Raó: Facultat humana
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
En un sentit més reduït, vol dir capacitat per a establir inferències. La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia, sobretot la branca de l'epistemologia.
El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques en què s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió. Els segueixen èpoques marcades per la passió.
Etimologia
La paraula "raó" (ratio, en llatí) és una traducció del grec "logos", que volia dir alhora 'pensament', 'raó' i 'paraula', cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estaven lligats en aquella cultura.
Pensament racional
El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, l'autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals com ara els insectes o la gran majoria de peixos i rèptils, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi ambient (per això, es diu que no tenen raó, que són irracionals).
Estudis recents han permès demostrar la capacitat d'abstracció de pensament de diversos animals: rates, (corbs, els homínids, dofins, orques, etc.).
La raó, doncs, també està lligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.
Tipus
Max Weber distingeix entre quatre tipus de racionalitat: la instrumental, la moral, l'afectiva i la tradicional, segons l'àmbit en què s'apliqui el pensament racional.
La irracionalitat
El terme "irracional" remet a tot un seguit de manifestacions diferents que coincideixen a no ser estrictament racionals. Per exemple:
- els sentiments
- l'inconscient
- les passions
- les malalties mentals
- les conductes absurdes de les masses
- la fe
- algunes decisions, com la de procrear
La racionalitat i la irracionalitat humana
Des de la filosofia de Descartes s'ha cregut a Occident que les persones són principalment racionals. Aquesta mentalitat tingué l'auge amb l'optimisme del segle xix.
Així i tot, hi ha estudis psicològics que han qüestionat aquesta assumpció o creença. Un experiment que s'ha repetit diverses vegades demostra que, malgrat que es mostren els fets a les persones, aquestes no canvien de creences. El sociòleg i economista de principis del segle xx, Vilfredo Pareto, ja considerava que la humanitat no és racional.
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article Raó, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.