El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
És a dir, és la relació establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte de què es tracti. La causa precedeix cronològicament l'efecte. Sempre que es tornin a repetir les mateixes causes, es tornaran a produir els mateixos efectes; no obstant això, no implica que sempre que es produeixi un efecte B, hagi estat la mateixa causa A la qual l'ha 'causat'.
David Hume va negar el concepte de causalitat, ja que segons ell només per associació de dos esdeveniments que acostumen a succeir alhora la ment infereix la idea de causa, que no té cap prova real (no hi ha impressió o captació de la causa, solament dels dos fets). L'ésser humà, però, accepta que existeix aquest concepte abstracte per poder fer inferències i prediccions tant en la seva vida quotidiana com en la ciència, suposant una connexió de motiu, lògica, entre diferents aspectes de la realitat. Tot i que el mateix Hume criticà la causalitat, és un mètode típic dels empiristes. Ja que és l'observació de l'experiència (nombre n de casos d'estudi) que porta a una conclusió per generalització, principi que s'aplica tant en relació causa-efecte com en d'altres.
Les causes solen distingir-se en dos tipus: necessària o suficient. Un tercer tipus de relació de causalitat, que no requereix ni necessitat ni suficiència en si mateixa, però que contribueix a aquest efecte, es diu causa contribuïdora.
Si x és una causa necessària de i, a continuació, la presència de i necessàriament implica la presència de x. La presència de x, però, no implica que i es produeixi.
Si x és una causa suficient de i, llavors la presència de x implica necessàriament la presència de i. No obstant això, una altra causa z alternativament pot causar i. Així, la presència de i no implica la presència de x.
Una causa pot ser classificada com una "causa contributiva" si la presumpta causa precedeix l'efecte, i la modificació de la causa altera l'efecte. No requereix que tots els subjectes que tenen la "causa contributiva" experimentin l'efecte. No requereix que tots els subjectes que estan lliures de la "causa contribuïdora" hagin d'estar lliures de l'efecte. En altres paraules, una causa contribuïdora pot no ser ni necessària ni suficient, però ha de ser contributiva.
Perquè un succés A sigui la causa d'un succés B s'han de complir tres condicions:
L'observador, després de diverses observacions, arriba a generalitzar que, ja que fins ara sempre que ha passat A ha passat B, en el futur passarà el mateix. Així s'estableix una llei.
Aristòtil distingia entre quatre tipus de causalitat:
La lògica, per la seva banda, considera dos tipus de causa (serien subdivisions de causes eficients) per analogia amb els tipus de condició:
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Causalitat |
This article uses material from the Wikipedia Català article Causalitat, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.