Espiritualitat: Terme filosòfic i teològic

A partir del segle xix l'espiritualitat sovint se separa de la religió, i s'ha tornat més orientada a l'experiència subjectiva i el creixement psicològic. Pot referir-se a gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora o experiència meravellosa, però sense una sola definició àmpliament acordada.

No n'existeix una única definició que sigui àmpliament acceptada; enquestes sobre la definició del terme, tal com s'utilitza en la investigació acadèmica, mostren una àmplia gamma de definicions, amb una similitud molt limitada.

Segons Waaijman, el significat tradicional de l'espiritualitat és un procés de re-formació que "té com a objectiu recuperar la forma original de l'home, la imatge de Déu. Per aconseguir això, la re-formació està orientada a un motlle, que representa la forma original: en el judaisme la Torà, en el cristianisme Crist, en el budisme Siddharta Gautama, en l'islam l'Alcorà "

En els temps moderns es posa l'accent en l'experiència subjectiva. Pot denotar gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora o experiència meravellosa. Encara denota un procés de transformació, però en un context independent d'institucions religioses organitzades, el que s'anomena "espiritual però no religiós". Houtman i Aupers suggereixen que l'espiritualitat moderna és una barreja de la psicologia humanista, tradicions místiques i esotèriques i les religions orientals.

Waaijman assenyala que "espiritualitat" és només un terme d'una sèrie de paraules que denoten la praxi de l'espiritualitat. Alguns altres termes són "hassidisme, la contemplació, la càbala, l'ascetisme, el misticisme, la perfecció, la devoció i la pietat".

• Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
• Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
• No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
• Està lligada al coneixement veritable

Es distingeixen dos tipus essencials d'espiritualitat: la religiosa i la no religiosa. La primera busca mitjançant la meditació o la pregària apropar-se a la divinitat i conrear l'ànima humana com un mitjà per anar més enllà del món físic i de facilitar la seva salvació després de la mort. La segona sorgeix com a reacció tant al materialisme extrem i el cientifisme predominant a l'edat contemporània com contra l'excessiu control que proposen les religions tradicionals. Busca una transcendència personal, en el convenciment que hi ha diversos plans d'existència més enllà del material i empíric.