portada de l'enciclopèdia ]   [ Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica

Portal de Matemàtiques	Portal d'Art	Portal de Física	Portal d'Astronomia	Portal de Biologia
Commons Multimèdia sobre Filosofia.	Portal d'Història	Portal de Mitologia	Portal de Ciència	Portal de Societat

modifica